Gocha Gocha

Tanquem la paradeta!

2010-01-03T13:13:00.004+01:00

Això s'acaba!
Aquesta és l'última entrada que faré al Gocha Gocha de Blogger.
Però això no vol dir que tanqui Gocha Gocha definitivament...
Simplement que estic de mudança!

El bloc es muda a...

Així que, a partir d'ara, continuaré amb el bloc en aquesta adreça

potipotigochagocha.wordpress.com

De fet ja fa un temps que estic publicant en paral·lel, per anar provant.
Amb això no vol dir que Blogger no m'hagi agradat!
Al contrari, per algú com jo, que no tenia (ni té) gaire idea del que és i comporta un bloc, Blogger està molt bé. És molt fàcil d'usar!
Però en veure que Wordpress em permet revisar les estadístiques sense haver de dependre d'agents externs, que puc controlar millor els comentaris, etc. m'he acabat decantant pel canvi.
Tot i que no tinc tants lectors com per a necessitar-ho gaire...
Però em fa gracia! Què coi!

Així que...
Matem-ho d'una vegada! XD

Us espero a TOTS a Wordpress

Bon Any 10!

2009-12-31T20:20:00.005+01:00

Estem a punt de deixar enrere un altre any, el 2009, que de nou ja no en té res...
Esperem que el que estem a punt d'entrar sigui millor que el que abandonem!
Que tot ens surti com desitjaríem, al menys en la mesura del possible!
"Milagritos a Lourdes", eh!?
Però bé... Segons l'horòscop xinès, estem deixant enrere l'any de la vaca o el bou, una bèstia que acostumava a ser usada per a treballar els camps. Així que ha estat un any d'esforços... I tant! Fins i tot podria dir que en alguns moments de psicosi es podria considerar l'any del Nyu...
I entrem a l'any del Tigre! Un any de força! Només comparable a l'any del Drac (el meu horòscop!)
Així que si es torna a encertar, tenim un any ben optimista per davant!

Ja teniu els 12 grans de raïm a punt?
Jo els tinc netets, que els he hagut d'anar a comprar de pressa i corrents, que ens els havíem oblidat!
L'"Aivá! Los Donuts!" l'hem transformat en un "Òndia! El raïm!"
I a la cua del Mercadona erem tres seguits amb només el raïm a les mans...

Ah! Una curiositat, la tradició de menjar els dotze grans de raïm, avui fa 100 anyets!
La de vi que es podria fer amb tots aquests gotims consumits en acabar cadascun d'aquests anys...
I parlant de tradicions, costums i supersticions...
M'acabo d'engolir uns udon de vedella per a acomiadar l'any, com mana la tradició nipona del Toshikoshisoba.
Bé... Realment és amb fideus soba, que diu que aquests fideus són llargs i continus com la vida... Però a la zona de Kansai es fa amb udon, més gruixuts que els soba, perquè la vida sigui gruixuda (forta) i llarga com aquests fideus. I fan un joc de paraules per a raonar aquesta tradició: Udon うどん ~> Undon 運呑 = Atraure la bona sort.
També escolten les 108 campanades que vibren des dels temples per a netejar-se dels 108 desitjos terrenals, i així entrar nets al següent any.
Jo he escoltat 108 i més campanades gràcies al Marujito, l'agaporni tarambana que tenim a casa. Que s'ha enredat a cops de cap amb la campana que té penjada a la gàbia.
Aquest és en Marujito, en un dels pocs moments que està calmat...

Així que una mica a la meva manera, també estic acomiadant l'any a l'estil japonès. XP

Al món hi ha múltiples costums i supersticions per la Nit de Cap d'Any.
Alguns exemples són menjar llenties, portar roba interior vermella o groga, petonejar-se sota una branqueta de besc, trencar la vaixella a la porta (que no pel cap) dels éssers estimats, castells de foc, barrils encesos rodolant pels carrers, donar el tomb a l'illa de cases arrossegant una maleta, cremar ninots simbolitzant l'any vell (em recorda les Falles i Sant Joan), llançar els trastos vells per la finestra, saltar per sobre de set onades, tancar amb un cop de porta...

En reconeixeu cap? En sabeu alguna més?
Segur que si!

Apa! Que l'any que estem a punt d'entrar sigui un Any 10 per a tots!

Pinten bastos!

2009-12-24T17:50:00.001+01:00

Avui és un d'aquests dies en que tot cristo escriu l'entrada de rigor.

I jo... No seré menys! XD

Bon Nadal a tothom!

Com podeu veure el meu mini-Tió-espia, fa cara de circumstàncies...
Se les veu venir, les garrotades!
Fa cara de "a mi sempre em toca el rebre! Què us penseu? Que sóc un uke al que li agrada el M? Fotent-me garrotades i només pensant en el meu cul?"
I quina raó que té de pensar així...
Les criatures esperen aquest vespre amb candeletes des de fa... (Deixeu-me recordar quan va començar el bombardeig d'anuncis de joguines per TV...) cosa de dos mesos? (Si fa o no fot...)
I alliberen tota la tensió acumulada durant aquest temps sobre la pobra soca...

Jo també necessito alliberar una mica de tensió, però el Tió no m'ha fet res... I crec que poca cosa em cagarà... Així que m'estalvio l'esforç de vigilar que enmig de la voràgine de garrotades faci mal a algun xiquet.
El que jo necessitaria és un sac de boxa per a poder enganxar-hi alguna foto que em motivi encara més a enredar-me a mastegots. I hauria de ser ben gros, que potser no m'hi cabran totes les fotos!
Hi encolaria les fotos dels "suposats responsables"; que ja sigui per la crisi que no saben per on agafar, com pels problemes climàtics que passen de mirar-se amb l'atenció que es necessita, com pel "tantmefotisme" general que regna al món envers la fam (ja sigui al 3r, com al 1r món, que a tot arreu hi ha desamparats per un cantó i aprofitats per l'altre); que viuen a costa de molts amb uns quants "aguanta-que-cobro" i molts "posa-m'ho-aquí" dignes d'un gegant Indi (que amb la mà al darrera espera per cobrar d'estranquis)

No sé vosaltres... Però jo ja tinc ganes que s'acabin les Festes.
M'estressen a més no poder... Que si àpats descomunals, que si regals, que si haver de suportar la xerrameca (i el perfum) d'aquella tieta que no veus en tot l'any, però que amb una hora amb ella és suficient per a fer trontollar la paciència del més calmat de la familia...
Potser em titllareu d'antisocial... Potser si...
Però es que a mi no m'ha de marcar ningú els dies en que m'he de trobar amb la família, ni quan fer els regals, ni menjar/beure què ni en quina quantitat ni periodicitat... Això hauria de sortir de cadascú i les Festes de Guardar, doncs això, per guardar i a córrer!

I per a que no sigui dit, us desitjo un bon Nadal i un pròsper 2010.
Encara que pinti bastos!

Precipitacions aïllades!

2009-12-16T16:25:00.001+01:00

Què és això?
Neus localitzades? O un cotxe caspós? XD

#TLQM La nit dels Cogombres!

2009-12-15T12:17:00.011+01:00

Fa dies que no dono senyals de vida per aquí, però d'avui no passa! (^^;)

D'un temps ençà, unes sigles estan prenent força.
A través de blocs, twitter, wave, facebook i altres mitjans, un concepte ha revolucionat la blogosfera!
Es tracta de TLQM (Todo lo que mola)
En català no quedaria tan bé... Tot el que fa patxoca... TEQFP?... WTF! (><) OMG! XD Aquesta frase té els seus orígens amb Pepino (AKA Ale, karawapo, Alejandro... pepinismo.net) i difosa per El Capitán (AKA Urías, Oriol... laarcadiadeurias.net) en una entrevista al primer, que podríeu veure aquí si els de youtube no fossin tan torracollons amb els drets d'autor pels fragments musicals que puguis usar al muntatge del vídeo... La política de Youtube=TLQJ (Todo lo que jode)
Bé... La frase (mode reverberació: ON) "todo lo que molaaaa!" (mode reverberació: OFF) definia en un inici la "mercaderia" que es pot trobar a les tendes de carretera que van visitar l'Ale i Urías a Fukuoka. Des de manga, passant per consoles, marxandatge, a tota mena d'artilugis i andròmines usades.
Però després d'això s'ha anat usant per a definir totes les frikades que "molen", la gran majoria relacionades amb Japó.
Per a crear entrades i ressenyes simultànies de còmics i anime a 4 i 6 mans!
Acabant donant nom a una trobada simultània de bloggers i twitters a Barcelona i Madrid el passat 10 de desembre, la "Cumbre Nexo Japón #TLQM" que es va enfilar per twitter i perfilar per wave.
On hi van assistir, entre d'altres, els ja esmentats Ale i Urías, Marc Bernabé (a qui dec, en part, el meu interès pel japonès), Roger de ComerJaponés.com (el blog del qual acabo de visitar fa una estona i ja tinc l'estomac rugint com un desesperat!), Madam Beus, Getres (dissenyador web sense bloc. En casa de herrero...)
M'hagués agradat molt assistir-hi, però els meus horaris laborals són una merda, diguem-ho clar!, i em va ser impossible.
Però no acaba aquí, després de la trobada-cimera-kdd-fiestuqui-gambiterada vénen més cosetes!
Continuen les ressenyes a múltiples mans (si continua afegint-se gent, semblarà una ressenya de la deessa Kannon ) i la setmana Nexo #TLQM amb el Tokusatsu com a tema principal, amb Godzilla i Ultraman ressenyats ja per ElCapitán, Marc Bernabé (l'arqueòleg del Manga), PublicidadJapón i amb possibles futures col·laboracions de Pepino i ComerJaponés.

I la traca final, o millor dit la mascletá!
Un "peaxo" concert que tindrà lloc el proper 22 de desembre a la Sala BeCool (bicul) de Barcelona.

Pepino en concert!

Això si que no m'ho perdo!
Serà el primer concert chiptune que veig. I té tota la pinta de ser una passada!

On és la sala BeCool

Mostra un mapa més gran
Més info a Pepinismo.net i a la plana de BeCool

Ara ve Nadal...

2009-12-01T13:55:00.005+01:00

Ja estem a desembre (y yo con estos pelos!) i encara no m'he fet a la idea que s'acaba l'any d'aquí no res.
M'ha passat ràpid, però ràpid-ràpid enguany...
Deu ser que em faix gran? O mitjana, com diu el meu fillol! XD
No ens n'adonarem i ja tenim les Festes a sobre!
Ajudar al Tió i al Reis d'Orient costa la seva pasta (i temps!). Però veure la cara d'al·lucinats dels més petits en veure com arriba el Tió just a la porta de casa, com aquest "caga" mil i un regals només alimentant-lo amb pells de mandarina i aigua, no té preu! XD
Encara que el mini-tió espia que tinc a casa s'alimenti de Mikados (Pocky a l'occidental) XD, que són més bons i se l'ha d'ensabonar per a que doni bons informes al Tió que està a punt de baixar de la muntanya!

Veient que se'm tira el temps a sobre, he començat a mirar què "encomanar" al Tió i als Reis per al corcó de la casa.
Als Reis, ja ho tinc clar, una càmera digital. Ara tocarà mirar quina! Una que sigui mooooolt fàcil de fer anar, que el petit només té 5 anyets i és una mica tabalot.
Al Tió, com que ha demanat no sé quantes coses dels Clicks he estat mirant què hi ha per la web de Playmobil y què són això dels maletins... Que quan jo jugava amb Clicks, venien en cutre-capses i després s'havia de desar on podies, barrejant-se Clicks amb Legos, ninots de goma, Exin Castillos i els Madelman de ma germà... Encara recordo algun d'aquells ninots amb monyons per peus...

Ains! Beneïda nostàlgia!
I recordant els Lego he entrat a la seva plana web i he trobat, entre d'altres cosetes interessants, un Calendari d'Advent que en comptes de xocolatines, cada dia pots descobrir una nova peça o personatge.

Mola! Que ja és prou mogudet el nano per anar-li donant xocolata així per les bones!
Aquest any ja no serà, però a veure si l'any que ve me'n recordo i en pillo un abans de desembre!
Quan era petita no hi havia d'aquestes coses!
Si rebíem un calendari d'aquests de cartró, amb les xocolatines que no tenien gust de xocolata i si els Reis ens portaven allò que realment havíem demanat, podíem estar contents!
La de joguines que tenen ara els nanos!
Després ve quan la criatura s'entreté més amb la capsa que amb la joguina que ha costat els seus calerons als Reis i el seu restrenyiment al Tió...

De premis va la cosa...

2009-11-05T17:31:00.006+01:00

No os extrañéis los que soléis leer mi blog si estoy escribiendo en español...
¡No se me ha ido la olla!
Lo que pasa es que este post va dedicado a cuatro bloggers (bueno... cinco), de los que cada día aprendo algo, y dos de ellos no hablan catalán, así que... ¡Va por todos ellos!

Hace unos días recibí un premio de parte de Vero de http://sweetveruska.blogspot.com que está haciendo sus pinitos en la blogosfera.
Gràcies guapa! Ja saps que em tens pel que necessitis

¡Es el primer premio que mi blog recibe y me ha hecho mucha ilusión!

La cosa consiste primero en pasar el meme/premio a 14 personas.
7 bloggers expertos (léase senpai) y 7 bloggers novatos (kouhai)
Y después responder un pequeño cuestionario.

Procedo a contestar este último.
1. ¿En qué animal te reencarnarías?
No lo he pensado nunca... Pero me encantan las ranitas... Así que creo que sería un sapo berrugoso! O una princesa encantada... XD

2. ¿Algo sin lo que no puedes estar?
El aire. Si un@ no respira es piel...

3. ¿Qué es lo qué más aprecias de una persona?
Un tópico, pero cierto... La sinceridad. Odio que me vengan con falsedades.

4. ¿De qué color sueles vestir?
Mejor, de que color NO visto nunca... El rosa, no lo soporto.

5. Tres palabras que te definen...
Terca, tozuda y cabezona... ¿Que son lo mismo? Sí, ¿y qué!? Me definen a la perfección y son tres palabras... XD

6. Un lugar al que viajarías.
¿Sólo uno...?

7. Tu cita favorita.
La rana en el fondo del charco no sabe nada del gran Oceáno.

8. ¿Algo que quieras hacer?
Ahora... Tomarme algo calentito, que la garganta me está matando...

9. ¿Si no te dedicaras a lo qué te dedicas a qué te dedicarías?
Con los tiempos que corren no está el horno para bollos para ir cambiando de oficio...

10. ¿Cuál es tu mayor extravagancia?
Esto... Creo que no debería contestarlo yo, no?
Lo que a mi puede parecerme normal a otros les puede parecer lo más extravagante del mundo...
¿Quizá esto sea una extravagancia?

And the winners are...
(sonido de redoble de tambores: On)
En el sector femenino, por ser como son, con las ideas claras y una fuerza descomunal...

Nora de Una japonesa en Japón
y Núria de Nihon mon amour
Si mi blog recibiera algunos de los duros comentarios que han recibido ellas, creo que me habría derrumbado hace tiempo...
Así que chicas, seguid siendo las mismas!

Ya estamos al 50% del reparto, pasamos al sector masculino.
Y como a los que les quiero dar algún premio, como que no les pega mucho los gatos kawaii de este galardón, me he tomado la licencia de crear otro premio.
(Otra norma que me paso por el forro...)

Tengo el inmenso placer de presentar este Premio

De Gocha Gocha

que va dirigido a dos monstruos de la blogosfera, dos fuera de série con una árdua misión, sólo comparable a los trabajos Hercúleos...
Creo que ya sabréis por donde van los tiros, ¿Verdad?
Sí... Los ganadores son...
(tambores y fanfarrias: On)
Ikusuki con su Ikublog (que en estos momentos está "luchando" por un premio un poco más serio que éste...)
y El Capitán de La Arcadia de Urías Que aunque realmente sea un kouhai yo le considero un senpai en toda regla, del que se puede aprender mucho de mucho!

Para este premio no he ideado ninguna lista de preguntas, las acciones y post de los premiados responden cualquier cuestionario sobre la caza del gatostiable...
Librado está el premio, que corra a sus anchas si los galardonados así lo creen oportuno!

Espero que os guste el premio a los cuatro!
Petons i "abracadabras"!

Més casualitats...?

2009-10-25T23:16:00.008+01:00

L'altre dia, a través d'un twit em vaig interessar per un joc de la DS.
Es tracta del "Osu! Tatakae! Ouendan!", que es basa en un grup d'animadors (Ouendan) que acudeixen a ajudar a qualsevol persona que tingui un problema i necessiti d'un suport moral (l'exàmen d'accés a la Todai, impressionar a una novieta jugant a "matar", aprimar-se construint una piràmide, suportar un atac irrefrenable de cagarrines al metro... lol), animant-lo al ritme de la música.
El joc compta amb 18 escenaris (18 cançons), que es repeteixen en 4 nivells de dificultat: fàcil, normal, difícil i molt difícil.
Val a dir que el joc com a tal, no té rès de l'altre món, i més quan ja s'ha jugat al Rhythm Paradise.
També que la versió occidental, Elite Beat Agents, perd totalment l'estètica dels animadors uniformats amb cara de yankee xungo.

per passar a una estètica més a l'estil dels... Blues Broders?

Pàgines oficials de Nintendo© Ouendan, EBA i Rhythm Paradise
Pàgina d'iNiS (firma que desnvolupa el joc)

Però les coincidències de les que parlava no són al joc, tot i que gràcies a aquest me n'he adonat...
Segur que heu pogut escoltar alguna vegada (i moltes) la cançó "La Loba" de l'últim disc de la Shakira.
La que potser (molt segur) no haureu escoltat tantes vegades és "One Night Carnival" dels japonesos Kishidan.
Que, per cert, van abillats amb els gakuran, els uniformes que llueixen els Ouendan!

Aquí us deixo les dues cançons...

Music Playlist at MixPod.com

No puc incrustar el PV de la Shaki, que té l'embed capat. Però aquí teniu l'enllaç per si el voleu veure.
Encara que crec que n'haureu vist alguna imatge, si no és que l'heu vist senceret. Que us conec, nanos!
I aquí teniu el PV de "One Night Carnival"

La de la Shaki no surt al joc.
La dels Kishidan, si.
Potser són cabòries meves, pero tenen un aire...
Carall! Que s'assemblen molt!
Què creieu vosaltres?

Jo només sé que me les he vist i desitjat per a passar la prova del joc on surt aquesta cançó...
Per què no proveu d'imaginar-vos la Shakira en gakuran i amb tupè
(mmmm... sexy no és la paraula XD)
i als "pandilleros" aquests dels Kishidan ballant com a stripers... OMG!
No em direu que no n'hi ha per a desconcentrar-se, conxus!

Unes vacances mitològiques

2009-10-22T18:01:00.011+02:00

No... No he anat a l'Olimp, ni a Troia, ni he cavalcat a lloms del Centarure... Encara que molaria! XD
A no ser que plegar avellanes compti com a treball herculi i així entrar en la mitologia...
La veritat és que han estat unes vacances prou aprofitades, per ser que només han durat una setmana.
I el que les ha fet mitològiques (o així m'ho sembla) no ha estat l'esforç herculi, sinó les casualitats.
Primer, com ja he deixat entreveure, em va "tocar" anar al tros a acabar de plegar les avellanes abans que la pluja s'emportés les quatre que quedaven cap al tros del veí.
Ara que ja ha plogut, si n'ha quedat cap, els senglars en faran profit. Oink?
Bé, doncs, en un dels pals que suporten una mica de cobert que fem servir de sopluig i per a recollir aigua en una basseta, fa temps hi vam penjar una caseta de fusta per als ocells.
Com que queda força alta ja ni me'n recordava que hi era, i en adonar-me (altre cop) de la seva presència i veure l'estat en què es trobava, vaig decidir de treure-la.
Però... En mirar a l'interior vaig veure que hi havia restes recents de defecacions. Així que la vaig tornar a deixar tal i com estava.

Aquí és on va començar tot, la primera referència a la mitologia grega de les meves mini-vacances.
No sé a vosaltres, però a mi, aquesta caseta em recorda un ciclop. Amb un sol ull (sinó no seria un ciclop...), ensenyant un parell d'ullals enmig d'un somriure una mica sorneguer tot mirant-te des de dalt...
Ja li he posat nom a la caseta. Es dirà Polifem!

Dimecres al matí, a la matinada... De nit encara, eren quarts de cinc... Trolley en mà i sentint les lleganyes encara als ulls, ens dirigim, ma mare i jo, cap a agafar el bus que ens ha de portar a l'aeroport de Reus, per a agafar un vol d'aquests tirats de preu (sempre que no facturis maletes, ni paguis amb targeta que no sigui electron, ni vulguis preferència per pujar abans, ni contractis assegurança, ni...) amb destí a Santiago de Compostel·la.
Solcant el cel, direcció a l'oest, com si d'Apol·lo ens tractéssim, vam arribar al destí amb l'Astre Rei a l'esquena.
Santiago és una ciutat força interessant, però que amb un sol dia la pots recórrer. Sempre que no t'aturis a visitar cada església, convent, monestir... Crec que deu ser la ciutat amb més esglésies per m2, i que es retirin Roma i Ciutat del Baticà!
Això del peregrinatge ja és un bon negoci, ja!
Deuria ser el primer tipus de turisme programat! Els guies no portaven una bandereta, eren els que portaven la petxina! XD
Fins i tot en Mario ha fet el camí! Però el tio va d'hotel "pijo"...

Al balcó de l'Hostal de los Reyes Católicos.

Porxo del Pazo de Raxoi.

Façana principal de la Catedral de Santiago

Interior de la mateixa. No vaig poder veure el butafumeiro.
Tot i que vaig poder fer-lo brandar en un simulador que hi ha a l'exposició permanent "Galicia Dixital" que hi ha al Monestir de San Martiño Pinario, just al costat nord de la catedral.

Una pica al pati interior del Pazo Arcebispal, mentre esperem per visitar el palau.

I una de les visites més interessants a la catedral és la de les cobertes, des d'on es pot apreciar unes privilegiades vistes de la ciutat i de les places que l'envolten.

El que si que deu ser un treball herculi es netejar de líquens els murs de la catedral...

Tuno bueno, tuno muerto!
XD

Però des d'on millor es veu la catedral es des de ben lluny, i un dels millors punts és des del parc de La Alameda.

On també trobarem una peculiar estatua, Las dos Marías o Las dos en punto, d'un parell de iaies engalanades com adolescents al més pur estil decora... WTF!
Es veu que eren dues germanes que sortien a pasejar per aquest parc a les dues en punt, l'hora en que sortien els universitaris a dinar, així d'abillades en plan de "ligoteo"... No us recorden una mica a la Monyos?

Anirieu a sopar aquí?

Aaaaaaaagh! Mireu quin còctel trifàsic vaig trobar en una botiga de camisetes...
KitKat + Kill Bill + Hello Kitty (àlias Gatostiable)... Que la hierba os acompañe... XD

Al segon dia vam sortir ja de Santiago cap a Ourense i la Ribeira Sacra

M'encanta aquest tipus de cúpula.

Puente Viejo. I tant, que n'és vell, si és romà! XD

Passant també per paratges tan espectaculars com les gorges del Sil.

O racons tan tranquils com San Estevo Ribas do Sil,

que després de la seva restauració ha passat a ser un Parador.

I indrets misteriosos com San Pedro de Roca. Una petita església excavada a la roca i que conté tota una sèrie de tombes, totes desordenades i que encara no saben el perquè de la seva disposició.

I com que no només de mitologia clàsica i/o cristiana viu l'home...
Galicia ens duu una de les més riques cultures en creences paganes

En un bosc així, la dita "Meigas? Haberlas haylas" sembla que tingui més sentit! No us sembla?

I arribem al tercer i últim día en terres gallegues.
Camí de ferro i cap A Coruña hi falta gent!

Com podia anar a Galícia i no visitar una ciutat vora l'Atlàntic?

Un més que aconsellable passeig és el que ens porta pel Passeig dels Menhirs a través del Parc Escultòric de la Torre d'Hèrcules.

Amb cales i penyasegats.

Menhirs moderns i la Torre d'Hèrcules al fons.

Hèrcules a la nau dels Argonautes.

La Torre d'Hèrcules és un far construit pels romans al segle IIdC. Però la llegenda més extesa parla d'Hèrcules, d'aquí el nom, i afirma que va existir un gegant anomenat Gerió, rei de Brigantium, que obligava als seus súbdits a donar-li la meitat dels seus béns, incloent els seus fills. Un dia, els súbdits van decidir demanar ajuda a Hèrcules que va reptar a Gerió en un duel que durà ininterrompudament tres dies i tres nits. Hèrcules va derrotar el gegant, el va enterrar i va construir un túmul que va coronar amb una gran torxa. Prop d'aquest sepulcre, va fundar una ciutat amb el nom de Crunna, la primera dona que hi va arribar. Actualment, a l'escut de La Corunya hi apareix la torre sobre la calavera de Gerió.
Una de les tradicions mitològiques que acompanyen a la Torre d'Hèrcules des de sempre postula que el rei Hispan, nebot d'Hèrcules, va fer construir un grandiós mirall al capdamunt de la torre. Gràcies a ell, els vigies podien veure des de molt lluny la presència de naus de possibles enemics, i avisar d'aquesta manera la ciutat. Conscients d'aquest mirall, un poble conquistador va dissenyar una estratègia per assaltar La Corunya. Consistia en disfressar els vaixells amb arbres perquè semblessin illes flotants. Un cop van arribar prop de la torre van destruir el mirall amb fletxes, per desprès entrar a la ciutat. L'origen d'aquesta llegenda possiblement rau en el fet que en llatí a l'atalaia se l'anomena "especula", paraula que es pot confondre si tenim en compte que mirall en gallec se'n diu "espello". En català també es pot dir espill.

La Coruña és la ciutat que m'ha agradat més de les que he visitat a Galicia.
Hi heu estat? Què en penseu?

Però... Aquí no acaba tot!
En aquest viatge em vaig endur el portàtil i a estones perdudes vaig acabar de veure el dorama de Hataraki Man (molt prescindible) i començar a veure un altre dorama que hi tenia descarregat.
Es tracta d' Orthros no Inu (El Gos Ortros).

De la TBS.
Que si teniu l'oportunitat de veure, crec que no us en penedireu. Són només 9 capítols i tracten sobre dos joves, aparentment sense cap connexió, que tenen cadascun un poder sobrenatural.
Un pot guarir qualsevol malaltia o ferida només tocant amb la mà. I l'altre, tot el contrari, només tocant algú el pot fulminar sense deixar rastre sobre el seu cos. La paradoxa és que el que anomenen La Mà de Déu, està empresonat per apunyalar a tres dels seus companys de l'horfanat. I el que anomenen La Mà del Diable, és un compassiu mestre d'escola...
Una mica de suspens, thriller, interessos polítics i econòmics... Tot ben juntet i barrejat!
Quan vaig començar a veure aquest dorama, no en tenia ni idea, però Ortros (també Ortro o Ortos) és un gos mitològic de dos caps, germà de Cèrber.
El primer amo d'Ortro va ser el tità Atlas, que el va entregar més tard al gegant Gerió...
Us sona alguna cosa?
Si! Gerió, el gegant amb el que va lluitar Hèrcules, del qual us he parlat abans!
Mira que n'és de gran el món! I mira que n'hi ha de sèries per veure... I tot just enganxo aquesta coincidència!

Serà questió de mirar alguna sèrie que tracti de la loteria i de calerons fent dring-dring el dia 22 de desembre, oi?
A veure si les casualitats es tornen a repetir...

Jo en vull un!

2009-10-12T01:47:00.009+02:00

Veueta: -Un què?
Jo: -Un mòbil com aquest...

V: -Però si no fa gaire que el tens nou, que et vas polir els pocs punts que tenies!
Ja te'l vols tornar a canviar?
J: -No... Dic, si... Ja... Però és que el podria tenir gratisssssss! De gorra! Per la jeta! Sense afluixar res de l'ala!!
V: -I com és això?
J: -Que com és que vull un mòbil com el HTC Magic de Vodafone?
V: -Un mòbil com aquest... Hummmm... Crec que ho entenc. Però em referia a com és que et pot sortir gratis? Que t'has fumat el saldo i tens "porrocientosmil puntos"?
J: -No, veueta, no... Que la gent d'Android fan 1 anyet i per a celebrar-ho en sortegen un!
V: -Androides? Què són? Robots?
J: -Ai, veueta... En quin món vius? Sembla que vinguis d'Arbeca!
(Nota mental: la veueta també sóc jo?)
V: -Ja m'ho diuen, ja... Però de què coi va tot això! Si no m'ho expliques em quedaré igual!
J: -No et sona Android?
V: -Si! És clar... Robots... Oi?
J: -Si... Un androide és un robot amb trets antropomòrfics, si... Però em refereixo a la primera plataforma mòbil completament oberta i gratuïta, .
V: -I?
J: -Doncs, això, que els del bloc and.roid.es regalen un mòbil, amb aquest sistema operatiu, entre tots els que crein un post parlant-ne i els indiquin l'enllaç als comentaris del post on indiquen les bases del concurs

Apa! Alea iacta est!
Bona sort a tots!
I feliç aniversari, Androides!

Tinc el número 77...
Set-Set! Caguera i basca! XP

Aigua per a tots, tots per l'aigua

2009-10-08T06:02:00.007+02:00

I no... No se m'ha girat el cervell, no dono suport al polèmic trasbassament de l'Ebre cap als camps de golf de cuatre arreplegats.
Aquests, i molts d'altres, haurien de prendre nota del que promou l'esdeveniment del que us parlaré a continuació.

Guy Laliberté, el fundador de Cirque du Soleil i de la Fundació One Drop, és el primer explorador espacial privat del Canadà, en una missió social poètica.

Així és com defineixen al web de One Drop l'esdeveniment que tindrà lloc aquest 9 d'octubre a les 8 del matí, hora de Montréal, Canadà (aquí serà el 10 a les 2 de la matinada, si no vaig errada) i de manera simultània a 14 ciutats del món i que es podrà veure online en un programa de 2 hores.

Moving Stars and Earth for Water és una emissió online d'un happening artístic, duta a terme des de l'Estació Espacial Internacional (ISS) per Laliberté. Volent conscienciar al món sobre el tema de l'aigua, aquest bé tan escàs i tan malversat pel primer món.

Aquest happening, com ja he dit, tindrá lloc a 14 ciutats del món:
Montréal, Johannesburg, Rio de Janeiro, París, Ciutat de Mèxic, Nova York, Sydney, Londres, Marràqueix, Mumbai, Osaka, Santa Monica, Tampa i Moscou.

I comptarà amb les col·laboracions, entre d'altres, d'Al Gore, el Dr. David Suzuki, Shakira, Lila Downs, Matthew McConaughey, Salma Hayek, Jean Lemire, Nikolai Tsiskaridze, Peter Lik, Tatsuya Ishii, Tetsuko Kuroyanagi, Gilberto Gil, Patrick Bruel,
Simon Carpentier, Tiffany Speight, Yann Arthus Bertrand, Vandana Shiva...

A casa, des de molt abans que es "posés de moda" el "ser ecologista", ja feiem un ús raonable de l'aigua.
Ens dutxem. La banyera no recordo haver-la vist mai plena...
La cubeta del vàter l'omplim amb menys aigua. Primer amb una doble boia que feia que s'aturés abans d'omplir i després amb una ampolla amb la mateixa comesa.
Les aixetes amb reductors de cabal.
Tancar l'aixeta quan no es fa servir mentre rentem els plats, raspallant-se les dents, etc.
(Serà perquè a Reus vam patir uns quants anys de restriccions d'aigua?)
Recollim l'aigua de pluja per a regar al tros.

Fa un any ens vam posar un aparell d'osmosi per a l'aigua de boca i el tub que ens van instal·lar per a l'evacuació de l'aigua "residual" (que és mooooolta més que la que resulta de l'osmosi) l'hem direccionat cap a uns dipòsits que aprofitem per a regar, fregar terres, tirar al vàter, etc.

I, de manera indirecta, no llencem olis al forat de l'aigüera.
Aprofitem els papers per les dues cares. Ja sigui per a prendre o deixar notes, fer esboços, els dibuixos del meu nebot...
Els medicaments que no fem servir i/o estan caducats els portem a la farmàcia.
Etc...

I tu?
Què fas respecte a l'aigua?
(a part de beure-te-la, eh?)

2es Jornades de Manga i Cultura Japonesa a Reus!

2009-10-06T15:47:00.007+02:00

Buff! Feia dies que no passava per aquí, però d'avui no passa!
L'avinentesa és inevitable!
No podia deixar d'anunciar que aquest cap de setmana se celebren les IIes Jornades de Manga i Cultura Japonesa de Reus, organitzades per l'Associació Irasshai

Que enguany creix i passa d'un a dos dies, plens de tallers de dibuix, concursos de karaoke, cosplay, competició de softcombat, jocs de taula i videojocs, Para-Para i projeccions d'anime, cinema i... Hard Gay!

La primera edició de les jornades se'm va passar...
(Estaria enfeinada amb els preparatius del meu viatge al Japó?)
Però espero que a aquesta edició hi pugui anar, encara que sigui només una estoneta a treure el cap! (^^)

Així que si us hi voleu arribar, és aquest 10 i 11 d'octubre, a La Palma de Reus.
Passeu per la plana de les Jornades per a coneixer les activitats i els horaris.
I és gratis! (visitar la plana i l'entrada a les jornades!) XD

Hummm... Per a anar fent boca per al Saló del Manga...

Homenatge a Yoshito Usui

2009-09-21T14:24:00.004+02:00

Des de Gocha Gocha ens volem afegir al record del recentment desaparegut Yoshito Usui donant constància a través d'aquesta entrada del nostre dol i enyor. Sempre el recordarem amb estima com l'entranyable autor de la seva obra més coneguda, Crayon Shin-Chan, la qual s'ha convertit, per a molts, en una part imprescindible de la nostra cultura popular.

Descansi en pau, Usui-Sensei.

És una iniciativa de "Hoy les presentamos...". Al seu bloc podreu trobar l'HTML original en castellà per a poder copiar i pegar al vostre bloc i així unir-vos a aquest missatge de condol. La imatge ha estat cedida per Marc Bernabé.

Tardor o calda?

2009-09-08T14:28:00.003+02:00

Fa un temps que és usual veure els carrers plens de fulles seques.
S'acosta la tardor, però aquest estiu sembla que no vulgui deixar-nos.
Fa un parell o tres de dies que ens està concedint una treva.
Ara mateix el termòmetre em diu que estem a 26ºC.
Aquest estiu tan llarg està fent estralls als arbres, que ja fa dies han començat a perdre les fulles.
N'hi haurà que em diran que l'hivern si que és llarg...
Senyores i senyors... Que de fred, el que es pot dir fred, en fa dos dies.
Però enguany ha fet calor, i força, durant molts dies seguits!
Que normalment fa més calor, crec jo, al pic del juliol. Però enguany, el Sr. Estiu també deu estar de crisi i s'ha quedat a casa...

Crec que amb això us he fet saber que no m'agrada l'estiu...
No! No és que no m'agradi l'estiu. El que no m'agrada és la calor!
Quedo tan xafada (aplatanada) com aquests plàtans que comencen a tenir alopècia.
Quan fa fred, una es pot tapar a l'estil ceba, moure's per entrar en calor.
Però quan fa tanta calor no sé on amagar-me, no tinc ganes de fer res fins que es pon el sol...

I vosaltres, què tolereu més? El fred o la calor?

Impressions del primer Matsuri Ganxet

2009-09-07T16:51:00.008+02:00

Com ja anunciava aquí, aquest passat dissabte va tenir lloc el primer Matsuri japonès a Reus. O més ben dit, la primera Fira de Cultura Japonesa, que ha rebut el nom de Hikari i que organitza Amakuni.
Per descomptat no m'ho vaig perdre!
Volia portar-hi el meu nebot, ben abillat amb el jinbei que li vaig comprar abans de que nasqués, i que només ha fet servir a casa... Però tossut com ell sol, no li va rotar de posar-se'l!
Però vam acordar d'anar-hi tots dos amb les nostres samarretes del Tetsuwan Atomu (Astroboy)

Una bona afluència de gent, la majoria adolescents (alguns tematitzats per a l'ocasió!) i molts "papes" amb els fills petits.

El que ens anunciaven a la pàgina web, és el que vam trobar. Ni més ni menys!
Així que les expectatives es van realitzar però no superar...
Encara que, per ser la primera edició, crec que ha tingut prou força i ha estat una molt bona festa!
A l'escenari es van anar mostrant exhibicions d'algunes branques de les arts marcials.
El primer que vaig veure va ser una classe oberta per a principiants de bokken.
Més tard va seguir l'exhibició de Nanbudo, que (perdoneu la meva desconeixença) em sembla una barreja de judo, karate i ioga...

Després Karate,

Jodo i Iaido

amb una mostra de Tall Real

I Tall de Precisió

Més tard s'explicarien contes i sonaria una selecció de música japonesa, però jo havia de marxar... M'hagués agradat quedar-me als contes! La propera edició serà...

Mentre a l'escenari s'anaven succeint les diferents exhibicions, hom podia visitar els dieferents stands dedicats als bonsai, al manga i l'anime, als jocs (rol, DDR...), també es podia pescar globus!

I degustar els takoyaki, kakigoori, taiyaki, oniguiris, ramen (instantanis...), Lamune, sencha...

Aquesta paradeta, tot i ser, crec, una de les que han tingut més èxit, al meu parer era la més desorganitzada...
Haurien fet més calaix montant-s'ho d'una altra manera... Massa gent remenant l'all per allí i un descontrol total.
Una cua infinita per als tiquets, que els venien en un raconet amagat i de difícil accés. Jo encara tinc l'esgarrinxada a la cara de la palmera que "camuflava" la venedora de tiquets... Després de la cua dels tiquets, espera i guarda els takoyaki fets en miniplanxes sobre dos fogonets... Espera per un taiyaki industrial i escalfat en una sandvitxera que no tirava gaire... Ramen instantani... Això si, t'hi afegien una rodanxeta de naruto!
Feien altres coses, però em vaig agoviar tant de veure'ls que vaig passar.

Ja espero a veure què ens ofereix la Hikari en la propera edició!

Em quedaré guerxa...

2009-08-23T22:39:00.008+02:00

Fa moooooolt de temps, quan encara podia seguir alguna serie per TV, vaig veure un capítol de CSI on van descobrir una implicada quan parlant amb ella va girar la mirada cap a la dreta en respondre una pregunta sobre la coartada del sospitós.
Però no recordo l'explicació que en van donar. Així que jo, no sé perquè, vaig arribar a la conclusió, que mirant a l'esquerra recordes, perquè estem acostumats a la lectura occidental on el passat és a l'esquerra... I, per tant, el futur que no existeix o el que inventem està a la dreta.

Fa uns dies, la meva teoria mig es va reforçar quan veient un capítol del dorama The Quiz Show 2 (que per cert, no està malament! Encara que jo no entenc com la gent té els collons de presentar-se a un programa així... On es descobreix el costat més fosc i vergonyós de cada concursant) un dels concursants, que havia segrestat la filla de la productora del programa, mira a l'esquerra dient que la nena corre perill quan resulta que estava mentint... I jo que vaig pensar: "és clar, mira a l'esquerra perquè la seva lectura és de dreta a esquerra! I si és a l'inrevés que l'occidental també això ho hauria de ser, oi?"

Però avui he començat a veure una altra sèrie, Mr. Brain, on m'han desfet la teoria... I contradiu l'altra sèrie nipona, però corrobora la de CSI, ja que com he dit, la teoria que jo tenia és perquè no vaig estar al tanto de quan donaven l'explicació... Suposo que algú parlaria a taula en aquell moment, perquè ho veia sopant.
Torna a dir que menteix qui mira a la dreta (i amunt) i diu la veritat el que ho fa cap a l'esquerra, justificant-se en la lateralitat del cervell.

Així que, no contenta amb les explicacions que em poden donar aquestes sèries basades en part en raonaments científics, m'he dedicat a googlejar (i a contribuir una mica a l'escalfament global) i encara he quedat pitjor...
Perquè altre cop hi havia contradiccions entre els diferents llocs que he mirat...

Qualifiquen de mentiders els que miren cap a la dreta:

Qualifiquen de mentiders els que miren a l'esquerra:

Noemí Guzik
Vértigo 2.0 Que fins i tot s'ha currat un esquema.

Només he mirat a la primera plana del cercador, ja que després els resultats ja eren de temàtica política...
Així que el resultat final és...
Mentiders els que miren a la dreta 5 // Mentiders els que miren a l'esquerra 3
Majoria absoluta els primers!

Què creieu vosaltres?
Perquè jo ja, de tant mirar amunt i a la dreta o a l'esquerra, m'estic quedant guerxa!
(@~@)

Natsu Matsuri a Reus!!

2009-08-21T13:52:00.011+02:00

Ja sento el flap-flap dels uchiwa, el karan-koron de les geta, el fressar dels yukata i la vibració in crescendo dels taiko, l'olor de takoyaki, de núvols de sucre i de taiyaki farcit d'anko, intueixo les coloraines de les pomes caramelitzades i els fanalets de paper, anhelo poder refrescar-me amb un kakigôri de meló o un gelat de tè maccha, somnio amb les màscares de guineu i de l'Ultraman, en pescar peixets amb un sedàs de paper,...
Aaaah! Quina nostàlgia, els Matsuri japonesos!
Tot i que de fires i festes, a les nostres contrades, en tenim de molt animades i més de les que ens pensem, no s'hi respira el mateix ambient que en un matsuri...

Però... Això s'acabarà!!
Per primer cop tindrem un natsu matsuri a Reus!
La 1a edició de la Hikari, Fira de Cultura Japonesa.

Organitza: Associació de manga-anime i cultura nipona AMAKUNI
Lloc: La Palma

Jo no sé vosaltres, però jo tinc les espectatives posades en aquest esdeveniment.
Ja tinc ganes de viure el primer Matsuri del Camp de Tarragona!

Però... Sabeu què?
Trobaré a faltar el so de les cigales!

Edito:
Waaaaa! Gràcies!
He obtingut el primer vot a Bitácoras!
Edito2:
Doncs, això!
Que dos vots!!
まいど!

La familia creix!

2009-08-20T17:18:00.004+02:00

No! Que no, coi!
Que no espero descendència!
Ni tornaré a ser tieta (que jo sàpigui), ni tindré un germanet (només li faltaria això ara a ma mare...), ni res de tot això!
El que creix és la família de bloggers!
I ara em direu que sembla que vingui d'Arbeca (pffft), que de bloggers i blocs en surten més que moixernons al bosc.
Doncs teniu raó, però no tots els bloggers els conec, ni són amic meus, oi?
Doncs això, que una molt bona amiga del cole ha encetat l'aventura de fer el seu propi bloc.
Com tots sabem, tots els començaments són difícils, però no per això s'hi posa menys il·lusió!
Al contrari! Hi ha més il·lusió precisament per la falta d'experiència que un hi té, per les ganes de trobar solucions als dubtes que sempre sorgeixen.

De blocs n'hi ha per a tots els gustos i colors.
De crítics, de seriosos, de ximplets, de personals, d'autopromoció, d'introspecció, de fotogràfics, de "copy-paste" (malauradament), de frikis (els millors! XD), de... mil i una coses!
I cadascun comença per mil i un motius diferents.
La meva amiga Vero l'ha començat pel seu hobbie, simplement per a compartir el que fa amb qui vulgui veure-ho.
Quan té una estona l'aprofita per fer les seves figuretes de feltre.
La seva "especialitat", potser perquè va comencar amb aquestes, són les Veruskes.
Que què són les Veruskes?
Us sonen les Matrioshka?

Si, són el famós souvenir rus! Que per cert... Sembla ser que està inspirat en unes figuretes japoneses que representaven les Set Deïtats de la Fortuna (七福神, shichi fukujin)

Doncs, Veruska és una barreja entre el nom que reben aquestes nines russes i el nom de la meva amiga, la Vero.
Però no només fa Veruskes!
També fa altres simpàtics personatges per a poder penjar on una (o un!) vulgui, ja sigui com a strap, clauer, agulla...
Aquí teniu alguns dels nous components de la família de Sweet Veruska

Us els presento!
L'Aoi, la veruska-bruixeta blava!

L'Ume~kun, l'onigiri d'umeboshi o del que un vulgui! Que tots estan umeeee~! XD...

I aquí teniu les dues amigues marines, la popeta Takotan i la medusa Kurako!

A que són moeeee~ totes elles!
En Umekun ja el porto penjat a la bossa!
L'Aoi fa companyia a la meva petita Keiko, la Kokeshi i el Maneki Neko.
I la Kurako té el lloc reservat al meu abric! Tot i que... hauré de trobar espai per a la Takotan, que si nó es trobarà soleta!

Gràcies, Vero!
Per ser sempre com ets!
(@^^@)

He avistat un grup d'OFNI!!

2009-07-26T10:56:00.007+02:00

Si, si! OFNI!
Objecte Flotador No Identificat. XDDD

Aquests cap de setmana (l'últim diumenge de juliol) ha estat la Festa Major de Riudecanyes.

Riudecanyes vist des de la presa.

No havia estat mai a la Festa Major d'aquest poble, però una amiga em va convidar a un dels actes, si més no, més singular de tota la Festa Major, que va tenir lloc el dissabte al migdia i en el qual participa.
La IX Travessia d'Artilugis Flotants al pantà de Riudecanyes.
Que tot i l'intens bat de sol (sort de l'airet que corria de tant en tant...) va aplegar un bon nombre de públic.

Es tracta, com el nom bé defineix, d'una cursa-travessa a l'embassament amb artilugis flotants, andròmines, trastos... anomeneu-los com vulgueu.

Les normes? Fàcil!
Que l'andròmina suri, per descomptat, i que no porti motor (crec que tampoc vela).

Hi ha, com en totes les curses, premi per al primer, segon i tercer classificats.
El guanyador és el primer que arriba a l'altra riba i fa onejar la senyera que hi ha allí.

Esprint final

El guanyador!

També a l'andròmina més original...

...I el Trofeu Titànic! Al primer artilugi que s'enfonsi.

L'any passat, la colla de la meva amiga van guanyar aquest guardó! I aquest any semblava que tinguéssin tots els números de revalidar el títol, doncs ja abans de sortir anaven tots amb el cul en remull...

El nom de l'artilugi, Sub-Preso 2.0, crec que fa referència a l'enfonsament de l'edició passada.
Encara que no va ser tècnicament un naufragi, ja que van anar i tornar mig submergits, però sense perdre el control del "vaixell"!
No sé com deu haver estat en altres edicions, pero enguany els de la llanxa de la Creu Roja han tingut una mica de feina anant a buscar algunes "naus" a la deriva, pantà amunt! El vent empenyia en aquella direcció...
Per megafonia tranquilitzaven als tripulants dient-los que no es moguéssin de l'artilugi, que del final del pantà no passaven... I que a Duesaigües, no patissin, que no hi arribarien! XDD

La tornada del Sub-Preso 2.0, amb cara de "Ves que vinc! Fent aigües, però arribeeeeem!"
Van quedar en segona posició!
Felicitats, Putxeta & co!

Aquí teniu l'artilugi de prop.
Un rai de tubs de pvc i canyes! Per a fer honor al poble.

Inclús amb patrocinador!

Ja tinc ganes de veure la 10ª edició de la cursa d'OFNI!!
Encara que crec que és millor participar-hi!

Que algú m'ho expliqui...

2009-07-21T00:26:00.005+02:00

Després de veure en diversos blocs incomptables cartells japonesos de "犬のフン持ち帰れ" (recolliu la caca de gos), un exemple n'és aquest, caçat a Ueno,

m'he decidit a penjar una imatge d'uns cartells similars que fa temps que hi ha a la meva ciutat...

Els que coneixen la plaça de segur que hi trobaran a faltar la canalla jugant a pilota, i potser també s'hauran adonat que ja no hi ha la porteria pintada a la paret... Brut, ho està gairebé sempre...
Pels que no ho sàpiguen, és una de les places a les quals em referia dies enrere.
Aquests cartells fa anys que hi són, però, com ja havia comentat, la gent se'n fotia bé, i s'hi jugava a pilota, els gossos s'hi caguen i els amos no ho recullen...
Però... Ben mirat, potser aquesta gent té un pèl de raó...

Digueu-me, si no sabeu llegir català... Pel dibuix entendríeu el que el cartell hauria de dir?
Jo crec que el cartell japonès, tot i estar en aquest idioma i no sortir el gos enlloc, és més clar i funcional.

Sense allunyar-me gaire d'aquesta plaça, he trobat un altre cartell igual.
Aquí està al fons de la imatge, però el que m'ha fet disparar la foto és el disbarat que hi ha en primer pla...

(A part del cotxe trepitjant el pas de vianants)
Qui deu haver estat el llumeneres que ha fet/planejat el baixador amb el fanal al mig?
Els fanals ja hi eren, sí... Però el baixador podria haver estat més ample i així poder passar pels costats del maleït pal!!
Passar-hi amb un cotxet té el seu intringulis, però encara podem esquivar el pal.
Però algú que vagi en cadira de rodes, que és qui realment necessita que les barreres arquitectòniques desapareguin, es troba que no pot usar aquesta rampa...
O és que potser ja estava previst, i aplicant "el fent i desfent, aprèn l'aprenent", fomenten l'ocupació amb el (al meu parer, ja més que dubtós) PlanE

Uns metres més amunt, el següent fanal perd la seva funció i "se'n va per les rames", literalment...

Molta claror no crec que s'escapi entre el fullatge d'aquest plàtan.

Una cosa... jo procuraré no aparcar-hi el cotxe a sota a l'hivern... Ja que amb l'escalforeta del fanal, segur que l'arbre, de nit, està ple de pardals...
I aquests "pàjarus" tampoc recullen les seves cacones!

Això és or, xata!

2009-07-15T16:00:00.006+02:00

Aquesta entrada és una petita petició d'ajuda...
Estic buscant orxata!
I ara em direu que estic a la lluna (que vinc d'Arbeca! XDD), que com pot ser que no trobi orxata?!
Doncs si! No trobo una orxata envasada mínimament decent!
Totes són tan dolces que no hi trobes el gust de la xufa enlloc...
No n'hi ha cap que s'assembli, ni remotament, a les orxates artesanals que trobem a les gelateries i orxateries.
Si vull beure una bona llet de xufa m'en vaig a algun d'aquests establiments.
Però, què passa si el qui en vol beure no viu en un lloc on se'n faci?

Quan em vaig trobar amb el meu amic japonès, em va comentar que havia vist per televisió, en un programa per a aprendre español, que hi havia una llet vegetal que es feia d'unes patates petitones...
Patata? Llet de patata!? (O.o)?
Llavors hi vaig caure! Es clar! Xufes! Són tubercles!
Ja li vaig dir que seria difícil de tastar-ho si no venia a España... Que un cop feta es conserva molt poc temps...
Però veient que no pot/es decideix a venir, m'he decidit a afegir-ne una ampolla de "prefabricada" a la capsa de l'enviament que li he de fer aquest agost, que és el seu aniversari.
Però crec que m'estic fotent com una bacona de tant tastar orxates d'aquestes, per a trobar-ne alguna de decent i que al menys deixi una mica de regustet de xufa a la boca!

Si algú llegeix això...
Em pot aconsellar alguna marca?
Abstenir-se Chufis, Chés i similars...
Que són com fotre's un tarròs de sucre gola aball...

Johan! Gràcies...??

2009-06-28T12:20:00.008+02:00

La Cruyff Foundation va ser fundada a Barcelona el 1995, per, com el nom indica, aquest geni del futbol, i ha creat llocs d'esplai i esport arreu del món, on la intenció bàsica és donar una millor qualitat de vida, basant-se en l'esport, a nens amb discapacitat.
A Espanya ha endegat projectes de futbol, bàsquet, natació, esquí, vela...
El dia 14 de juny en Johan Cruyff va inaugurar a Reus el primer Cruyff Court d'Espanya.

Copypaste de la pàgina d'aquesta fundació

Johan Cruyff estuvo ayer en Reus para inaugurar el primer “Cruyff Court” de España, un campo de fútbol de césped artificial en la Estación de Autobuses, en el barrio del Carrilet. La nueva instalación, cubierta, es gratuita y de uso público.

El proyecto “Cruyff Court” es un campo de fútbol pequeño, de medidas inferiores a las de una cancha de fútbol sala, situado en zonas de escasos recursos o en lugares en los que se puede llevar a cabo un trabajo social con los jóvenes. Este primer proyecto ha sido cofinanciado por la Fundación Cruyff y la administración local, en este caso el Ayuntamiento de Reus.

El nuevo campo, de césped artificial de la empresa Poligras, está rodeado por vallas metálicas para evitar que el balón salga del campo. “Queremos sacar a los niños a la calle y que practiquen deporte, porque el deporte es salud”, dijo Johan en compañía del alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. Y continuó: “Queremos proteger los espacios libres para que nuestros niños puedan salir a la calle a jugar y así evitar graves problemas como el sedentarismo, la obesidad y promover la integración social: las reglas del fútbol son igual para todos”.

Bé, el meu barri, si més no el meu carrer, fins fa uns anys era molt tranquil.
Sense recursos? No ho havia notat... Ja que Reus no és tan gran com és això per a trobar a faltar res respecte a d'altres barris. Si al meu barri no hi havia pista de bàsquet o estava ocupada, me n'anava al del costat o a l'altre costat de Reus, que en 20' a peu hi arribes! A part de que la colla que ens juntàvem erem de barris ben diferents. Tenim més botigues que als barris "pijos", no hi ha gaires zones blaves (encara que als llocs que estan no les veig jo molt correctes...), tenim l'estació d'autobusos (just on s'ha fet aquest mini camp de futbol) així que estem ben comunicats amb la resta de la ciutat (sempre que la freqüència i puntualitat no falli, que és gairebé mai... Però això passa a tot el recorregut) i fora d'aquesta.
I barris amb rendes més baixes, si és això al que es refereixen, n'hi ha d'altres que entren més en aquesta definició.
Però ja he dit que això era fins fa uns anys...
Des de fa uns vuit anys ençà, m'han amenaçat amb un ganivet de pam a les 3 de la matinada; m'han cremat el cotxe al carrer, sinistre total (el meu va ser el primer), i no he sabut ni sabré mai quin fill de puta ho va fer (... Perdó! Sa mare no en té cap culpa -potser- i deu sofrir més que ningú el que el seu fill ha esdevingut); hem d'aguantar brutícia, escopinades, botigues obertes a deshores que no venen res que estigui a les seves botigues legalment... No sé si sabeu a què em refereixo...; Ocupes, i ho escric sense K, perquè no tenen res a veure amb aquest moviment, simplement són aprofitats que no es respecten ni a ells mateixos; claxons i soroll a tothora pels que aparquen en doble fila o a les entrades dels pàrquings, interrompent el pas d'autobusos i altres vehicles (les ambulàncies van a donar un tomb de mig quilòmetre per no passar per aquest carrer); rates grosses com conills que se les campen com volen...
Ben mirat, potser si que és un barri sense recursos... Recursos cívics em refereixo...

I això s'ha vist incrementat amb aquest favulós camp de futbol del que el senyor alcalde s'ha volgut penjar la medalla.
Durant el dia, des de les 8 del matí, està ple de nanos (i no tan nanos) jugant a futbol, fins aquí correcte. Està molt bé aquest espai, ja que així no et foten la pilota pel cap a les places on està prohibit jugar a pilota.
Però el que em comença a tocar el nas és que els xiulets, crits d'ànim i de protesta, els gooooool, i el rebombori general que es forma, no al camp, sinó al voltant d'aquest, s'allargui fins passades les 3 de la matinada.
Amb gent que ben entrada la matinada no estan cansats de jugar a futbol, sinó que estan més a prop d'un coma etíl·lic que d'un sobre-esgotament resultant d'un esport (a no ser que es consideri aixecar el colze, o fumar i/o xuclar pel nas certes substàncies que no són precisament oxigen, un esport...)
Aquest ajuntament que s'ha gastat un caleram en tríptics i cartells explicant les normes de civisme...
Que si llençar la brossa als contenidors corresponents i a certes hores, que si no embrutar, que si no fer soroll i respectar el son dels veïns...
Un cop fet el paperot a la inauguració, ja no s'ha preocupat més d'aquest barri.

...

Les normes del futbol són les mateixes per a tothom... (Paraula de Johan)

Però les de civisme es veu que no!

Sant Pere Peta Fort!

2009-06-24T14:57:00.011+02:00

Permeteu-me la llicència d'agafar, com a títol de l'entrada, el nom del concurs de focs d'artifici que es feia a Reus, durant les Festes de Sant Pere, i que malauradament aquest any, per culpa de la crisi (?), no s'ha convocat...
Però crec que la Festa Major de Sant Pere peta, i seguirà petant sempre, ben fort, com ho ha fet des de fa més de tres segles.
De fet, és un dels actes principals el que peta. Em refereixo a la Tronada de Sant Pere, de la qual se'n té la primera referència documentada com a tal en data de 1677.

El que semblava ser una salve a l'arribada de la imatge del Sant, a causa dels conflictes bèl·lics de l'època, es va transformar en la Tronada composta de mascles (morters de pólvora)

Punt culminant de la Tronada

Mascles després de la Tronada.

Per a mí, i crec que per a molts ganxets, és l'essència d'aquesta festa.
Un Sant Pere sense Tronada seria com un Sant Josep sense Falles a València, o un Corpus sense Patum a Berga...
Què seria d'aquestes festes, de Sant Joan, dels Diables i Correfocs, si la polèmica normativa europea s'hagués aplicat a casa nostra...
Sort que aquest dimarts, el Congrés dels Diputats ha aprovat, amb el suport de tots els grups, una proposició no de llei que garanteix la continuïtat dels costums i tradicions associats a la pirotècnia i a la cultura de foc després de la normativa europea que regulava aquest tipus de festivitat per garantir-ne la seguretat.
Seria molt trist que la cultura dels Països Catalans, tan lligada al foc (un exemple n'és la Flama del Canigó que agermana pobles de tot el territori), perdés aquestes tradicions...
(Perquè... Posats a prohibir, podriem començar per festes com la Oktoberfest que promou l'alcoholisme, o bé limitar la velocitat a MotoGP i F1 als circuïts europeus...)

La Tronada

El Seguici, previ a la Tronada

Surten els Gegants Japonesos!

Durant la Festa Major es fan esclatar, normalment, 4 Tronades.
La primera és la del Pregó, avui 24 de juny, que és la que peta més fluix.
La següent, i la més sorollosa, s'encèn la vígilia de Sant Pere, el 28 al vespre, després de les Completes a la Prioral i el ball del Seguici. Després torna a ballar el Seguici i el Bestiari i acaba amb un Castell de Focs a la mateixa plaça del Mercadal.
Se n'encenen dues més el dia de sant Pere. Una al migdia, que, amb la ressaca de la revetlla i el bat de sol, pocs són els que s'hi acosten. I l'altra a la tarda, que és la segona en potència.

Si voleu més informació sobre la Tronada, la Festa Major de Sant Pere i altres festes de Reus, passeu pel web de FestesReus.cat
I si veniu, un consell, mentre peta mantingueu la boca oberta. Així evitareu que us xiulin o us facin mal les orelles.

Visca els Trons de Sant Pere!

365 dies!

2009-06-23T13:17:00.005+02:00

Avui voltava com de costum pels enllaços del BlogRoll i, entre altres, he passat per la Arcadia de Urías, que avui està de celebració!
Ha assolit el post #100, en 7 mesos i un dia!
Felicitats cosmonautes!

I això m'ha fet rumiar... I jo, quan vaig començar el Gocha Gocha?
Així que he tornat enrere i...
Conxus! Si avui faig 1 anyet!
Només porto, amb aquesta, 60 entrades (això vol dir un 16,4% d'activitat). I no tinc tants visitants com altres blocs.
Però això no m'importa, ja que als pocs que m'han comentat fins ara els considero com a petites joies. I sense aquests potser ho hauria deixat córrer...

Tot va començar per penjar un vídeo per a picar a ma cunyada, que havia ballat al festival de final de curs de l'escola del seu fill (el barrufet rondinaire)
A partir d'aquí va convertir-se en una mena de caixa de mals endreços on he anat abocant algunes de les meves cabòries, impressions, troballes curioses, etc.
La veritat és que no m'hi he dedicat el que m'hauria agradat. Però de vegades per falta d'idees originals, altres per no saber com afrontar-les, m'he quedat amb moltes d'aquestes al tinter.
Algunes de les coses pendents són reeditar la bitàcora del meu darrer viatge al Japó. Corregir-ne les faltes i afegir accents i Ç. I sobretot, sobretot, penjar les fotos corresponents!
A veure quan m'hi poso realment... (^^;)

Passat aquest any puc dir que m'ho he passat molt bé fent tot això, però no està de més fer-ne una auto-avaluació.
Així que, com estem a final de curs i com si d'un nen d'escola es tractés, m'hi llenço!
-Hi posa interès, però es distreu fàcilment i és inconstant.
-Valora els seus amics.
-Es una mica malparlada.
-De vegades parla sense pensar el que diu.
(...) Que malament està resultant això...
Això pinta un NECESSITA MILLORAR com una casa!

Doncs, apa!
Per a superar les penes d'haver caldat el curs...
No tinc pastís (no ho tenia previst...)
Així que aquí teniu un Senbei d'Aniversari!

Espero fer-ne tants com la Iaia Aru, que realment es deia Haru, menjant senbeis!

Pero també espero que amb una dentadura en millors condicions...

25è Aniversari del Tetris

2009-06-06T15:48:00.011+02:00

Si llegiu això el mateix dia en que ho escric, el més segur que hagueu passat algun cop per la plana del buscador Google i haureu vist que el logo ens recorda que avui, 6 de juny de 2009, és el 25è aniversari d'un joc que tot i ser d'una simplicitat extrema ha arrasat a tot el món.
Elpais.com el defineix com l'adictiu videojoc que va arribar de la URSS.
Encara no sabeu de què parlo? Sí? És clar, el Tetris!

Alekséi Pázhtinov, un investigador d'inteligència artificial de l'Acadèmia de Ciències soviètica de Moscou va programar amb el seu nou ordinador, un Elektronika 60 (una imitació del miniordinador nord-americà PDP-11), el Tetris l’any 1984, segons algunes fonts en una sola tarda. Després de diferents estira-i-arronses legals degut a que la patent del joc estava mig compartida entre el creador i l’estat soviètic, el joc es comercialitza a occident l’any 1987 amb una nota de "Fabricat als EEUU, creat a l’estranger", coses de la Guerra Freda. El 1989 Nintendo aconsegueix els drets i catapulta totalment a la fama aquest joc, gràcies a incloure’l al pack de la consola portàtil Game Boy. Alhora també que va llançar a la fama la música d’aquesta versió, basada en la cançó folk russa Korobeinki. I de la qual se n'han fet innombrables versions després d'això, moltes techno, punxi-punxi per als amics.
Una d'aquestes la podeu escoltar aquí, pero... Si quan jugava al tetris ho feia posant el volum al mínim, just per a poder escoltar els efectes. Si jugués amb aquesta versió de l'audio ho faria sense volum...

Per a qui no sàpigui de què va el joc... (O.o)?
En una pantalla vertical van caient peces formades per 4 blocs cúbics (Tetris ve del prefix grec "tetra", que vol dir "quatre") que podem fer rotar i desplaçar-se mentre cauen, per a anar encaixant-los a la part inferior de la pantalla. Hem d'intentar que no quedin espais buits, doncs quan una línia horitzontal queda plena, aquesta desapareix i s'acumulen punts. A mesura que van caient les peces, si no eliminem fileres, s'aniran amuntegant fins a arribar a la part superior de la pantalla i llavors... "Game Over"
A mesura que anem superant nivells, com és lògic, el joc es va complicant.
Com? Doncs la gravetat sembla que aumenta i les peces van caient cada cop més ràpid.
Senzill, oi?
En principi si! Jo m'hi vaig viciar, quan encara no tenia una Game Boy (de fet, me la vaig haver de comprar amb el meu sou ja de "gran", que el meus papes això de les consoles no ho veien gaire clar...) amb el 386 del meu germà i un monitor monocrom...
I dic viciar, perquè tot i que m'he enganxat a altres jocs xorres com el buscamines o els sudoku, amb el Tetris fins i tot vaig arribar a somniar com queien les peces! Però no vaig arribar mai a ser com aquest que es peta el joc.

O aquest que juga en una Arcade...
I que neteja files sempre de quatre en quatre!

Versions del joc n'han sortit com floretes a la primavera...
Per a dos (o més) jugadors en que es puteja al contrincant afegint-li peces per sota cada cop que n'eliminem nosaltres... O els jocs amb blocs tridimensionals.
Es pot jugar en arcades, ordinadors, consoles, per internet...
Aquí teniu una pàgina de les moltes que es poden trobar on poder-hi jugar.
I fins i tot en datàfons!

També se n'han fet paròdies.
Una de les més vistes és aquesta

I n'hi ha d'altres de més currades com aquestes

Però... Com seria el Tetris, si no fós el tetris?

何がおもろいねんコレ!!
Aaaah! Que parla en Kansaiben! (^^)
まいど!

Purikura d'estar per casa

2009-06-05T11:24:00.013+02:00

Crec que la majoria, al menys dels de la meva generació, haurem passat algun cop per l'"aventura" de fer-se fotos en un Fotomaton.

Aaaaah! Quina nostàlgia!
Per casa encara ronden les fotos de quan era petita i ens vam fer amb ma padrina, que rondaria els vint-i-pocs anys, i una amiga seva. Totes tres encabides dins d'aquella càpsula màgica, o així ho veia jo... O les del viatge de fi de curs a Grècia amb tots els caps que van poder-se entaforar dins d'aquell cubicle de cortines pudentes.

El que potser no haurà fet tanta gent, és fer-se purikura.
No! No penseu malament!
Purikura són també fotos que es fan en una mena de fotomaton, l'acabat és en paper adhesiu i el que les fa realment "especials" i diferents és l'ornamentació que ens "acompanyarà" a la foto i que un mateix pot triar i dibuixar a través d'una pantalla tàctil com aquesta.

Les purikura són tan populars al Japó (també a Corea i Taiwan, i sobretot entre les adolescents) que hi ha sales recreatives plenes exclusivament d'aquestes màquines.

A casa nostra no han tingut tan d'èxit aquests laboratoris de fantasia, per no dir gens, tot i que als anys 90 es podien veure algunes màquines de la mà de SEGA.

El terme Purikura és la forma curta (és tan típic dels nipons escurçar els noms...) de la marca registrada Purinto Kurabu (プリント倶楽部), que deriba de l'anglès Print Club.
Desenvolupat en conjunt per Atlus i Sega, el primer Purikura va ser venut el juliol de 1995.
Ara hi ha altres marques que en treuen suc. Make Software n'és una.
Encara que no entengueu res, tota la pàgina està en japonès, doneu-hi un cop d'ull, aneu clicant, i veureu molts exemples del que aquesta marca ofereix.
Però si voleu provar una d'aquestes maquinetes haureu de fer uns quants (milers) quilòmetres, o comprar la màquina (segur que se'n deuen trobar de segona mà...) i tenir una sala per a encabir-la...
No cal!
Amb el Purikura Photoshop Kit (by akenon) ens podem "fabricar" les nostres pròpies purikura! \(^o^)/ Yattaaaa~

Purikura Photoshop Kit by ~akenon on deviant ART
És un paquet de trames, pinzells i tampons per a Photoshop que us podeu descarregar de la plana d'Akenon a deviantART.

Si... Ja ho sé!
No té el mateix feeling que fer-se la foto en una PrintClub, però "a falta de pan, buenas son tortas", oi?

I els nabius?

2009-05-31T23:14:00.003+02:00

L'altre dia ma mare va comprar una caixeta de maduixes perquè estaven a bon preu, però de tan madures s'estaven fent malbé.
Així que he optat per aprofitar-les i provar de fer-ne gelat.
Per a fer-lo necessitava un pot de nata i aquí teniu el pot.

Fins aquí bé, tot normal.
El que m'ha portat a escriure aquesta entrada no és el gelat, ni les maduixes, ni la batedora...
Sinó la tapa del pot de nata muntada...
Quan l'he obert he vist que hi havia una recepta a l'interior.
Qué bé! -he pensat- ara sabré com fer una tarta de nabius!
Però llavors, en llegir-la, és quan se m'han creuat les neurones...
O... Ben pensat, a qui se li deurien creuar és a qui va escriure-la.
Perquè diu que és una tarta de nabius.
Als ingredients no hi surten enlloc els nabius. Sembla més una recepta de quallada cremosa.
I al cos de la recepta... No hi surten ni els nabius ni la quallada per enlloc!
És un braç de gitano!
Si us interessa la recepta de braç de gitano sense nabius (>v<) aquí teniu la foto

De Gocha Gocha

Sembla que això de les marques blanques porta a confusions com aquestes...

Sempre paguen justos per pecadors

2009-05-30T11:32:00.005+02:00

Una altra setmana de nits fa que el divendres em costi dormir i passi la nit del lloro llegint, mirant vídeos i TV...
Bé... La tele de l'habitació és de l'any de la Maria Castanya i quan la imatge conté massa blancs fa un sorollam que acabo apagant-la.
Així que després de llegir una estoneta (encara estic intentant seguir el Genji Monogatari), veure un capítol de la tercera temporada d'Herois i veure la peli de "Crepúsculo", vaig conectar-me una estona al KeyHoleTV, un programet bastant simple i d'interface lletja a més no poder, però que permet veure i escoltar algunes ràdios i TV japoneses, en streaming (també es poden veure canals d'altres llocs com EEUU, Suïssa...)
I fent zapping vaig acabar en un programa matinal de la FujiTV. El rellotge de pantalla indicava que passaven de les 10 del matí.
El programa era el めざましどようびメガ (Mezamashi Doyoubi Mega) que ells defineixen com a infotainment, pensat per a una audiència jove, (Val a dir que no és ni un InfoK ni un Bon dia Catalunya...) on es poden veure entrevistes, reportatges sobre compres, menjar, esports, etc.
El que em va fer aturar en aquest canal, però, van ser les imatges dels disturbis de la passada celebració de la Copa de la Champions...
No sóc futbolera, però m'agrada quan el FC Barcelona guanya títols.
Però em fot de molta mala llet veure que quatre desgraciats (per no anomenar-los amb altres noms), que molts ni senten els colors, esguerren les celebracions esportives, destroçant tot allò que es posa al seu abast.
I em fot encara més, que a fora es vegi aquest poc civisme com a punt principal de la noticia...
Perquè en aquest programa, el centre de la noticia eren els disturbis i no el fet que el Barça guanyés el títol.
Que el mateix enfoc de la notícia s'emeti per Antena3 o tve, no m'importa. Ja hi estem acostumats, oi?
Però fora d'aquí em dol... Ja sigui al Japó o a qualsevol altra part del món!
La imatge del Barça, de Barcelona i dels catalans, per terra per culpa d'uns quants descerebrats.
Vergonya és el que sento!

No em quadren els números...

2009-05-21T23:39:00.007+02:00

S’estima que entre el 5% i el 15% de la població mundial pateix grip cada any i que un nombre important d’aquests pacients presenta complicacions i cal que se l’hospitalitzi (especialment, ancians i persones que pateixen malalties cròniques). En els períodes epidèmics estacionals moren entre 250.000 i 500.000 persones, un bon nombre més grans de 65 anys.
Estem parlant de la grip comuna, que arriba cada hivern, i que amb el bon temps va desapareixent... Crec que com més fredes les temperatures més temps pot durar actiu el virus i que la llum ultraviolada, més abundant a l'estiu, afebleix el virus.
S'aconsella la vacunació en persones amb un risc elevat com les d'edat avançada o les debilitades. Però s'ha de tenir en compte que com el virus muta ràpidament la formulació d'una vacuna només serveix per a un any.

...

No ho entenc!
Acabo d'anotar que moren més de 250.000 persones a l'any per grip comuna, i ningú s'alarma per aquesta xifra.
I moren 100 persones de la grip "Nova" i ja és una pandèmia...?
Sí, és un brot virulent i fins ara desconegut...
Però és necessari prohibir viatjar als països afectats?
O tallar les relacions comercials?
A qui li ha interessat crear aquesta alarma?
Interessos polítics i/o financers? Farmacèutiques? Fabricants de mascaretes (llegiu l'entrada de Kirai) i termòmetres?

Tot això de la grip AH1N1 m'ha recordat quan anys enrere algú va fer fotos d'uns obrers espanyols fent la migdiada (beneïda "Siesta") a l'ombra d'un pont, i als diaris anglesos ja s'escampava que a Espanya la gent es moria com mosques de febres i que els morts es podien trobar arreu...

Penseu el que vulgueu.
Potser perquè m'ho miro "des de fora", però jo crec que tot plegat ha estat una pantomima que ha aprofitat el descobriment d'aquest nou brot mutant de grip.
Què llestos els que han sabut aprofitar la por que tenim els humans a tot allò que desconeixem.
A l'Edat Mitja, aquestes pors les sabia aprofitar prou bé l'Església... Ara ho fan els interessos econòmics i polítics.

"Allí donde fueres, haz lo que vieres"

2009-05-16T16:14:00.015+02:00

Més d'un cop m'han preguntat d'on em ve la meva "afició" per Japó.
I no és fàcil de respondre...
No és perquè no ho tingui clar, sinó perquè hi han influït tants factors al llarg de la meva vida fins ara, que és difícil de enumerar-los tots.
De vegades he pensat que ha estat un "amor" que ha anat creixent amb mi.
Ja de ben petita, al parvulari, un cop vaig dibuixar, en una de les tantes làmines que es fan en aquella edat, un dels personatges amb els ulls allargats.
El comentari que vaig rebre va ser: Mireu, la Marta ha dibuixat un xinès (bé... la "senyu" va dir "chino", però ara no ve al cas).
I jo que salto... No! Que és japonès!
Si en ma vida no havia vist un japonès de prop...
Però ja hi deuria tenir cert interès, no creieu?
El cert és que podria estar influïda per la parella de gegants Japonesos que tenim a Reus.
Aquí teniu uns retallables que he trobat al web de l'Andreu Faro Lalanne
(si voleu conèixer la resta del Seguici i innombrables caricatures i acudits nascuts de la mà d'aquest dibuixant, no dubteu a passar-hi)

Anys després, em vaig disfressar de japonesa per Carnestoltes.
(Llavors, que era primeta i el yukata
em quedava bé... sig!)
I els comentaris de que era xinesa ja em van inflar el que no sona... Que no vaig de xinesa, carai!! (#¬¬)

Quan érem petits sovint ens preguntàvem on aniríem de grans, quin lloc del món ens agradaria visitar. Uns (molts) deien Austràlia (per ser les antípodes? Pels cangurs i els coales?), altres Amèrica (no es distingia el país...) i jo... Què us he de dir? Sense saber gairebé res de geografia i menys d'història i cultures, la meva meta era el Japó!

Quan tindria 12 o 13 anys va ser el bum de l'anime, amb Bola de Drac i el Dr. Slump, l'Arcàdia del Capità Harlock,... I totes les sèries que han alimentat les nostres hores de televisió.
Jo en conec d'un que els dissabtes matinava per pròpia voluntat per a engolir totes les sèries d'anime que emetien per la tele... Si entre setmana el féssin aixecar tan d'hora hauria remugat com el que més. Ne! Tatchan!?
Llavors van començar els intercanvis de fotocòpies (rieu-vos del Top-Manta) i de merxandatge, les maratons d'anime, els estalvis gastats en col·leccions... I sort que per aquell temps, arribaven poques coses al nostre país.
Com que a casa no es volien gastar el que costaven les camisetes, me les pintava jo mateixa.
I orgullosa que n'estic! Estan ratades de tant rentar-les, però encara les guardo.
Serà un tòpic, però Akira em va marcar molt. (Va ser el primer anime que vaig veure al cine i el primer VHS que em vaig comprar, per descomptat... de tant passar-la està feta caldo)

Fins i tot vaig provar de dibuixar manga, sense èxit... Ja que no trobava ningú que creés una història per a poder-la dibuixar... Ja podeu veure, que la redacció i seguir un fil continu no és el meu fort... El meu cervell salta d'una cosa a l'altra per simples al·lusions, conexions estrambòtiques, semblances o sensacions que em fan recordar una altra cosa que aparentment no té res a veure amb el que havia començat...
Bé! Que me'n vaig per les rames!

Em vaig començar a interessar per les vestidures clàssiques japoneses a les classes de dibuix. Ja que la professora, que llavors estudiava disseny de modes, tenia un llibre de la història del vestit on hi havia l'apartat del Japó. Així com va començar a créixer el meu interès pel sumie i l'ukiyoe.
En especial els d'en Hokusai.

Seguint en aquella època, just el 1994, hi va haver una sèrie de concerts organitzats per la Unesco al recinte del Todaiji, a Nara, que van ser emesos per televisió. Jo el vaig veure pel 33.
I em va impressionar tant l'arquitectura d'aquell temple que el vaig fer un punt de pas inevitable per al meu (llavors) viatge pendent.
També em van impressionar molt els Taiko.
I va ser el primer cop que vaig escoltar X Japan, i des de llavors "Endless Rain" forma part del meu propi Top10.

Tot i que la seva estètica no em va convèncer mai... Vaig al·lucinar com en Yoshiki passava de tocar frenèticament la bateria (la seva manera de tocar tinc entès que li ha portat problemes de columna) a tocar el piano tan gentilment... Si ho intentés jo, suposant que sabés tocar els instruments...(^^;), em tremolaria tan el pols que seria incapaç de fer-ho.
També en aquest macro-concert vaig "coneixer" en Tomoyasu Hotei, que potser a alguns us soni de la BSO de Kill Bill, amb "Battle without Honor or Humanity"
Aquí en teniu un clip de la peli.

Fa cosa de 6 anys, en una de les meves "rondes" per les llibreries, vaig trobar el llibre "Japonés en viñetas" d'en Marc Bernabé.
A partir d'aquell moment, mig en broma, vaig començar a "estudiar" japonès.
I ho dic entre cometes, perquè el verb estudiar no pot definir la metodologia inconnexa que segueixo, de forma autodidacta, amb tota mena de llibres, pelis, dorama i anime en VO.

El meu primer viatge al Japó va ser tot just un any després de començar la meva epopeia amb aquest idioma.
Va sorgir també mig en broma amb uns companys de feina que jugaven a un videojoc i no entenien els textes que hi sortien. El seu comentari va ser "Apa! la Marta ens ho traduirà! O millor! Anem al Japó i hi juguem allà!"
Jo em vaig quedar a quadres, rombos, puntets i estrelletes... Però vaig aprofitar la "broma" i realment vaig anar al Japó.
Després de la segona vegada, aquest cop completament sola (amb vistes de futures escapades, eh!) que hi vaig anar, es van multiplicar les peticions de consells per part d'amics i coneguts per si un dia hi van...
Jo encantada d'explicar-los les meves experiències i impressions.
Però n'hi ha hagut que han insinuat que els monti el viatge jo...
Per aquí no hi passaré... No pel temps que hi perdi jo, sinó que, per pròpia experiència, he gaudit més d'un viatge que he hagut d'investigar i preparar jo mateixa que els que m'ho han donat tot fet...

L'altre dia, algú d'aquests em va preguntar que què feia si em trobava en algun lloc perduda i no sabia què fer...
La meva resposta va ser simple: "Allí donde fueres, haz lo que vieres"
És una dita molt i molt encertada, y sempre m'ha donat resultat.
I pels meus mecanismes de funcionament del cervell, em va venir un flaix del concert de Nara que he comentat.
En concret la cançó de Roger Taylor (bateria dels Queen), que va tocar juntament amb en Yoshiki dels X Japan, Foreign Sand.

La rèplica del meu amic va ser...
Si, ja! Però em montaràs el viatge, o no?
(#¬¬)fhhhhhhg... Ja ho veurem!

Un majordom diabòlic

2009-05-08T15:39:00.018+02:00

Feia temps, moooolt de temps, que no mirava anime.
Però aquesta setmana he treballat de nit i, per no perdre el costum, quan arribo de matinada no tinc gens de son... Així que "m'he pillat el tàtil" i m'he empassat els 22 capítols de Kuro Shitsuji (黒執事 El Majordom Negre) abans d'anar a dormir.

Està basat en el manga shounen escrit i il·lustrat per Toboso Yana, publicat a partir de 16 de setembre de 2006 al Monthly GFantasy (月刊Gファンタジー) de l'editorial Square Enix.
L'adaptació d'anime es va estrenar l'octubre de 2008, de mans de l'estudi A-1 Pictures (Persona-Trinity Soul, Kannagi, Tetsuwan Birdy Decode, Senjou no Valkyria Gallian Chronicles...) i amb la direcció de Shinohara Toshiya
Així que quan vaig ser al Japó estava en plena ebullició de marxandatge (merchandising)

La història
En una casa senyorial dels afores de Londres Victorià (el paradís de les Lolites), el majordom Sebastian Michaelis serveix el comte Ciel Phantomhive, un nen de 12 anys, cap d'un holding d'empreses (joguines, constructores, llaminadures...) i el "gos de la Reina"
En Sebastian du a terme qualsevol tasca requerida pel seu amo i resol amb facilitat i perfecció els problemes que assolen Anglaterra, degut al seu llinatge demoníac i al contracte Faustià amb Ciel.
Quan se li qüestiona com pot haver fet alguna cosa, recordem que es un dimoni que s'alimenta d'ànimes, respon sempre amb una frase un pèl difícil de traduir, pel joc de paraules que crec que hi fa.
Akuma de, shitsuji desu kara!(悪魔で、執事ですから!) O... Aku made, shitsuji desu kara! (飽くまで、執事ですから!)...
Depèn de com es "llegeixi" pot dir o bé que fa la seva feina de majordom de forma tenaç fins al final (aku made mo=tenaç), o bé que és un majordom en forma de diable, o diabòlic (akuma=diable, esperit malvat)...

Opening #1

Uploaded by Bunnyhop

Opening #2

Uploaded by NIA9127

Personalment, m'agrada més el segon opening.
Ja que hi apareixen més personatges, especialment pels excèntrics Shinigami Grell Sutcliff i l'enterramorts Undertaker.
La música d'aquest és Monokuro no kissu (モノクロのキッス) de SID (シド Shido)

Ull! Spoiler! (si no t'importa que et pugui esventar algun detall de la sèrie, podràs llegir millor el text que segueix si el selecciones amb el cursor)
La sèrie està classificada per a majors de 18 anys.
Tot i tenir clares tendències yaoi, no arriba mai a escenes sexuals (bé... excepte quan el Sebastian es tira una "monja" per a treure'n informació... Una mica surrealista tot plegat).
Es centra més en la relació amo-criat, i no és SM!
Hi ha un moment, ara no sé el capítol exacte, en que recorda/intueix/implica una clara escena yaoi. Quan per a trobar pistes d'en Jack l'Esbudellador, en Ciel s'ha de vestir de dama per a fer d'esquer i en Sebastian li posa la cotilla (moe~)
La relació entre aquest parell es fa tensa sobretot als últims capítols.
El pacte segellat entre ells comporta que en Sebastian ajudi a en Ciel a trobar i venjar-se de tots aquells que el van fer sofrir. I a canvi en Ciel li entregarà la seva ànima per a que s'alimenti amb ella.
Doncs bé, mentre dura el contracte, en Sebastian no s'ha pogut nodrit de cap ànima. Lògicament va perdent forces. La fam el fa desesperar, sobretot quan és a punt de "venjar" en Ciel i aquest el fa retirar (les ordres del jove Phantomhive són irrevocables per al majordom, de la mateixa manera que no pot actuar si aquest no el crida). No sé ben bé si és per por a morir en haver completat una part del contracte, per avorriment, per compassió pels inocents que es poden veure implicats per la violència que prèn la lluita...
En aquest punt, una espurna d'odi apareix als ulls del majordom que fa esgarrifar en Ciel.

El que si que té tendències yaoi és en Grell, que "acosa" en Sebastian de forma descarada. Faria el que fos per un simple petó d'aquest moreno d'ulls color tè (Earl Grey... Recordem que som a Anglaterra)

Amb tot, m'he quedat amb ganes de més.
Per això crec que buscaré el joc per a la DS Phantom & Ghost, a veure si me'n surto!

El joc, per una part ens ofereix etapes d'aventura, en les que interactuem amb altres personatges, havent d'escollir la resposta correcta per a seguir avançant.
Aquest punt pot ser interessant perquè afegeix molt rerefons sobre els personatges secundaris de la sèrie i de nous creats per al joc.
Per a demostrar que som un majordom implacable i que no hi ha prova que se'ns resisteixi haurem de fer front a un munt de minijocs. Des de netejar una copa a mantenir servits els convidats en una festa, en Sebastian haurà de demostrar que els seus coneixements, tremp, talent i habilitat per les arts marcials no tenen rival.

Per cert, crec que el joc transcorre a Brighton. Hi tinc família allí!
I hi vaig passar unes setmanes en una casa de l'època Victoriana!
Més raons per veure si hi reconec cap racó!

Els espots

Uploaded by HinataLovely

お知らせ!
Noticies Fresques! (o no tant... ja sabeu que vinc d'Arbeca...)

Tenim manga, anime, merxandatge per quedar-ne tips, cosplay assegurat (dóna joc a moltes Lolites), el joc per la DS...
I ara... El musical!
Que si... que no és la Bella i la Bèstia!
A Sugee he trobat que es farà (bé... s'estrena ja! El 28 de maig) el musical al Sunshine Theatre a Ikebukuro (Tokyo)

El que farà de Ciel Phantomhive és en Sakamoto Shougo, que ja té experiència en aquest tipus d'adaptacions ja que també va participar a "The Prince Of Tennis" fent de Ryoma Echizen.
D'altra banda Matsushita Yuuya será Sebatian Michaelis.

Però... veient les cares que els han deixat a aquest parell...
Em quedo amb l'animeeeeee! Kowai yo, futaritomo!

I també em quedo amb la traducció diabòlica de la frase
悪魔で、執事ですから!

Un munt de fems...?

2009-05-04T18:36:00.013+02:00

Feia dies que no escrivia res aquí...
Però avui puc i vull "parlar" d'un regal que he rebut pel meu "cumplenyanyos"
La veritat és que, de moment, (^^;) és l'únic que he rebut. I ha arribat des del Japó.
El meu bon amic Junichi em coneix més del que em pensava, al menys pel que fa a gustos musicals.
M'ha enviat un parell de CD d'un grup de noies que em va cridar l'atenció quan vaig estar al Japó. La veritat és que vaig estar a punt de comprar-ne el primer disc! I ell no en sabia res, ja que no n'hi vaig parlar (a no ser que viatgés fins a Tokyo i m'espiés... haha! broma!)
Però al final em vaig decantar per un altre grup una mica menys underground (?)...
Bé! Més eclèctic, heavy tirant (i molt) a pop. Aquests eren "One OK Rock" (Algun dia potser en parlaré)
Els discs que he rebut són d'un grup de noies, com ja he dit, que es fan dir "Mass of the Fermenting Dregs"
Si, si! "Massa d'excrements en fermentació"... O sigui un munt de fems! XDDD

Un nom que sembla tret a dit del diccionari... L'atzar de l'absurd al poder!
Bé! És un grup japonès... I jutjar un grup nipó pel nom encara té menys sentit.
Amb precedents com Hemp-Coacher Juicer, Core Milk, Bump of Chicken...
(de fet, a les nostres contrades no ens quedem curts amb els noms xorres... Els Pets, La Oreja de Van Gogh, Un pingüino en mi ascensor,...)
I com no, ja que el nom és tan llarg, amb el costum que tenen els japonesos d'abreujar, ja se l'anomena per les sigles MOTFD. Que com que costa més de llegir que el propi nom passa a ser MASUDORE (マスドレ)
Els que tingueu alguna noció de japonès ja haureu esbrinat perquè es diu així. Pels que no, MASU seria com pronunciarien "Mass" i DORE "Dreg"

Els inicis de MASS OF THE FERMENTING DREGS (MOTFD) van ser el 2002 a Kobe.
Formada per 3 components Natsuko(Baix/Vocal), Chiemi(Guitarra) i la bateria, que va deixar el grup el 2007. (A partir de llavors actuen amb un bateria de suport)

El 2007, MASUDORE van actuar al "Fuji Rock Festival", tot i no tenir cap contracte ni haver editat cap disc.El seu so massiu i el seu directe va sacsejar les xifres d'audiència.

El gener de 2008 treuen el seu primer àlbum homònim.
En aquest disc, Dave Fridmann -un dels més grans enginyers de la música rock del món-treballa com a productor a "IF A SURFER" i a ベアース (Bears).
Aquest disc assoleix la 4a posició a la llista indie d'Oricon i el número 1 de vendes a la iTunes Store Japan Rock Chart.

IF A SURFER

Create a playlist at MixPod.com

Plagi?

2009-03-18T10:22:00.006+01:00

A mi si que em poden dir que sembla que vingui d'Arbeca, o que baixo de la figuera... Al menys pel que fa a televisió...
Com que a les hores en que puc veure TV no fan res que valgui la pena (potser és que no ho fan mai, però jo només ho veig quan miro, oi?) he optat per no veure TV.
Així que molts anuncis ni els he vist, moltes sèries que es comenten en algunes converses no sé ni de què van,...
Pel que venia era per parlar d'un anunci que vaig veure l'altre dia mentre sopava.
Es tracta del de l'ADSL de "Timofònica", que pel que es veu ja n'havien fet un per l'estil als voltants de Nadal. És aquest:

El que em va cridar l'atenció va ser que vaig pensar "PLAGI!!! Això ja ho havien fet els de PiKAPiKA!" dels quals vaig parlar en una entrada al gener.
De fet ho vaig dir en veu alta i ma cunyada s'em va quedar mirant amb cara rara, i afegint un granet més a les seves raons per pensar que em falta un bull... (^^;)

Ja sé que la tècnica no és nova, però és que és tan similar el resultat, amb els colors, les lletres vibrants, les siluetes..., que no puc més que pensar que és un plagi descomunal...

嬉しいんだよ!!

2009-03-11T11:28:00.006+01:00

Que contenta que estiiiiiiic!
Després de més de 3 mesos d'espera i de "nervis", ahir, per fi, van arribar els resultats del Nōken
Només veure el sobre (força rebregat...) ja vaig saber que havia aprovat el nivell 3!
Doncs és un sobre gros, on ja s'hi inclou el diploma.
I, la veritat, no és per sonar pedant, però estic força orgullosa del resultat. I més pensant que no havia estudiat res en tot un any, només havia mirat dorama com una descosida! (>.<).
La part de vocabulari és la que portava més fluixa... Els kanji i les seves lectures se'm resisteixen... (TnT)
Però la comprensió oral em va anar força bé! Puc dir que les tres setmanetes al Japó just quinze dies abans de l'examen em van anar de primera!

De Gocha Gocha

I, per a celebrar-ho, escric la meva primera entrada en japonès!

嬉しいんだよ!
昨日、皺だらけの大きな封筒でやっと日本語能力試験合否結果通知書が届きました!
３ヶ月の間待って、心配したよ!　(冗談、冗談)
大きな封筒を見て、やっぱり３級を合格した!と思いましたよ。
知ったかぶる人だな…でも、自分を誇りに思いますけど。
前年中にほとんど勉強しませんでした…ドラマしか見なかったよ!
文字·語彙の分には下手だし…漢字の読み方は難しいだと思いますし…
でも聴解の分に良く出来ましたですね。
試験の前に日本に３週間に立って、良かった!
そう思います。

Avui no és el meu dia...

2009-02-14T19:38:00.007+01:00

No sé què ha passat, però avui, en entrar al bloc m'he trobat que m'havia desaparegut l'última entrada i em faltaven widgets...
Sort que havia fet una còpia de seguretat!
Ho he pogut recuperar gairebé tot.
El que no s'havia guardat era el "blog-roll"
Així que he hagut d'anar entrant altra vegada les adreces que he pogut recordar...
Si m'he deixat la vostra i us en adoneu, si us plau, deixeu-me un comentari.
(^人^) Onegai!

Però el pitjor no ha estat això.
En aixecar-me al matí, es presentava una jornada gloriosa d'esquí, per unes pistes amb gruixos de fins a 3 metres de neu meravellosa!
Però abans d'arribar a les pistes hem tingut un accident.
Miraculosament no hem pres mal!
El cotxe ha començat a lliscar i ha donat un tomb de 180º fins a picar al guardarrail del carril contrari i rebotant en aquest ha acabat de donar el tomb i hem quedat travessers a la carretera...
El cotxe, del meu amic, ha quedat fet un nyap pel costat del copilot...
Ja veurem què en treu de l'assegurança.
Definitivament, avui no és el dia...

Edito:
Just quan he acabat de desar aquesta entrada he rebut la trucada d'una amiga de l'insti que feia mil·lenis que no veia ni en sabia res!
Quina il·lu!!
Hem quedat de retrobar-nos demà amb altres amics d'aquells temps...
(ja parlo com una iaia...) ;P

Així que no tot ha estat dolent avui!

Origami d'escriptori

2009-02-07T13:19:00.010+01:00

L'origami (折り紙) es l'art japonès del plegament del paper. És originari del Japó (en japonès significa, literalment, "plegar" (oru) "paper" (kami). Conegut aquí com a papiroflèxia.

La papiroflèxia pot definir-se com un art educatiu en què es desenvolupa la creativitat, prenent-la com a passatemps o aplicant-la fins i tot en les matemàtiques.

Partint d'una base inicial (quadrats generalment, rectangles, triangles o, de vegades, altres formes) s'obtenen figures que poden anar des de senzills models fins a figures de gran complexitat. Els subjectes preferits per modelar són animals, altres elements de la natura (flors, arbres, etc) i capses. Es poden fer figures diverses com vaixells, barrets, pingüins, ocellets, avions i gairebé qualsevol cosa que hom tingui traça de fer i imaginació de crear.
L'única norma és que tot s'ha de fer doblegant. No es permet ni trencar ni enganxar.

Segons la filosofia oriental, l'origami aporta calma i paciència a qui el practica, característica comuna de bastantes teràpies basades en l'exercici manual.

Un Sant Jordi vaig rebre un llibre d'iniciació a l'origami.

Aquest és el llibre i algunes figuretes.
La que està en primer pla és una Grua (Tsuru, 鶴), que tradicionalment representa la longevitat, la salut, etc.
S'acostuma a plegar-ne per a regalar als malalts.

Aquesta vegada, em vaig portar un parell de paquetets de paper especial per origami.
De moment no els he encetat... Encara estic decidint quines figures fer-ne.
És que són tan bonics...

Però de vegades em ve de gust fer-ne alguna figura sense preocupar-me de l'aspecte final. De vegades n'he fet amb post-it que tenia mig rebregats damunt de l'escriptori.
I pensant en això, ja que no dec ser l'única que ho ha fet, els de SuckUK han tret uns blocs de post-it amb instruccions de plegat per fer diferents figuretes.

Una mostra:

Així que si no sabeu fer cap figureta, amb aquestes notes adhesives no teniu excusa, ja que cada paquet porta les instruccions de 10 models diferents impreses a les seves fulles. I de pas doneu una segona vida a aquests paperets que de vegades poden arribar a ser ben empipadors...

Es busca Yakuza, contracte per hores.

2009-02-07T11:39:00.004+01:00

Aquests dies estic veient "Tiger & Dragon", un dorama del 2005 que es va emetre per la TBS, els subtítols de la qual podeu trobar a Asia-Team

La història va de yakuzes i del rakugo... Bé... D'un yakuza, en Toraji (Nagase Tomoya), que seguint a un deutor fa cap a un teatre de rakugo d'Asakusa. Allí riu per primera vegada després de perdre tota la seva família quan el seu pare, endeutat fins al coll, decideix obrir el gas, mentre ells dormien, i suicidar-se...
Així que li demana a en Don-chan (Nishida Toshiyuki), el deutor que perseguia, que sigui el seu mestre, i a en Ken-chan (Shoufukutei Tsurube), el seu cap yakuza, de deixar l'organització. Però aquest últim li diu que no podrà deixar-ho fins que en Don-chan hagi saldat el deute pendent.
Així que en Toraji s'ofereix a pagar 100.000¥ per cada història que li ensenyi el mestre, resultant així que qui paga el deute és ell.
Per altra banda, en Ryuji (Okada junichi), fill de'n Don-chan i talentós intèrpret, decideix deixar el món del rakugo que creu obsolet i antiquat.

No us espereu un drama. Tot al contrari!
Tots els dorama que he vist en els quals actua en Nagase Tomoya són comèdies.
De fet, aquest actor em recorda en Jim Carrey... Sobreactuant amb gesticulacions i ganyotes exagerades...
Si més no, és interessant veure com s'adapten els clàssics del rakugo a l'actualitat.

Però... veient els capítols, m'he fixat que no porten els característics tatuatges dels components yakuza...
Així que jo els volia proposar uns tattoos de "posar i treure", no són "calcomanies". Es tracten d'una mena de màniga elàstica que simula un tatuatge al braç.

A giftideas en podeu trobar 4 models diferents, per vora uns 8€ la parella (un per cada braç).
Podent així tenir un baito (treball per hores) fent de yakuza i després ser "normal".
Donen el pego i no fan mal!
;P

L'Asama-yama (que no -san) torna a estossegar

2009-02-06T17:53:00.008+01:00

Mostra un mapa més gran
El primer cop que vaig anar al Japó, l'agost de 2004, volia anar a veure el volcà Asama (浅間山, Asama-yama), però al final vaig optar per visitar altres zones al voltant de Tòquio.
Poc després, l'1 de setembre, va entrar en erupció després de 14 anys adormit.
Hi va haver una altra erupció l'agost de 2008, però sense cap perill, i la més recent ha estat el passat diumenge 1 de febrer.
Per sort, quan el novembre passat hi vaig anar, per fi, no hi havia cap risc (al menys imminent). El que feia era un vent i un fred que pelava...

aquesta sóc jo, ben tapadeta!

Com que està contínuament expulsant gasos, només es pot arribar fins a 4Km del cràter.

L'Asama es un estratovolcà (com el Fuji-san i el Teide), el més actiu de l'illa de Honshū, situat a aproximadament 140 km de Tòquio, al límit de la prefectura de Gunma i de la prefectura de Nagano i té una alçada de 2.568 m.
L'Agència Meteorològica del Japó l'ha classificat amb rang A (de major activitat)

La muntanya es troba a la conjunció de l'arc Izu-Bonin-Marianas i de l'arc del Nord-est del Japó.
La primera referència històrica d'una erupció va ser l'any 685 segons el Nihonshoki. Una de les erupcions més importants va ocórrer l'1 de setembre de 1783, quan he va haver una sortida de flux de lava i piroclàstic cap a la prefectura de Gunma, provocant la mort de 1.500 persones.
L'erupció del 2004 va ser al setembre, però el volcà va continuar expulsant material fins el novembre.
El diumenge 1 de febrer d'enguany, l'Agència Meteorològica del Japó va advertir de la possibilitat de que es desenvolupés una erupció en el transcurs de dos dies. Els habitants de les rodalies van ser evacuats, pel que l'erupció, que va començar al dia següent, no ha tingut víctimes en un primer moment, encara que les cendres, arrossegades pel vent, van arribar fins a Tòquio.

Fonts: Viquipèdia, Youtube

Enfotre's del mort i de qui el vetlla

2009-02-02T16:55:00.014+01:00

Sempre he cregut que els catalans tenim la sort de saber-nos enfotre de tot, començant per nosaltres mateixos.
És una manera sana d'entendre'ns, criticar-nos i, fins i tot, intentar millorar-nos. (Que ens ho deixin fer ja són figues d'un altre paner...)
I un exemple d'aquest humor satíric, un pèl àcid, és el programa "Pølønia" que s'emet per TV3... Si algú creu que és partidista jo li diria que s'ho faci mirar, ja que crec que hi rep tothom, sigui del color que sigui.
Als catalans ens diuen "Polacos" d'una forma despectiva, fins i tot al diccionari Espanyol-Anglès Collins hi surt aquesta entrada...

Collons amb el Collins...
Doncs mira, tombem la truita a aquest suposat insult i en treiem suc.
Apa! Caldo no vols? Doncs, tres tasses.

Però resulta que aquesta qualitat no la té tothom al món...
Els que visiteu blogs, fòrums i similars de temàtica asiàtica, de ben segur que ja n'haureu llegit alguna cosa del que us parlaré.
Els Coreans tenen la pell fina, pel que es veu... Les rancors històriques, polítiques i estratègiques han pogut més que una sèrie d'anime japonesa.
"Hetalia - Axis Powers" va néixer com un webmanga que després va editar en un volum Gentosha.

Aquest manga va aixecar polèmica a Corea del Sud i més quan es va anunciar la seva adaptació a l'anime.

És una comèdia situada durant la Primera i la Segona Guerra Mundial, on les característiques típiques (i tòpiques) de cada país són antropomorfades en un bishonen. Per exemple, Italia Veneziano és fan de la pasta i les dones, Nippon és un otaku, America adora les hamburgueses, Russia el vodka i Doitsu (Alemanya) ho vol tenir tot organitzat, seguint normes i retícules...
El títol del manga és un joc de paraules entre el terme japonès "heta" (inútil, maldestre) i Italia, país on es centra la història i que, en la mateixa, és constantment salvat per en Doitsu.

La polèmica neix a partir d'una de les tires del webmanga on el personatge que representa a Corea li demana de tocar-li les sines, de fet el magreja, al personatge del Japó (els dos són homes, val a dir que gairebé tots els personatges són masculins, excepte Bielorrussia, però sobre aquest/a jo tinc els meus dubtes...)
Les dues sines de la discòrdia representen les Roques de Liancourt, dos illots que tant Corea com Japó se'n disputen la sobirania (Una mena de Perejil però més seriosa, perquè aquestes illes serveixen de base militar i tenen cert valor estratègic).
Després de les protestes es va anunciar que el personatge de Corea no apareixeria a l'anime, però tot i així s'ha cancel·lat l'emissió de la sèrie en aquest país.

Us deixo el primer capítol amb subtítols en castellà de mans d'Aino Fansub

Jo ja espero amb delit els següents capítols.
Pastaaaaaaaaa!

Fonts: AnimeUnderground, Viquipèdia, Ainofansub
(Avís: aquest últim és un enllaç a una web de temàtica Yaoi, si no et va el tema no hi vagis i llestos)

Edito:
Ara que hi penso... Als Berlinesos tampoc els va agradar gaire com els vaig definir al meu projecte per a l'aplicació de publicitat als tramvies de la BVG...
Era un anunci en favor de l'Euro (si arribo a saber que el canvi va comportar un augment del 66% dels preus per l'arrodoniment que suposadament no s'havia de fer...) on es deia que es passéssin dels tòpics, que amb una moneda única seria més fàcil conèixer-nos...
Vaig posar un objecte kitch, tòpic de cada país (els souvenirs més suats que et puguis tirar en cara) i per als alemanys vaig posar-hi una gerra de cervesa... Doncs es veu que es van picar i me'l van canviar per uns pantalons tirolesos...
Capquadrats...
Però m'el van aplicar! Un projecte meu rodant pels carrers de Berlín!!!
Per mi com si el canviaven per una bratwurst...

Allò que el vent s'endugué...

2009-01-29T23:58:00.010+01:00

El que el vent s'enduia cada dia pels carrers de Barcelona eren els fulls de milers de diaris gratuïts que la gent llegia (o no) i oblidava (o llençava a qualsevol racó) de camí a la feina.
Això ja és història passada. Al menys per Metro.
La companyia sueca, Metro International, va decidir ahir tancar la seva filial a Espanya, clausurant totes les delegacions i despatxant a tot el personal, d'avui per avui.
Així que l'edició del dia 29 de gener de 2009 va ser l'última, assolint els 1,8 milions de lectors, situant-se com el cinquè diari més llegit a Espanya, segons dades de l'EGM (Estudio General de Medios).
De les 8 edicions que hi havia (Madrid, Barcelona, Sevilla, Saragossa, Alacant, Valencia, Castelló i A Coruña), en quedaran 3, les valencianes, que no pertanyen a Metro International.
Tot i que s'havia parlat de reducció de plantilla, de fusions amb altres rotatius (20minutos), etc., la "solució", per part de la central, ha estat dràstica. I es justifica en la caiguda de vendes d'espais publicitaris, la forta competència i l'actual situació econòmica.
L'empresa ha explicat que ha sofert "pèrdues continuades" que han fet que la situació sigui "insostenible" i que no es justifiqui continuar invertint a Espanya.
Ha estat una galleda d'aigua freda per a molta gent. I més havent estat tant sobtat, en qüestió d'hores...
Ni els propis treballadors de Metro Spain, ni les rotatives, ni els transportistes, ni els repartidors en sabien res. Molts ens n'hem assabentat per la ràdio o la televisió...
Pim-Pam-Fora! "Se acabó lo que se daba"

També ha notat la, fins ara, competència de Metro.
L'edició digital d'ADN.es també ha llepat, té els dies comptats. Concretament el dia 10 de febrer tanca portes havent arribat a un acord amb Planeta.
I les edicions gallegues del Qué també han desaparegut.

Després de les ventades del cap de setmana passat... Espero que aquest "huracà" no m'afecti massa...

Fonts: 233grados, El Periódico, La Vanguardia, ABC...

Edito:
Encara que ara, després de la patacada, hi he caigut de veritat...
Últimament, d'un parell d'anys ençà, el Metro em recordava "El Caso", o qualsevol periòdic de premsa groga anglesa... No és d'estranyar que perdéssin credibilitat comercial... Si jo ja només l'obria per fer el sudoku mentre feia el descans... Ja m'havia cansat de fer anotacions als marges de les barbaritats i incongruències que hi llegia...

El Shinkansen ja té 50 anys! I l'AVE encara mama...

2009-01-23T16:05:00.014+01:00

Shinkansen (新幹線), crec que vol dir Nova Era, és com s'anomena el tren d'alta velocitat japonès.
Els orígens de la xarxa d'alta velocitat japonesa cal trobar-los a la dècada dels cinquanta del segle passat. En aquells moments, alguns trams de la xarxa convencional japonesa, com la línia Tokaido, estaven a punt d'arribar a la saturació. Això va empényer a la companyia de ferrocarrils a construir una nova línia que servís per descongestionar el corredor Tòquio - Osaka.
La construcció d'aquesta línia té algunes particularitats respecte la xarxa existent. En primer lloc s'utilitzà un ample de via normal (1,435mm), en comptes de l'ample de via mètrica, coneguda com via estreta. En segon lloc, la nova xarxa seria d'ús exclusiu de viatgers i comptaria amb un nombre reduït de parades, que farien el paper d'intercanviadors amb la xarxa tradicional (si... Igual que l'estació del Camp de Tarragona... perduda entre avellaners i herms...). Finalment, la nova xarxa hauria de ser resistent a tifons i terratrèmols, i permetre l'evacuació de les grans ciutats en cas d'emergència.
(Això no ho entenc... ja que si hi ha tempesta de neu és el primer que s'atura... No sé quin criteri d'emergències segueix)
L'1 d'octubre de 1964, coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics, es va obrir la ruta Tokyo-Osaka, de 515 km de longitud. En aquells moments la velocitat màxima que oferia era de 210 km/h. (Fa 50 anys d'això!) La durada del trajecte complet era d'entre quatre i cinc hores. Es van oferir dos tipus de trens, els Hikari i els Kodama. Tot i ser tecnològicament idèntics, els primers feien parada només a certes estacions intermèdies (Nagoya o Kyoto), mentre que els Kodama s'aturaven a totes les parades. Aquesta distinció ha perdurat fins a data d'avui.
Afegint-hi els Nozomi, que són directes, i per tant més ràpids (per això no entren al JRpass)
L'èxit de la nova línia, que va transportar 100 milions de passatgers en poc més de dos anys, va animar la construcció d'extensions. La primera d'elles, inaugurada l'any 1972, feia arribar els "trens bala" fins a Okayama. Posteriors extensions fins a Hiroshima i Hakata, van configurar el Sanyo Shinkansen, que permet assolir velocitats de fins 300 km/h.
Tot i l'èxit en termes de passatgers, els altíssims costos de construcció van dur a la JR, la companyia de ferrocarrils, a vorejar la fallida. L'any 1987 fou dividida en sis parts i privatitzada. Des de llavors, els esforços s'han concentrat en incrementar la capacitat de les línies Shinkansen existents en comptes d'obrir noves rutes. Així, per exemple, s'han anat millorant els trens i la senyalització per permetre velocitats més altes.
Un exemple és la sèrie N700, que crida l'atenció, a part de ser els primers models en implementar la xarxa WiFi de 2Mb de la NTT, per l'acceleració de 0 a 270Km/h en 3 segons.
Això si que és un ten bala! Que quan el perds ni el veus!

Vista frontal... Mira que arriba a ser lleig...

Així que al Japó, el "tren bala" està en la seva maduresa, però aquí... L'alta velocitat és un nen de bolquers, encara no ha arrivat ni a l'edat del "pavo". Va néixer el 1992, per l'Expo?, enllaçant Madrid amb Sevilla. Amb la puntualitat brillant per la seva absència, per no perdre el costum...
Han dit als mitjans que Barcelona i Rodalies (RENFE) tornaran a sofrir les obres de l'AVE (si es que ho han deixat de fer mai...) durant un parell d'anys més.
Ja veurem si no s'allarga!
I, un consell, ja que he començat parlant del Japó, feu com els japonesos i tireu tantes fotos de la Sagrada Familia com les vostres targetes de memòria us permetin i així guardar-ne al menys un record gràfic, que si no cau amb les obres del túnel, ho farà amb les vibracions del pas dels trens...

Aquí en teniu unes quantes, per si de cas...

fonts:
Viquipèdia
http://www.dailytech.com
La Fura

Stop Motion pels carrers de Tokyo

2009-01-16T18:24:00.009+01:00

En un dels blocs que acostumo a llegir, Nihon mon Amour (és al meu blog roll), he trobat l'enllaç al bloc de l'enekochan, i donant tombs per les seves entrades antigues hi he trobat una petita joia, al meu parer.
A la classe d'EATP de l'insti em vaig quedar amb les ganes de fer un curt en stop motion...
És la pega de tenir un cognom començant amb T, comportant estar sempre de les últimes de la llista... Es va acabar el curs i els del meu grup no vam poder fer el projecte perquè només hi havia una càmera i molta gent amb poques ganes de prendre's seriosament la matèria...
Jo triava sempre arts plàstiques, perquè realment m'agradava (i m'agraden!), però d'altres només ho feien per a treure's una assignatura de damunt, passant l'estona...
El que si que vaig poder fer van ser les fotos de llarga exposició i els dibuixos amb traços de llum. Això va ser a l'escola d'art, en les hores que no em passava a la "piscina" XD

Els que hagin anat a l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona, ja saben de què parlo... "Perdona... La classe de Disseny...?"

I ara em direu, "què carall té a veure això amb Tòquio?"...
Doncs, com he començat dient, he trobat una petita joia.
I crec que hi he pogut reconeixer alguns carrers!
Us la deixo aquí!

I el Making-Off, també!

Si més no, s'ho deurien passar de conya fent les fotos i el muntatge!

Al segon 15, és un intent de 4 de 3 (sense folre ni manilles!)?
I un altre projecte...

Tanoshindekudasaaaaai!

Una altra cançó que no em trec del cap...

2009-01-08T20:26:00.018+01:00

Fa tres dies que em llevo amb una cançó enganxada al cap i que a la que les meves neurones es relaxen torna a atacar fent-me taral·lejar el tros que em sé.
La veritat és que la cançoneta en qüestió no té res d'especial, a no ser que és l'ending de l'última pel·lícula de Ghibli, "Gake no ue no Ponyo" (Ponyo al penya-segat)
La banda sonora de la qual és de (qui si no!?) Joe Hisaishi.

Els rumors deien que aquesta pel·lícula era una mena de resposta (lliçó?) de Hayao Miyazaki al seu fill Gorou. Per la, fins a cert punt, polèmica que van aixecar els comentaris fets pel director novell al seu bloc personal respecte la relació, segons ell, més aviat freda que rebia per part del seu pare, a arrel de l´anterior treball de l'estudi amb el que va debutar com a director, "Gedo Senki".
Pel que sembla, "Gedo Senki" la volia fer el mestre Miyazaki ja des de feia molt de temps, però quan per fi l'Ursula K. Le Guin, l'autora de la sèrie dels Contes de Terramar en que està basada la pel·lícula, va donar el seu VP per a fer-ne l'adaptació d'anime, estava ficat de ple en la producció de "Hauru no ugoku shiro" (El castell ambulant). Per això va prendre el projecte el seu fill.
El que va convèncer a Le Guin de cedir-ne els drets per fer-ne la película, sembla ser el fet de que l'estudi va guanyar un Òscar amb "Sen to Chihiro no Kamikakushi" (El viatge de Chihiro)... (Ja t'està bé! Si tens fums, bufa!)
Jo no he llegit res d'aquesta autora, però la història a "Gedo Senki" em va semblar una mica confusa... Massa coses a dir en poc temps i al final no rebre cap missatge clar...
(I que no se m'enfadi ningú si dic que és l'única pel·lícula de Ghibli en que m'he adormit veient-la...)
Gràficament, hi havia punts en que el detall era absolut i altres en que es veia una mica barroer...
Així que una mica inconnex tot plegat.
Sempre des del meu punt de vista, és clar!

Tornem al tema...
Ja he vist, doncs, l'última de Ghibli!
Com era d'esperar, encara no s'ha editat a Espanya...
Tindrem la possibilitat de veure-la al cinema? O el que serà més segur, en DVD directament...?
Ara només ens queda esperar que la Disney es decideixi a distribuir-la!!
Jo he vist un screener Xilè, lògicament amb l'àudio en japonès i els subtítols en espanyol. (Amb la noia que va i torna del lavabo inclosa ;P)
Com ens té acostumats Miyazaki, Ghibli ens torna a portar una pel·lícula plena de missatges d'amistat, amor i respecte per la natura en aquest treball.
Amb una estètica simple (no espereu l'espectacularitat de Mononoke Hime) que recorda realment les aquarel·les que fa el mestre com a esborranys, encara m'ha donat una sensació més tendra, sense perdre's en els moments més tensos. A mi, personalment, em recorda, deixant a banda el punt més fantàstic característic d'en Miyazaki, a la meva estimada "Mimi wo sumaseba" dirigida pel desaparegut Yoshifumi Kondou.

Ull! Que ara us podria esventrar la pel·li!!
Si no vols córrer el risc, salta't el text lila

La història es desenvolupa en una ciutat vora el mar en la que un nen de 5 anys, en Sousuke, rescata d'una caleta plena d'escombraries un peixet vermell al que li posa el nom de Ponyo.
L'amistat entre en Sousuke i la Ponyo (és una peixeta, doncs! De fet és una mena de princesa filla d'una Dama Marina i d'un bruixot, humà renegat de ser-ho) creix fins el punt de que la Ponyo desitja ser humana.
El fet que la Ponyo sigui lluny del seu hàbitat i faci us de la seva màgia, fa que l'equilibri de la natura es trenqui.
Per això, els seus pares decideixen posar a prova la lleialtat d'en Sousuke envers la Ponyo, per a deixar-la quedar al món dels humans com a tal, renunciant als seus poders per sempre.

Aquesta trama és el pretext amb el que Miyazaki ens parla, per exemple, de la relació entre els humans i la natura, de la necessitat de l'equilibri entre ambdues parts i de l'amistat entre els nens, i entre els adults.

El missatge a en Gorou?
No sé... Com no sigui el fet que el pare és tan estricte (fins i tot violent? Podria llegir-se d'una altra manera que no convé...) amb la seva filla, perquè vol protegir-la del que ell mateix tem?
Res! Que si teniu l'oportunitat, l'heu de veure.

I si voleu, aquí és un lloc on podeu deixar els vostres comentaris i/o opinions.
Per anar fent boca, aquí us deixo el trailer.

Apa!
Tornem-hi!
Ponyo, Ponyo, Ponyo, sakana no ko...

Fonts: Viquipèdia

28 de desembre

2008-12-28T20:44:00.004+01:00

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

Bon Nadal!

2008-12-24T16:43:00.005+01:00

Bon Nadal!

¡Feliz Navidad!

Merry Christmas!

メリー • クリスマス!

Jo dono el meu suport a Tokyo 2016!

2008-12-04T01:01:00.004+01:00

Com podeu veure, a la columna de la dreta hi ha un banner on hi podeu clicar per a donar suport a la Candidatura Olímpica de Tòquio 2016.
Per als que no ho sàpiguen, també s'hi presenta Madrid, després de "perdre" davant Londres per a la candidatura del 2012.

Així que, com alguns comprendran, jo dono el meu suport deu mil vegades abans a Tòquio que a los Madriles.
Qüestió de prioritats, simpatia i preferències.

Així que, qui vulgui, també els pot donar suport amb un clic.
No costa res.
Tampoc crec que valgui per gaire, però mira... així em quedo contenta!!
日本だから、出来る。
(Nihon da kara, dekiru!)
Perquè és el Japó, es pot! (o... Perquè som el Japó, podrem!)
Aquest és l'eslògan que cantaven les banderoles que vaig veure a Tòquio.
Simple, però segur.

Tadaimaaa~!

2008-12-03T23:46:00.006+01:00

Bé! Ja podeu veure que tinc accents, apòstrofs i "Ç"!!
Els primers dies, a la feina escrivia els informes i missatges de manera desastrosa...

Ja fa més d'una setmana que vaig arribar a casa, però fins ara no m'he decidit a escriure aquí...
Els dos últims dies a Kyoto, i al Japó, no vaig tenir internet a l'hotel... un virus va esconyar l'andròmina aquella... I no vaig tenir ganes d'anar a l'altre edifici...

Un consell...
Ni se us acudeixi anar a Kyoto en festiu nacional!
Resulta que el diumenge 23 era festiu i llavors, pel que sembla, el passen al dilluns. Això, sumat a que Kyoto es un lloc molt visitat (sobretot a la primavera, pels sakura; i a la tardor, pels momiji), em va fer sentir una mica cohibida...
Semblava que tots els japonesos del Japó estiguessin a Kyoto!
Un trajecte en bus que normalment es faria en vint minuts, aquests dies vaig trigar una hora i mitja en fer-lo!
Ja no parlem de caminar pels carrers cèntrics...
I per visitar les coses... Cues infinites... Primer per comprar l'entrada i després per a entrar!
I el Camí del Filòsof... semblava la Rambla de les Flors!
Si el dia abans, en Junichi no parava de dir "ooi", que vindria a ser alguna cosa com que ple, o quina gentada... No sé que diria si haguéssim quedat l'endemà...
Però bé! Enmig de tot l'enrenou de turistes, jo entre ells, vaig acabar de fer les visites que tenia planejades.

El dia de tornada a la rutina (llegir: casa) em vaig llevar força d'hora per arribar amb temps a l'aeroport Kansai (Osaka), amb un tren Haruka Expres, que et deix a l'aeroport mateix (l'altra vegada vaig haver de fer transbord a l'estació de Shin-Osaka)
De seguida vaig trobar les finestretes de la Finnair, però com que havia arribat amb massa temps, no havien obert encara.
Quan va ser l'hora d'obrir, ens van informar que l'avió que havíem d'agafar encara no havia arribat de Helsinki, perquè hi havia hagut una tempesta de neu en aquella zona i ja havia sortit amb retard.
En recollir els bitllets i facturar la maleta em van demanar disculpes pel retard i em van donar un val de 1000¥ per a dinar en un dels restaurants de l'aeroport.
A escollir entre una llista d'uns 20 establiments.
(Igualet que a Aena...)
Així que al final vaig sortir a les 15h en comptes de les 12h.
La llàstima és que l'avió de tornada no tenia pantalleta individual...
Així que a l'estona d'haver despegat i veient que no posaven cap peli, ja tornava a estar avorrida, i em vaig disposar a llegir un manga que havia comprat mentre m'esperava a l'aeroport.
Al meu costat hi havia una parella de japonesos, que rondarien els 55 anys. I la dona, en veure el que llegia (o ho intentava...) em va començar a parlar, sorpresa de que ho pogués llegir (o intentar...) XD
Vam estar parlant força estona. Del que havia visitat al Japó, del que els agradaria veure, beure i menjar si vinguessin a Espanya, del seu viatge...
10 dies de vacances, i anaven des de Frankfurt a Mont Saint-Michel (Normandia,França) en una ruta en autobús...
Bufff! Quina pallissa de bus!

A mitja hora d'arribar a l'aeroport de Vantaa (Helsinki, Finlandia) van començar a anunciar pels altaveus els horaris i portes d'accés de les connexions amb altres vols (en Finès, Anglès i Japonès) però de Barcelona no en deien res...
Així que ho pregunto a una hostessa i ho va a consultar però em respon que ho hauré de preguntar a l'aeroport mateix...
Tornen els nervis! Segons la meva reserva, si el vol hagués sortit a l'hora des d'Osaka m'hauria hagut d'esperar dues hores i mitja per a l'enllaç cap a Barna, però si ja havia sortit amb tres hores de retard... Tenia el "cagalló al cul"...
Amb les vores de la pista plenes de neu, i un paisatge de pessebre vam aterrar en una pista que em va semblar semi gelada pel soroll que va fer el tren d'aterratge en tocar terra i que va semblar que l'avió derrapava una mica...
Vam anar ben a poc a poc fins a la porta, o al menys m'ho va semblar.
Només va faltar que els de control d'equipatges s'ho prenien amb més calma que mai!
Per fi vaig arribar a la porta 29! Després de patejar-me mig aeroport...
Ja a l'avió, pocs minuts després de pujar-hi, van anunciar que ja havien pujat tots els passatgers amb connexions.
Així que tanquen portes i se'ns acosta una mena de camió cuba amb una plataforma des d'on un tio comença a ruixar les ales amb un líquid que sembla força calent per la quantitat de vapor que en surt. Quan ja ha ruixat totes les ales i alerons ho comença a fer per sobre de la resta de l'aparell... Igual que una croqueta ens va deixar!
El líquid en qüestió, que regalimava per les finestretes, era d'un groc i una viscositat com d'ou batut...
Suposo que deuria ser per a evitar que la poca neu que queia en aquell moment es gelés i impedís el moviment correcte dels elements de l'avió.
Tres horetes més de vol i ja sóc a Barcelona... Una hora més de cotxe i a caseta!
En part en tenia ganes, per un altra, el meu cap ja començava a pensar una possible ruta per a una futura estada al País del Sol Naixent.
I sobretot, amb la nota mental de mirar que no coincideixi amb pics de vacances dels propis japonesos...
Encara que m'agradaria anar-hi a la primavera... pels hanami.

Un vaso-avec un peu de-お水-please!

2008-11-21T13:22:00.007+01:00

Així tinc el cap ara... com una olla de grills...
Al matí parlant en Francès i Castellà (tot alhora), la majoria del dia en japonès, després altre cop en francès i ara fa una estoneta en angles...
Així que ara escriure en català es un veritable descans per al meu cervell!
A l'hostal hi ha un grup de francesos, que rondaran els 60 anys, que algun d'ells parla l'espanyol. I hem acordat que ells parlarien en aquest idioma i que jo parlaria en gavatxo. I una noia francesa que viatja fent autoestop... Amb ells he parlat al mati, abans d'anar al mercadet que es fa al Tou-ji el dia 21 de cada mes.
Aquest mercadet es força interessant. S'hi pot trobar des de verdures, especies i altres aliments, a bonsais, kimonos, gravats, escultures, mobles, etc...
Es un mercat de les puces. Gairebé tot de segona ma. Be... excepte els aliments, espero... XD
A mig matí he tornat a l'estació de Kyoto, on havia quedat amb el meu amic Junichi.
Havíem quedat al punt d'informació turística... Però resulta que n'hi ha dos... I jo m'esperava al del carrer i ell al del primer pis de l'estació...
Fins que me'l veig passejant-se amb un cartell amb el meu nom!
Després d'una breu presentació, de fet ja fa prou temps que parlem, però no ho havíem fet mai en persona ni de viva veu, hem agafat el bus fins prop de Gyon, per anar al Kenninji. On hi ha la pintura d'una parella de dracs enorme al sostre d'una de les sales. Força impressionant, ja que em pensava que era una mena de fresc, però realment està feta en fulls de fi paper i enganxat al sostre. Es veu que l'artista va trigar 2 anys en fer-lo! Ja he dit que es enorme!
També hi ha un parell de jardins zen. El més interessant es el Houjyouteien, que amb les línies ondulades sembla realment el mar.
Despres hem pres un te maccha i menjat mochi amb diferents condiments (matcha, kuro goma, i un altre de color groc que no recordo el nom) a Gyon.
De passeig en direccio al Kodai-ji hem pujat en un jinrikisha (rickshaw), que en altres paisos asiatics encara s'utilitza com a transport com si d'un taxi es tractes.
Pero aqui es mes una atraccio turistica que altra cosa. Mentre et porten pels punts turistics, van explicant-te coses (en japones o angles).
Normalment son nois els que estiren d'aquest, pero a nosaltres ens ha portat una noia que, si no recordo malament, es diu Aiko.
Molta gent l'animava quan veien que era una noia, mes aviat menuda, per unes costes que a peu ja son prou cruels... Doncs imagineu-les arrossegant un carro amb dos persones dalt, i sense parar de parlar...
お疲れ様でした、愛子さん！
Despres si que hem anat al Kodai-ji i despres, passant per Sannenzaka i Ninenzaka hem anat cap a Kiyomizudera.
Llavors s'ha posat a ploure, no gaire, pero prou per a fer obrir els paraigues... I amb la gentada que hi havia era una mica emprenyador... Fins que finalment hem arribat a la cua per entrar a Kiyomizudera, per a l'entrada especial per al recinte il-luminat. Tot i que ja hi havia estat, no em feia res tornar-ho a veure.
Aixi que ha estat un dia complert i he parlat en japones gairebe un dia sencer!
Estic contenta! Gracies, Junichi!
Pero en arribar a l'hotel, i trobarme amb els francesos i anglesos tambe... No podia parlar res comprensible... Em sortia el japones per tot arreu!
El meu xip anava lent com l'ordinador en el que estic escrivint... Quin carrau!
Per aixo... pensar en catala m'ha relaxat ara mateix... encara que la tele esta a tot volum i en japones mentre fan els anuncis, abans la tenien en angles perque no se quina serie veien en dual... Crec que es una mena de Betty la fea, o alguna cosa aixi... Ah! ja s'han acabat els anuncis! Ara fan "Herois"!
Hirooooo! Es fotran perque el Hiro no esta subtitulat!
Ajo y agua, boys!
XDDDDD

Seguint en Hikaru Genji

2008-11-20T14:41:00.002+01:00

Avui he anat a Uji.
Es a prop d'Inari, a la mateixa linea de tren.
Si heu tingut mai una moneda de 10 iens als dits, hi haureu vist un edifici, es el Byoudouin.
L'edifici central, la Sala del Fenix, esta coronat per una parella d'aus fenix, i com anecdota, es l'unic edifici del recinte que no s'ha cremat.
Pero el que porta mes gent a visitar Uji es la relacio que te amb el Genji Monogatari.
Molts dels pavellons del Byoudouin han desaparegut, pero hom es pot fer una idea d'aquella epoca daurada a traves d'aquesta gran obra literaria escrita a principis del s.XI.
Els capitols finals estan ambientats aqui,lloc que la autora, Shikibu Murasaki, coneixia molt be.
Va servir com a dama a la filla del conseller Michinaga Fujiwara, que va prendre posesio de la casa de camp que despres designaria com a santuari d'Amida el que es avui aquest recinte.
Hi han un parell de rutes marcades que passen per llocs que surten al llibre, tambe pel museu que parla d'aquesta historia d'amor i solitud humana.
Un dels llocs marcats es Patrimoni de la Humanitat.
No es molt impressionant, sino que es mes important per la influencia cultural que arquitectonica. Doncs es un santuari petit amb un parell d'annexes encara mes petits...
Uji tambe es coneix per la pesca amb cormorans. Pero nomes ho fan al bon temps.
Els lliguen un cordill a la part inferior del coll, que no els deixa engolir els peixos grans, pero si els petits i sobretot respirar.
Amb llums atrauen els bancs de peixos i llavors els ocells es llancen a menjar.
que no es poden engolir el peix, aquest es pot treure del ganyot de l'animal, que torna a llancar-se al riu a per mes peix.
Aixo es pot veure des de les ribes del riu Ujigawa i des d'un parell d'illots que hi ha al mig. Als quals es pot arribar amb ponts.
Jo no he vist la pesca, pero si els cormorans. Que els han dutxat a raig de manguera en una gabia que hi ha en una de les illes i que despres han deixat que se les campessin al riu.
Mentre dinava he vist com tambe ho feien cormorans i garces.

Never ending "torii", lala la lala la lala la...

2008-11-19T14:30:00.004+01:00

Avui va de pel-licules!
Pel mati he anat a Fushimi Inari, un temple que com tots els santuaris dedicats als esperits d'Inari, esta ple d'estatuetes de guineus, que son els seus missatgers. I com no, de torii!
Jo m'esperava un sender mes o menys llarg... pero no tant!
Una montanya amb senders que es creuen i passen per diferents temples...
Quan ja feia estona que caminava ha comencat a fer vent i per tant mes fred. I m'ha vingut un flaix... M'he recordat del Fuyu de "La historia interminable".
En Fuyu es el drac blanc i pelut que va volant. I "fuyu", en japones vol dir hivern. Aixi que suposo que ha estat una mica veure escultures de dracs, el vent i una mica de tot que em deu haver fet venir aquesta imatge al cap.
Pero el que passa es que he tingut la canconeta de la peli enganxada tot el dia, i canviant l'story per "torii"...
Perque no s'acabaven mai!!
Entre els molts templets he trobat un dedicat a Benten. Ho he reconegut per la pica amb una mena de coladors a dintre. I m'he recordat del que vaig veure a Kamakura fa quatre anys. Es diu que si rentes diners en aquesta aigua (pica, font, el que sigui) i el deixes assecar de forma natural, aquests diners et tornaran multiplicats.
Ara... No diuen quan ni per quant, aixi que si es per zero... cagada la hemos!
XDDDD
Jo, per si les flies, he rentat el que portava a la butxaca en aquell moment. Una moneda de 500 iens i un parell de 10 iens...
Per la tarda he anat al Toei Eiga Mura. Una mena de parc tematic de la Toei, amb alguns estudis de gravacio i exteriors que s'han fet servir per pelis d'epoca (chanbara), serie B (tokusatsu), els vestits i vehicles de series com els Power Ranger...
Tot es una mica rudimentari... Hi ha una mena de bassal, que diuen que es la zona d'efectes especials... De cop i volta vaporitzen aigua i surt un cap de tiranosaure, godzila, monstre per l'estil i s'esta una estona treient aigua per la boca...
Patetic...
Un espectacle de ninges... No tinc paraules...
No cal dir que m'ha decebut bastant...
Al contrari del temple del "Never ending torii"
I per acabar, una peli de debo, o potser seria un dorama...
Quan passava per davant de l'entrada de Pontocho, gairebe em menjo un tio amb una camera de filmar, i no era un turista, no!
Era de cinema, i al costat el director, amb cadira i tot, i els assistents al voltant.
Dos tios mes a l'altra banda de carrer amb els focus i una parella que serien els actors. No tinc ni idea de qui son...
Llavors sento un "Katto! Okee desu!", que seria com el "talleu! es bona!" del Polonia... I pim-pam, en un moment ho han tingut tot desat!
Aquest ha estat el moment de cine autentic d'avui.

Quin fred que fot!

2008-11-18T14:30:00.005+01:00

Excepte nevar i pedregar, avui ha fet de tot...
Comenca el dia tristot, amb nuvols, pero amb una temperatura agradable.
Aixi que he anat cap a Kiyomizudera, que ja havia visitat fa quatre anys, pero com que tenia part de la balconada en restauracio (el dimoni em seguia...), he decidit tornar-hi.
Aixi que en comptes de pujar pel carrer que va directe a l'entrada i que esta ple de botiguetes de records, he pujat pel carrer que va a parar a la part del costat de la font d'Otowa.
A mes de poder veure la balconada sense les lones, hi ha sales que normalment estan tancades que es poden visitar.
Llastima que no deixen tirar fotos...
Un glopet de la font Otowa, que diuen que ho cura tot, o que et pot concedir qualsevol desig (segons les versions)
Quan he sortit del recinte si que he baixat pel carrer de les botiguetes, per a poder passar pels carrerons costers de Sannenzaka i Ninenzaka. Que segons les llegendes populars, si caus mentre hi passes tindras tres i dos anys de mala sort, respectivament.
I avui si que he vist maiko!
I tambe un parell d'impostores... Les he vist de lluny, pero quan m'hi he apropat he vist que el maquillatge era mes de carnestoltes que el de la cara del Jocker... Llavors una ha tret una camera enorme de no se on i s'han comencat a fer fotos... Gairebe no podien caminar sobre les getes... Un risc en aquells carrers tan costeruts i amb pedres esmolades del pas de la gent.
M'he trobat una parella de catalans, de Calella (Maresme), que tambe havien vingut amb l'oferta de Finnair.
Llavors ha comencat a ploure i a refrescar... Aixi que he passat per un super 24h que es diu "Fresco" i que es molt mes barat que els altres 24h, i he agafat alguna cosa per dinar.
Per la tarda me n'he anat al Heian-jingu, per veure el jardi que no havia vist. Suposo que a la primavera o a l'estiu tindra mes bona pinta. Ja que hi ha molts arbres de fulla caduca, i entre ells pocs momiji que aguantin les fulles...
Tambe he visitat el Torii (porta vermella que marca l'entrada d'un santuari Shinto) i que fa quatre anys estava en restauracio (per variar...) i que just quan marxava (l'hotel estava just devant) estaven treient les lones, pero no perque ja l'haguessin enllestit, sino perque s'apropava un tifo.
S'ha girat vent (no es cap tifo... No es epoca de tifons), esta a punt de pondre's el sol, i encara fa mes fred.
Aixi que torno a l'hostal per agafar la jaqueta dobla i llavors he vist un parell de cartells que deien que el Kiyomizudera i el Nanzen-ji tambe obrien per la nit amb il-luminacio als jardins.
El Nanzen no l'havia vist, es petitet, pero te el seu encant. I he tornat a anar al Kiyomizu, que amb la il-luminacio, els edificis encara es veuen mes espectaculars.
Pero, per jardi il-luminat, el mes maco crec que es el del Chionin.

Tren Romantic?

2008-11-17T13:23:00.004+01:00

Ahir, despres d'escriure l'entrada anterior, vaig estar parlant amb una parella de Liverpool forca simpatics.
Estan fent la volta al mon!
Tambe amb un nord america, d'ascendencia asiatica.
En un principi no sabiem si era d'aqui, pero quan ens vam presentar es va aclarir tot.
Bona gent!
Ara mateix acaben d'arribar els anglesos. Els vaig aconsellar de que anessin al Chio-in. I els ha encantat!

Jo avui he anat fins a Saga-Arashiyama, i he agafat un tren panoramic que passa per un congost. Li diuen el tren romantic... pero de romantic ni un boci...
Amb una cua enorme, he hagut d'esperar fins a dos convois despres. I ple de gent, que s'aixeca per fer fotos, crits de "sugooooi" i "kireeeee"...
Pero el paisatge esta forca be, amb tot de colors de tardor.
Pel riu, baixen unes barcasses amb gent pels "rapids" (entre cometes, perque de rapids, com el tren, nomes el nom)
De tornada he passat de les barques i he agafat el JR fins a Arashiyama, altre cop.
Alli he visitat un parell de temples, amb els jardins corresponents.
El parc de Kameyama que cobreix els turons de vora el riu, es forca tranquil i molt bonic. Es estrany estar passejant (hi ha moltes costes... aixo si) sense gaire gent, despres de l'aglomeracio de baix al poble i vora el riu, on arriben les barcasses i hi ha bots de passeig.
Ja a Kyoto, he anat passejant fins a l'hotel.
I a Karasuma-dori he entrat a un centre comercial pijo pijo... (quan recordi el nom exacte us l'escric) Pero que ja coneixia de l'altra vegada. A la planta baixa hi ha la seccio d'alimentacio. I si hi vas a ultima hora, aixo vol dir despres de les sis de la tarda, fan rebaixes als bento i al sushi i sashimi, que logicament dema no podran posar a la venda. Aixi que per 200 o 300 iens pots sopar.
Que es el que vaig a fer ara!
Itadakimaaaasu!

Kyoto s'encen!?

2008-11-16T13:04:00.005+01:00

Creia que avui seria un dia de transit, es a dir perdut...
De bon mati ha comecat a ploure a Tokyo, aixi que carregada amb maleta, motxil-la i paraigues m'he dirigit capa l'estacio d'Ochanomizu (per variar) pensant en com m'ho faria per baixar la maleta fins a l'andana, ja que no hi ha ni escales mecaniques ni ascensor...
Com que he arribat molt aviat, m'he hagut d'esperar a l'estacio de Tokyo.
Per fer un trajecte en Hikari. Unes tres hores...
Quan he arribat a Kyoto, segons el planol i les indicacions de l'hostal havia d'agafar, entre altres, el bus 100. Com que aquesta era la primera opcio,doncs l'he triat.
El problema ha vingut quan he baixat a la parada que deien i no em lligava el mapa amb el que veia...
Preguntant, s'arriba a Roma... O en aquest cas al co$5@# d'hostal...
Habitacio compartida... amb 7 persones mes... Be, de moment 4, ja que hi ha 3 llits lliures pel que es veu. Venia amb la reserva per una habitacio de 4 persones, pero m'han dit que hi ha overbooking i que si volia quedar-me havia de ser en habitacio de 8...
Quin remei! Com vol que ara em posi a buscar habitacio?
En aquesta epoca es dificil trobar habitacions lliures a Kyoto.
A part es a l'edifici del costat.
No te ascensor i estic, segons ells en un segon pis... jo he comptat tres replans...
I mes estreta no pot ser l'escala... aixi que maleta i jo, amunt!
L'habitacio... Hi ha d'haver un tigre mort aqui dins...
Aixi que tanco laporta i me'n vaig a la dutxa!
Que entre ls escales d'Ochanomizu, pujar i baixar del bus i aquestes, he suat com una porqueta...
Acabada la sesio de rentat, he sortit a passejar per Pontocho, que esta just al costat.
Es un carrero ple de restaurants, que encara conserva algunesde les cases de te a les que van les Maiko i les Keiko. (les geishes)
Alguna cosa bona ha de tenir l'hotal! Esta al mig de Kyoto.

Donant el tomb he vist ja tres restaurants que suposadament fan paella valenciana autentica...
Despres m'he arribat passejant fins a Yasaka-jinja, que ja havia visitat, pero sempre amb llum de dia.
Passejant pels jardins he arribt fins al Chion-in, que esta eccepcionalment il-luminat, esta precios! I m'he fet caldo fent fotos!
Entre els focus que ressalten de tal manera les estructures de fusta i els momiji vermells, sembla que s'encengui!
Aixo ha salvat dia!

Nota: sifalta alguna lletra, es per culpa de la linia que es queda com pillada...

Fum, fum, fum...

2008-11-15T11:20:00.002+01:00

Aqui ja sembla Nadal...
Ja fa dies que als centres comercials tenen a punt totes les garlandes i llumetes, arbres de Nadal inclosos... I ara fa un moment, he vist per la tele com encenien els d`Akasaka (un dels barris mes pijos, amb Roppongi es on mes ambaixades i consulats es concentren a Tokyo). Com que esta plovent i veient la gentada que s`hi concentra, passo...

Ostres!
Llastima que no porto la camera damunt... Estic a peu de carrer i sentia una veu per un megafon cridant "ishiyakiimooo" (moniatooooooos cuuuuuits!). S`acaba d`aturar una mini furgo venent moniatos cuits! A veure si veig a la Misae amb mascara per comprar-ne d`amagat XDDDD
Uns italians que s`estan a l`hotel si que n`han comprat.

Be! Tornant al tema...
Avui he anat fins a Koganei, un barri (poble extern... no se com definir-ho) de Tokyo. Alli es troba el Museu Edo-Tokyo d`Arquitectura a l`aire lliure.
Per als que no ho sapiguin, Edo es com es deia Tokyo abans.
Es molt mes petit que el Meiji Mura, pero l`he trobat mes interessant.
Potser perque les cases no son tan opulents...
Si hi voleu anar, no cal que us mudeu gaire, poseu-vos roba que pogueu rentar sense problemes o empestareu la maleta... Ho dic perque a les cases mes antigues (s. XVII)que hi ha, nomes entrar hi ha la llar de foc encesa. I de segur que els voluntaris us hi faran asseure al voltant a fer petar la xerrada.
Aixi que el fum fum fum del titol anava en segones... pel nadal i per la pudor de fum que et queda al damunt... Tornant amb el tren em donava la impressio que em miraven per l`olor... Cabories meves...
Aquest museu te molt a veure amb en Miyazaki Hayao, primer perque la mascota del museu, en Edomaru, l`ha creat ell.

Itambe perque hi ha un edifici, els banys publicsde Kodakara-yu, que van inspirar-lo per a crear els banys de "Sen to Chihiro no kamikakushi". No es tan espectacular com l`edifici de l`anime. Pero les linies de l`entrada son mooooolt semblants!

Envoltant el museu hi ha el parc Koganei. Si ara es bonic, a la primavera ha de ser espectacular, amb la cuantitat de cirerers que hi ha! I enormes que son!
Ara hi ha els Momiji i els Fuyuzakura (cirerers d`hivern)
Amb explanades enormes on jugar i correr.
Tambe hi havia grups de gent fent Tai-chi i altres arts marcials, que no en se el nom... Amb espases i pertigues.
Gent tocant instruments. I no per demanar, simplement per practicar o passar l`estona.
Aixo m`ha fet recordar un comentari que va fer un madrileny a l`hotel... Deia que a Tokyo no hi ha llocs per passejar...
Jo, com que no entrava dins de la conversa, no vaig dir res. Pero crec que a Tokyo hi ha molts llocs on passejar! Aixi que no sabia per on s`havia mogut ni per on anaven els trets de tal comentari.
Llavors va acabar de parlar dient que no podies passejar i mirar botigues!
Conxu!
O mires botigues o vas de passeig!
Si, que no es com a passeig de Gracia (o en el seu cas, deu ser La Castelana... ;p), que tot i que la gent va rapid pots aturar-te a mirar els aparadors... Pero, al menys jo, si surto a mirar botigues faig aixo. I si surto a passejar, doncs... Passejo i llestos!
O ell se`n va al Retiro i espera trobar-hi el Dolce and Gabanna, Channel i similars... Que ni un Zara, home! Encara que aqui esta a Omotesando, un carrer de botigues mes aviat pijetes...

Apa! Me`n vaig a fer la maleta que dema marxo cap a Kyoto.
Jaa ne!

correus, caixers automatics i peixets secs

2008-11-14T12:39:00.004+01:00

Com era d`esperar, m`he fet caldo comprant manga i xorradetes varies...
I encara em queden 10 dies per aqui.
Se m`estava acabant l`efectiu, en part per culpa de la Caixa... Quan els vaig demanar el canvi de divisa, amb un euro tenia vora 166 iens. Amb vistes que el ien pujaria, m`hi vaig tirar amb temps... Sabien que no els necessitava fins al novembre, haviem quedat que em trucarien quan els tinguessin, pero es van columpiar, crec que intencionadament... Ja que van ser tan rucs d`entregar-me`ls amb la bossa que els entreguen a la seva oficina, i alli hi marcava el preu de poc despres de quan els els vaig demanar jo... Mes baix de 166 iens per euro, pero bastant mes alt del valor del dia en que els vaig rebre i per tant pagar.
Aixi que realment tenia menys liquidesa de la que comptava en un principi.
Per aixo m`he vist obligada a treure diners del caixer, doncs per a fer compres petites no es molt practic pagar amb targeta...
Aqui no es pot treure diners de qualsevol caixer. No per les comissions, sino que la majoria no accepten targetes d`altres entitats.
La opcio mes clara per als de fora es anar a una oficina de correus, n`hi ha que tenen caixers. Tambe n`hi ha als "conbini" 7eleven.
Com que tenia d`enviar les postals me n`he anat a l`oficina postal, que resulta que en tenia dues ben a prop de l`estacio d`Ochanomizu, que agafo cada dia.
I de pas m`he autoenviat un paquet.
Be... L`he enviat a nom de ma mare, perque trigara nomes 3 dies, igual que a Espanya (mode ironic: On)
Quan he acabat amb tot aixo, he anat a Ueno, al museu Nacional d`Art de Tokyo. Ja hi havia anat, pero l`edifici d`Art Japones estava en proces de restauracio.
M`hi he passat vora 3 horetes entre tots els salons, tornant a veure la part d`art asiatic.
Sortint, he anat a passejar pel parc de Ueno. Que avui estava mes ple d`indigents del que recordava. Es veu que havien repartit menjar o alguna cosa.
Pero el que veig es que la gent els tracta com tracten als corbs aqui, simplement els ignoren i/o els eviten, com els "eta", els intocables del Japo feudal, que feien les feines que es creien impures (curtit de pells, botxins i sepulturers)
Sortint ja del parc hi havia unes quantes paradetes amb objectes i rampoines usades. Una mena de mercat de les puces.
Pero on m`he dirigit es a Ameyokocho, un conjunt de carrerons, pels que havia passat varies vegades, pero mai a l`hora oportuna, sempre tard.
Es troba just entre l`estacio de Ueno i la de Okachimachi.
I es una mena de mercat on es barregen el peix frec (be... congelat la majoria), les sabates i la roba, fruita i verdures, algues seques, snacks secs (peixets, pops, crancs dolsos...), sembeis i arares, paradetes de sashimi, d`okonomiyaki, de mochi...
I tot entre les ronques veus dels venedors, cridant que el seu producte es el millor, que es fresc, que es delicios... Amb aquelles veus de gripau... em faria com a cosa!
He trobat nous de gingko!
Mama! Ja t`ho deia, el que es menja es la part de dintre del pinyol, no la part pudenta! ;p

Ja a l`hotel he aprofitat per fer la bugada, i mentre donava tombs la roba, me n`he anat tambe a remullar al rotemburo de l`hotel.
Pero despres de tastar el de Yudanaka, aquest m`ha semblat una mica decepcionant... No era prou calent!
I despres, tot net i a sopar, que a l`hotel m`han convidat per estar mes de 5 nits.
Sashimi i tempura, sempre acompanyat de l`inevitable gohan (arros blanc)i la sopa miso. Hi havia altres plats, pero tenien pinta de ser molt pesats i calents, i he anat al segur.
Oishii!

Sumidagawa i Odaiba

2008-11-13T12:21:00.003+01:00

Senyores i senyors!
Despres d`un dia plujos... Un dia radiant!
Amb un sol que vadava les pedres... Fins i tot, cap al migdia, ha fet calor.
Aixi que, com que ahir em vaig quedar amb les ganes del passeig en barca pel Sumidagawa, he agafat els vartols i altre cop cap a Asakusa hi falta gent!
Prop d`Asakusa hi ha dos embarcadors. El primer que es troba esta just devant de l`edifici de la Asahi (marca principalment productora de cervesa), que no tindria res d`especial si no fos per l`espectacular bombolla daurada que te a sobre.
Diuen que representa l`escuma de la cervesa... Jo ho veig mes com un gran peix daurat, o una gota al vent.
L`altre embarcador es una mica mes amunt. Hi he anat passejant pel parc Sumida, que a la primavera ha de ser una passada amb els sakura (cirerers) florits. Pero ho he vist una mica tancat... Aixi que he tornat pel parc i he agafat un dels baixells. Com que per arribar a Odaiba no hi havia cap vaixell directe he hagut de fer un trasbord, sense problemes.
Pel cami et van indicant els noms dels ponts que passes (per sota, es clar) i alguns dels edificis que es veuen a les vores. Tot en japones i angles.
Fa algunes parades, pero la que trobo mes interessant es la que fa a Hamarikyu. Ja que entres per les comportes que regulen el cabal dels llacs d`aquest jardi.
Ja a Odaiba, el baixell et deixa just devant de l`edifici Aqua City, on hi ha un cinema, botigues i mes botigues, restaurants, etc... Tambe hi ha la Joypolis, una mena de parc d`atraccions de la Sega, on hi ha jocs de realitat virtual, simuladors de carreres i de montanyes russes, etc. Nomes per entrar et claven 500 iens i despres, si vols jugar o pujar a alguna cosa, ves-hi sumant de 300 a 600 iens cada atraccio. Pero hi ha una entrada tipus passi per tot el dia o una a partir de les 5 de la tarda per 2500 iens. Com que em volia quedar per Odaiba fins que es fes fosc, a les 4 ja es pon el sol, he pensat d`entrar-hi a veure que tal.
Aixi que he dinat per alli (no us enfadeu... En un italia! No volia mes arros, ni un bol enorme de fideus... I aquells espaguetis amb salmo i espinacs feien una pinta!) i he anat xafardejant pels diferents edificis que hi ha a la vora.
He anat fins al Becks, depres a l`exposicio de la Toyota, i al devant a Palet Town on hi ha el Venus Fort, el centre comercial mes nyonyes que us pogueu tirar a la cara!
Dues plantes simulen els carrers d`un poble italia (sembla), amb arcades, fonts, valconades... Fins i tot un cel d`allo mes mediterrani... Kitch per que si!
Quan he sortit ja era fosc, aixi que he anat altre vegada cap a la badia d`Odaiba, per a fer fotos del Rainbow Bridge il-luminat. Es una passada! I a sobre hi havia un zeppelin sobrevolant Tokyo.
(Com a "Mimi wo sumaseba" Ah! Per cert... A Palet town si que he pogut fer fotos al Neko Bus que hi ha en una botiga)
Tambe a l`estatua de la Llibertat que hi ha...

Al final no he entrat al Joypolis...
Perque just quan estava a peu d`entrada mirant el fullet amb les explicacions de les diferents atraccions per veure si realment em resultava agafar el passi de tarda, han comencat a arribar un ramat de gent, que ni a l`obertura de portes de les rebaixes del Corte Ingles... Al menys 800 persones en dues "tungades", han arribat en filera de tres... Semblava una excursio. I com un formiguer, han anat entrant cap a les guixetes del Joypolis... Ni morta em pillen alli dins! Per molt gran que sigui, entre la gent que ja hi deuria haver i tots aquests, allo semblaria una olla de grills!
De tornada amb la linia de monorrail Yurikamome , plena a rebentar de salariman, fins a Shinbashi i alli ja la linea Yamanote de la JR.

Ah! No he pogut enviar les postals perque la unica oficina de correus que he trobat... obria nomes per la nit! Igual que a Espanya...
A veure si dema en trobo cap de cami.

Un dia cantellut...

2008-11-12T13:30:00.002+01:00

Si he tingut dies rodons, avui no ha estat un d`ells...
Tenia planejat aixecar-me d`hora per a anar a Tsukiji, per despres agafar el bus aquatic pel riu Sumida fins a Asakusa, per passejar al parc Sumida i despres passar per les botiguetes del Nakamise d`Asakusa Kannon.
Pero no se que carall vaig fer, que no m`ha sonat i m`he despertat mes tard que cap dia... TnT
Aixi que he passat d`anar a la subhasta del peix i he anat directament al temple d`Asakusa. Pel cami he passat per Kappa dori, un carrer que en vora 800 metres hi ha mes de 100 botigues de coses de cuina i restauracio.
Qui es vulgui montar un restaurant hauria de passar per alli. Hi ha de tot, des de plats de totes les menes: de paper, plastic, fusta, ceramica nacional i d`importacio; a taules, cartells de menu, lavabo, ofertes, etc; coverts i palets, olles, paelles, coladors, batedores,...
Pero el que mes crida l`atencio son els plats de plastic (abans es veu que eren de cera) que simulen plats cuinats de tota mena que els restaurants posen a l`aparador per a mostrar els plats que fan.
Des de bols d`arros, udon, soba; passant per verduretes i tempures, postres de tota mena imaginable, sushi, a peixos que semblen frescos, pizzes i ous ferrats.
He vist un quart de tonyina vermella que feia vora 80 cm. Tamany real!
I tot amb una pinta tan bona i autentica que hi clavaries queixalada!
Pero... els preus tambe son autentics...
Un niguirizushi (gust a triar ;p) pel modic preu de 1800 iens.
Prefereixo anar a la barra giratoria i pel mateix preu menjarme`n de 10 a 15.

Despres, a Asakusa m`he trobat que hi feien un matsuri!
Recreant els matsuri d`abans. Amb paradetes de jocs com el tir amb arc, teatres i circ ambulant, paradetes de menjar, artesans, etc.
Fins i tot, si volies, podies pagar amb una moneda que havies de cambiar abans que simulava l`antiga.
Just quan anava a dinar en una paradeta, s`ha posat a ploure.
Sort que la paradeta estava coberta i amb tendals als costats que paraven el vent.
Quan he acabat, he anat a visitar una part del recinte del temple que no vaig veure l`altra vegada. Mes que res perque no estava obert. Feia, si no entes malament, 33 anys que no s`obria al public.
Dintre, hi havia una mostra de pintura i escultura, la majoria del segle XIX. I a la part de fora, el jardi amb un estany.

Com que per a fer el passeig pel Sumida, tant pel parc com pel riu, es feia una mica pesat plovent, he acabat de donar el tomb per la Nakamise, que esta coberta, i he tornat cap a l`hotel, a escriure les postaletes que he promes i a veure una mica de tele.
I apa! Llavors ha sortit el matsuri que he visitat a Asakusa!
No he sortit per la "terebi"... Llastima.

Edamame! Atta!

2008-11-11T13:03:00.002+01:00

He trobat el clauer "Mugen Edamame"!
A Akihabara, on si no?
Tambe hi havia els "Puchi Puchi", pero com vaig dir, jo volia l`edamame infinit!
Primer l`he vist en una mena de basar, pero era de colors... Taronja, blau, groc, rosa... No colaven com a edamame... Despres, en un altra botiga els tenien a l`entrada, tambe hi havia els de colors, i un altre que les llavors tenien cara de gosset (nyonyes...), pero jo l`he agafat verda (com ha de ser!) i a sobre mes barata que a l`altre lloc!
Tot i que Akihabara, amb la gentada, els speakers cridant clients (literalment) a "grito pelao", les llums per tot arreu, les botigues atapeides de rampoines... M`estressa. Nomes pel fet d`haver trobat la Mugen Edamame, ja estic contenta.
Tambe he anat al Mandarake, de 8 pisos, tot i que petits.
(Ho sento Tatchan, no trobo un bitxo de Nodame Cantabile decent... Al Mandarake hi he trobat un clauer forca deforme, que si el volies anava amb el volum 15 i a un preu mes alt del que marcava d`origen... Un atracament, vaja! O un boli amb el ninotet a sobre, amb la mateixa tactica...)

No n`he tingut prou amb la disbauxa consumista d`Akihabara que per la tarda me n`he anat a Shibuya... D`otakus a gals, que encara n`hi ha (o i tant!)
Un tomb pel 109, on cada planta lluita per tenir la musica mes alta.
Per un carrero de darrera el 109 he trobat una mena de plato de televisio que es pot veure des del carrer. Feien una mena de concurs d`humoristes. La majoria eren per parelles.
Suposo que per influencia del manzai.
I just al costat, un restaurant en un atic, on l`important es que s`hi escolta nomes J-pop... Fins aqui, normal... El que passa es que al cartell hi posa que tanquen a les 25:00
Potser es que aqui la Terra triga mes a rotar sobre si mateixa... No se!

Ah! Me n`oblidava!
A Akihabara hi he trobat el "Bar Moco".
Si, si... Deu ser propietat d`en Bocchan. XD
Quan pugui, fare una entrada amb les fotos de coses curioses, noms malsonants i altres xorrades que he anat trobant.

Records de part d`en Totoro.

2008-11-10T13:26:00.002+01:00

Avui, per fi, he anat al Museu Ghibli.
Que contenta que estic!
Sort que limiten les entrades, perque si no alli hi hauria cops de puny... Tot i que els japonesos son mes de demanar perdo.
No hi cabia ni una agulla.
Pero es com si estessis dins del mon d`en Miyazaki. Tot ple de maquines, avions, joguines, ninotets, fotos... Recreant una mena de castell, amb passadissos, una mini recreacio del Louvre, vitralls, murals...
Llastima que no deixen fer cap foto dins del museu.
Les explicacions son en japones, pero no les necessites per a res.
Jo he al-lucinat amb els dibuixos, esbocos, cels i fotos que hi ha per tot arreu.
Tots originals! I fins hi tot els pots tocar.
Encara em cau la baba...
Llastima que tampoc he pogut pujar al Neko Bus... Nomes hi deixen entrar als menors de 12 anys...
Tambe hi ha una sala de cinema on emeten un curt inedit, que nomes es pot veure alli.
Avui hi havia un conte sobre una balena i uns nens amb molta imaginacio.
Hi havia altres pelis, pero avui nomes es podia veure aquesta. Hi ha una historia sobre en Howl(Hauru no ugoku shiro, El castillo ambulante) quan era petit; una altra sobre la Mei i el Neko Bus (Tonari no Totoro, Mi vecino Totoro), i altres.
A la terrassa hi ha un bar i un restaurant, on hi ha cervesa "Kaze no Tani", envasada espressament per al Museu!

Despres he anat a donar un tomb per un llac que hi ha en un parc que hi ha al costat. Hi han bots per donar-hi tombs. Fins i tit d`aquells que surten tantes vegades als animes, que tenen forma d`anec.
Per descomptat, tambe hi ha anecs i carpes (Koi). Algunes d`aquestes mes grans que els anecs! Sugoooooi!
Ja es la segona vegada que sento a algu dient "oishii" (delicios) tot mirant les carpes...
Pero si no es mengen...! Xp

正座は大変よ! (1r dia a Tokyo)

2008-11-09T12:36:00.005+01:00

"Seiza wa taihen yo!"
Avui, la meva intencio era comencar pel Yoyogi Koen per a veure als rocabilis i els grups de musica que hi van a tocar i ballar els diumenges, i despres a harajuku, al Takeshita dori (el carrer amb mes adolescents per metre quadrat), on els adolescents s`hi deixen la setmanada en roba i frikades varies.
Pero el tren que he agafat no ha parat a Yoyogi, aixi que he baixat a la seguent parada, Shinjuku, i he anat a les torres del government Building per a agafar uns mapes i de pas veure la panoramica.
A l`estacio de Shinjuku m`he desorientat una mica perque he sortit per la porta sud, que es nova, en comptes de la oest.
La deurien estar fent quan hi vaig venir fa quatre anys, perque estava tota en obres.
Tambe he vist un gratacels nou, que hagi reconegut, es clar.
Em recorda la torre Agbar de Barcelona, pero amb un costat recte a la part superior i un abultament que fa que tot l`edifici sembli un dit i la seva ungla.

Ja al park Yoyogi, abans d`anar a la zona dels rocabili, he tornat al costat del Meiju-jingu perque hi havia tot de fanals blancs i quitxalla amb kimonos.
Quan estava just davant del Jingu Naien (un jardi dissenyat per l`emperador Meiji), un parell de senyores m`han preguntat si hi volia entrar amb elles, que els sobrava un tiquet.
Aixi que hi he anat, i llavors m`han dit que anaven a la casa de te, que el tiquet valia per una cerimonia i per un bento.
Quin bon rotllo!
Resulta que la mare d`una d`elles, es mestra de la cerimonia del te.
Primer he anat a una demostracio mes informal, on ens hem assegut en tamborets i han portat un pastisset manju amb anissets i el te.
Despres hem dinat a la mateixa casa de te, amb un bento amb sushi i omeraisu (truita d`ou farcida d`arros) i mes te, aquest cop genmaicha.
Despres si que hem anat a una breu cerimonia que ha preparat la seva mare.
Aquest cop hem hagut de seure de genolls. Fins i tot entrar i sortir de la sala de genolls.
I sort que ha estat breu, perque ja se m`adormien les cames... llavors m`han deixat seure amb les cames a un costat.
Primer, han portat un dolc anomenat "Murasaki Shikibu", com l`autora del Genji monogatari. Estava fet de fesols dolcos de color verd i amb un grapadet de boletes de sucre de color morat a sobre (Murasaki es el color morat o violeta, tambe el nom de la flor)
Quan rebies la plata i la passaves al del teu costat havies de fer reverencia. Despres han passat un manuscrit amb el que suposo deuria ser part d`un passatge de la Historia de Genji. Amb les consequents reverencies en rebre i passar el full de paper.
Llavors han portat el bol de te. El primer que es serveix es especial, i un cop se l`ha begut el qui el rep, va passant de ma en ma (mes reverencies) per a admirar la seva forma, color, etc.
Quan reps el teu bol (reverencia) l`has de suportar amb la ma esquerra i fer-lo girar amb la dreta en el sentit de les agulles del rellotge per a beure del que seria la part "menys noble" del bol. A l`ultim glop has de xarrupar.
Abans de deixar-lo al teu davant l`has de mirar amb atencio fent-lo girarcom abans i decantant-lo si vols.
Despres es deixa al davant i es fa com una flexio a cada costat per a observar-lo de diferents angles.
Quan el venen a buscar, mes reverencies.
(no me siento las piernaaaaas)
Abans de marxar, s`observa al tokonoma el gerro amb flors i un encensari de porcellana.

Fora de plans, pero interessant!
Despres ens hem acomiadat.
Plovia.
He anat a Takeshita dori, pero entre la gentada i els paraigues no he vist gaire cosa. Ja de cami cap a Omotesando he passat per davant de la tenda de H&M que van obrir ahir... Hi havia cua! I policies regulant-la!
Despres he anat a la NHK, he vist com gravaven un programa de radio, com fan alguns programes i escenaris d`un dorama d`epoca que es diu "Musashi"
Si mes no, interessant.

Un dia rodo.

dos dies despres... (2a part)

2008-11-09T11:51:00.004+01:00

Be! Torno a ser per aqui... Potser hauria de posar tres dies despres...

Des de Yudanaka vaig anar a Jigokudani (literalment Vall de l`Infern) on hi he els famosos macacos japonesos que es banyen als onsen (banys termals) que hi ha habilitats per a ells.
Per arribar al parc vaig haver de caminar una mitja horeta despres d`agafar el bus local per 20 minuts. No hi havia gens de neu, aixi que el cami, mes aviat planer va ser agradable.
En arribar a l`entrada, em van dir que els micos encara no havien baixat de les muntanyesi que m`hauria d`esperar. Be! No hi ha problema.
Aixi que amb altra gent ens toca esperar. Entre ells hi ha dos grups amb cameres profesionals. Un dels grups era, crec, alemanys. L`altre, mes informal, era de la televisio local de Nagano.
La presentadora em va donar conversa, resulta que es de la prefectura de Chiba, treballa a Nagano i va sovint a Nagoya on viu sa mare... el Shinkansen deu viure d`ella!jeje!
Despres, per la tarda, vaig anar a Obuse, per veure el museu del gravador Katsushika Hokusai, la casa del seu mestre i un altre museu d`u pintor local, que ara no recordo com es diu... pero que em va agradar forca.
Ah! Pel cami vaig trobar un arbre de jinjols!
A l`estacio, el jefe d`estacio (valgui la redundundancia)venia pomes Fuji, enooormes.
3 pomes per 150 iens. Una ganga.
Cap al ryokan al rotemburo que fot un vent i un fred que no vegis!
A la tele surt tot de gent celebrant una mena d`entrada a l`hivern. I imatges de la cara nord dels Alps Japonesos amb nevades forca importants.

L`endema agafo altre cop el Shinkansen fins a Karuizawa, on fa un fred que pela... 5 graus centigrads!
Alli visito el volca Asama-yama, que esta actiu i fumeja constantment, despres un passeig per un mini llac que es diu Kumoba i fins que es fes l`hora de tornar a agafar el tren, al costat de l`estacio hi ha una mena de "Roca Village" amb tendes de marques amb saldos.
Mentre estava a l`estacio esperant, van arribar un grup de dones que van comencar a repartir-se fruita.
Una d`elles em va recordar la tieta... amb l`anecdota del "no lo quiero no lo quiero pero me lo ha quitao"

els que no siguin de la familia no saben de que va, ho sento

Jo em vaig posar a riure i una d`elles en veure-ho, se m`acosta i em dona uns quants caquis!
Hoe! Quin bon rotllo.

dos dies despres...

2008-11-08T13:09:00.003+01:00

He estat dos dies sense poder conectar-me a internet.
Al ryokan on estava tenien linea pero si no tinc un portatil com que no foto res...
Aixi que fare un resum dels dos dies a Yudanaka i el d`avui a Karuizawa.

Vaig agafar el JR Shinano fins a Nagano, i alli vaig fer una visiteta al temple Zenkouji i els seus voltants.
Tot i que el dia sichigosan (7-5-3) no es fins al 15, ja hi havia nens d`aquestes edats vestits amb els seus kimonos.
De tornada cap a l`estacio, on tenia la maleta en una taquilla, vaig passar per davant d`una fruiteria on hi havia... jinjols!
Li vaig preguntar al vellet de la fruiteria com es deien i mig xafallos per les poques dents que li quedaven... vaig entendre "natsume". Me`n va donar tres o quatre. Simpatic el iaio.
Una mica mes avall vaig parar a dinar a un restaurant que als migdies fan un menu forca assequible. Per 690 iens vaig menjar un bon tall de tonkatsu, amb amanida, uns talls de peix marinat amb conbu i negi, l`inevitable bol d`arros i un de miso amb tofu i un platet amb verduretes encurtides. Per beure, te verd, tan com vulgues.
No esta malament, oi?
Quan estava esperant per a que em servissin van entrar una parella de senyores, totes emocionades elles dient "yasui desu ne!" tota l`estona (que barat, oi!), xerrant xerrant, em van regalar caramels...
Apa! Jinjols i caramels... pa la saca!

Per la tarda, agafant la maleta i cap a l`estacio de la Nagaden, per agafar un express que sembla un tren forca aerodinamic. I dic que ho sembla... Deuria ser lo mas de lo mas en el seu moment... Ara sembla un carrau xisclant a cada tomb.
I per a arribar al ryokan... sort d`una noia que em va acompanyar que si no encara dono tombs ara...
No us fieu del google maps per a pobles petits...

El ryokan, pel preu que val esta molt be, amb una habitacio que en fa quatre del zulo de Nagoya... lavabo a part.
Pero el millor es el rotenburo, bany termal a l`exterior, que tot i ser petit l`he assaborit perque no hi he trobat mai ningu. Crec que estava sola a l`hotel.

Continuo despres, que hi ha una guiri que m`esta menjant l`orella...

Improvitza que fa fort!

2008-11-05T12:36:00.003+01:00

Avui la meva intencio era anar a Takayama, al peu dels "Alps Japonesos", pero m`he adormit i amb les presses m`he equivocat de tren...
El fotut es que primer hi he pujat, directe a l`andana 3 com havia llegit als retols lluminosos, pero un cop asseguda he mirat per la finestra i veig que el tren de l`andana 4 marcava que anava fins al que he pensat que hi deia Takayama, pero que realment hi deia Toyama (el primer kanji es molt semblant als dos noms, Takayama i Toyama, i el segon no cal dir que es el mateix, oi?), i ruc de mi de no llegir el nom en romaji (lletres llatines) que hi ha a sota. Aixi que agafo els vartols i em poso a la cua de l`altre tren.
Entre la primera confusio i que despres, mirant be el planol he vist que la linia de Takayama tambe arribava a Toyama, tot i fer mes tomb (el doble de temps...) he decidit agafar-lo igualment. El tren correcte havia marxat ja feia 2 minuts i aquest ho faria en 5.
Que carall de precisio suissa... Precisio nipona!
Pel cami he llegit la guia i en veure que parava a Kanazawa, he decidit passar d`anar a Takayama i quedarme a Kanazawa.
Doncs, que contenta que estic d`haber-la cagat en agafar el tren!
Kanazawa m`ha encantat!
Primera impressio, quina canya d`estacio! La de Kyoto es molt mes gran, pero si la Kyoto eki em va agradar de dins, aquesta impressiona la facana. I un detall curios, el rellotge digital en que el que serien leds, son rajolins d`igua. Mola!

Per variar, he visitat el castell.
Aquest no tindria gaire cosa d`impressionant. Doncs nomes en queda una minca part del que va ser, una veritable ciutat fortalesa. Potser no tan gran com Himeji, pero si mes espectacular i fortificada.
El que es pot visitar esta totalment restaurat. I dic totalment!
Aixi com altres castells, com el d`Osaka, son reproduccions de formigo, aquesta esta feta com si s`hagues construit de nou amb els materials originals.
I fent aixo han deixat parts de l`estructura a la vista, mostrant com les columnes, vigues i altres elements arquitectonics van encaixant entre ells, sense cap clau a l`estructura.
Molt interessant.

Per altra part, encara n`estan restaurant molt de troc... El "monstre restaurador" em torna a perseguir

Al costat mateix del castell hi ha el Kenroku-en, un dels tres millors jardins del Japo (els Japonesos i els seus "tres millors", "tres mes grans", tres mes antics"...)
Veritablement val la pena de visitar-lo.
Hi ha racons sorprenents.
Si hi aneu a l`epoca dels cirerers florits, busqueu-ne un amb unes flors realment espectaculars, que diu que tenen 300 petals! Jo no se si creure-m`ho...
Tambe hi ha diverses cases de te, forca finolis... un te, ras i pelat, 700 iens.
Pero tambe hi ha quioscs on per menys quartos (400 iens) et porten un platet amb Ankoro o Dangos i una tassa de genmaicha (te d`arros)
Si no fos pels grups d`"imserso" que porten les guies amb megafon que van cloquejant pels caminets, seria un paradis.

Ah! I tambe he compres el perque al Japo la tassa d`atur es de les mes baixes de mon... Per fer una cosa que poden fer tres persones (o quatre a molt estirar), n`hi havia dotze! Ja us penjare la foto...
Conxus! I jo que em queixava de la brigada municipal... un que fa veure que penca i els altres dos que s`ho miren...

Kanazawa es va salvar dels bombardejos de la Segona Gerra Mundial, i per tant conserva, al menys una petita part, els carrers amb aire tradicional.
Al barri de Nagamachi es concentren les cases de les antigues families Ninja de la zona. Si, si! Nijes! No he pogut entrar a cap, pero es reconeixen pels murs grocs coronats de rajoles que les envolten.
Hi havia un corb que m`ha seguit un bon troc... Jo i les meves paranoies, crec que era un ninja camuflat, aixi tan negre i saltant de mur en mur sense fer soroll...
Li he fet una foto, ja us el presentare.
Li he posat Kuromaru. Je, je!

Dema agafo altre cop maletes i cap a Nagano i Yudanaka.
Ara si, a les muntanyes.
I no em puc equivocar de tren, que tinc seient reservat!

Segur que soc al Japo?

2008-11-04T10:21:00.003+01:00

Bones!
Aquesta tarda he dubtat que fos al Japo...
Mes que res, perque he anat a Inuyama, per visitar el Meiji Mura. Una mena de parc tematic, on hi han recollit edificis de l`Era Meiji (1868-1912).
No son reproduccions (en tinc els meus dubtes), sino que s`han portat aqui des de tots els racons del Japo, fins i tot d`altres parts del mon. Com Hawaii i Brasil, on l`emigracio japonesa va ser molt nombrosa.
En aquella epoca va ser l`obertura del Japo a Occident, i l`arquitectura en va rebre moltes influencies... Tantes, que hi ha hagut molts moments que creia estar a Europa o als Estats Units...
Sino perque els guies son en japones, a no ser que en trobis algun que et parli en angles. Pero entendre`l es un altre tema.
Fins i tot hi havia un grup d`alemanys que portaven una traductora.
I a la sortida, un dels vigilants m`ha dit "adios"
Ein? Pero si jo en cap moment he obert la boca per dir d`on soc ni he dit res en cap idioma que no fos en japones o angles... Casualitat? Volia provar sort? He passat amb un "Sayounara" i m`he quedat tan ample.

A Inuyama, a part del Meiji Mura que esta a 20 minuts en bus, hi ha el castell.
Que es forca petit, i a no ser per les vistes que hi ha des del donjon (el que a occident seria la torre del homenatge), i que es l`unic castell de propietat privada, no te res d`especial.
Amb la mateixa entrada, pots anar a dos petits museus al peu del turo del castell.
El local, amb eines, armadures, etc. Pero el que crec que es mes interessant son les carrosses Yatai, que s`assemblen als Mikoshi d`ahir, pero mooooolt mes grans i amb rodes (dubto que el pogues arrossegar algu...)
Tambe es pot visitar el museu de titelles karakuri, que es mouen mitjancant politges i engranatges tal com si persones fossin. Aixo si, necessiten de 2 a 8 persones per a aconseguir tal grau de movilitat, estirant des de sota les cordes que mouen cap, tors, extremitats, fins i tot dits!
Al devant de l`estacio, just a la placa on s`agafa el bus cap a Meiji Mura, hi ha un
rellotge montat a sobre una mena de Yatai, amb marionetes com les karakuri, que a les hores en punt es mouen, tocant musica.
No ho he pogut fotografiar, ja que estava dalt del bus en el moment que ha sonat i hi havia arbres que m`ho tapaven.

Matsumoto Shiro Matsuri

2008-11-03T11:48:00.003+01:00

Primer que res, afegir una cosa que ahir em vaig oblidar...
Just en sortir de l`estacio de Nagoya em va venir olor de mar, be! Hi soc ben a prop. Pero a l`estoneta de caminar em ve una pudor a merda... que vaig pensar, en quin coi de ciutat m`he fotut ara...
Per la tarda, quan anava cap al castell, la vaig tornar a sentir. I just en aquell moment veig un home amb una bossa remenant en mig del bambus nans (alguns jardins, en comptes de gespa o heura, tenen bambu que no creix gaire). Jo que penso, mira que be! Aquest ha portat el gos a fer les seves cosetes i ara no les troba! No deu ser l`unic amb la pudor que fot per aqui...
Pero llavors veig que comenca (no tinc c trencadaaaa) a recollir boletes, i penso: que te aquest? un conill?
Llavors hi vaig caure! Miro enlaire i... com no!? Son gingkos, tota la ciutat esta plena de gingkos i estan plens de nous!
Que quan estan madures foten una pudor de cal deu!
O si no pregunteu-li a ma mare... que m`en va recollir unes quantes per a plantar-les i les va portar en un cleenex fins a casa...
Be! Ja ho he explicat.

Avui m`he llevat d`hora i he agafat el tren fins a Matsumoto, unes 2 hores de cami.
Avui era el Oshiro Matsuri (festa del castell)
Quan he arribat era massa d`hora, perque estaven montant encara totes les paradetes.
Aixi que he anat a donar un volt vora el riu i els carrerons que hi ha entre aquest i el castell. I en un petit temple que hi ha m`he trobat a una colla de gent vestits amb jimbeis (ara no se si el jinbei es nomes el d`estiu o que) que estaven preparant uns Mikoshi.
Els mikoshi son una mena d`altars que es porten a coll com els passos de Setmana Santa. Aixi que m`he quedat per alli mentre un sacerdot feia una mena de ceremonia de purificacio (o benediccio) dels mikoshi i dels asistents.
Acabat aixo, surten dos amb unes safates plenes de gotets i els reparteixen entre els portadors. Un d`aquests se m`acosta i me`n dona un, "nonde nonde, canpai shiyou!" em diu... Era sake! I de bon mati! Crec que quest ritual l`han fet mes d`una vegada despres de veure`ls l`alegria amb que portaven els mikoshi per la tarda.
He intentat portar una conversa amb la dona del que m`ha donat el gotet. Resulta que es de Nagano, m`ha preguntat que si no hi anava. Quan li he dit que si, s`ha posat contenta... No se perque...
El castell estava tot ple de gent (logic, era la festa del castell...)
I al pati d`entrada hi havia exposicions de crisantems, un escenari on representaven balls amb ventalls, una competicio de kendo i concert de tambors (taiko, kodo...ja us ho aclarire quan torni), pels carrers que porten al castell es feien desfilades de dansaires amb rams de momiji (ars japones vermell...de plastic, eh?) i una mena de processo de gent vestida com a l`epoca feudal, samurais, princeses, daimyo, soldats i, fins i tot, ninjes!
Tambe hi havia una mena de mercat de les puces (i no em refereixo al circ... un mercat de trastos i roba usada)
Paradetes de menjar, mascares, pescar peixets o boles i altres rampoines.
Forca interessant, tot plegat.
Per cert! He menjat takoyakis, que fins ara son els mes bons que he trobat. I Taiyaki de postres!
No sabeu que es el taiyaki??
Sabeu aquells pastissets amb forma de peix que li encanten al Shin-Chan?
Doncs si, son aquests, que realment no son de xocolata, sino que estan farcits d`"anco", la pasta dolca de fesols vermells azuki.
Tambe en feien amb frankfurts i maionesa...
Puajjj! Eren mini-salsitxes enmig d`un bassal de maionesa...
No vull ni imaginar quin gust deu tenir...

Una altra cosa...
Ens queixem quan a les nostres ciutats encenen els llums de Nadal 15 dies abans, oi?
Doncs aqui els encenen el dia 20... de novembre! I ja hi ha arbres de nadal guarnits pels carrers... Sobretot als grans magatzems...
Si son consumistes com ells sols, aquests japonesos...

Dema, encara he de decidir si vaig a Inuyama o a Takayama...
Apa doncs! Fins dema!

Arribada a Nagoya

2008-11-02T09:02:00.000+01:00

perdoneu que no posi accents, pero aquest teclat no en te. ja ho passare a net quan hi afegeixi les fotos.

per variar... el mobil no em val per una me...
aixi que quan trobi targetes telefoniques ja trucare, mentrestant, amb mails m apanyo (tampoc apostrofs!)

He estat 2 hores a l aeroport de Helsinki, molt maco... me l he hagut de patejar tot..Es forca gran i els treballadors s hi mouen en patinet. De cami hem passat per damunt dels Alps, el comandant ho ha anunciat just quan passavem per l est del Montblanc, pero no l he vist perque estava al costat dret de l avio. Pero veure els Alps tots nevats i sense nuvols ha estat molt be. Tambe he vist icebergs en arribar a Finlandia! No eren molt grans... No per enfonsar un baixell... ja que es veien de grans com un container dels de transport (tenia la referencia d un baixell que passava)
De Helsinki a Nagoya se m ha fet etern... mes que res que per sopar/dinar han donat curri... i si a mi em retorna hi havia algu per alli a la vora que li retornava per baix...
I el mes xungo ha estat quan aterravem.
L aeroport de Nagoya tambe es una illa artificial. I a les pantalletes que et mostren el recorregut que vas fent, la foto deuria ser de l any de la Maria Castanya, perque no sortia l illa i indicava que anavem a ameritzar! Que aixo es un airbus, no un hidroavio!!

Be! Ja hem aterrat, ameritzat, aplataformat, o com en vulgueu dir! I al control de passaports et fan una foto i t escanegen les empremptes dels index. Quan li he preguntat al guarda si m havia de treure les ulleres (en japones) el tio ha canviat de cara i en veure que ja havia vingut una altra vegada ja no m ha fet la foto!
Les maletes han trigat moltissim a sortir, pero he arribat a temps a l hotel que al mapa semblava mes a prop...
Per la tarda he anat al castell i a la sortida hi havia una paradeta de... a que no sabeu de que?
De castanyes torrades! si! i no et mascares, perque les fan a sobre d unes llavors dures i no es socarra la pell. Ara me n vaig a jalarmeles.

Ho deixo per avui que aquest ordinador es una carraca, a veure si dema puc agafar l altre!
Petoneeeets!
Marta.

3 - 2 - 1 - Yatta!

2008-11-01T05:16:00.003+01:00

Bé! Quan escric això, el compte enrera consta d'unes 4 hores i 40 minuts.
(no sé què li passarà quan arribi a zero)
Aquest matí agafo el vol cap a Nagoya, via Helsinki, amb la Finnair.
Pel que m'han dit, als avions que fan ruta cap a Àsia, cada passatger té el seu monitor per veure les pelis i jugar.
Espero que no se'm pengi cada dos per tres com quan intentava canviar d'aplicació com em va passar amb Alitalia...

Arribaré a Nagoya a les 10 del matí de demà.
Cada cop que agafo un vol llarg em dóna la sensació que entro en una mena de forat de cuc o que sóc absorvida a una altra dimensió i que sóc retornada amb fragments menys de la meva vida. En aquest cas, perdo unes 10 hores. Encara que de tornada en recuperaré alguna! ;P

Apa! Us deixo que me'n vaig a acabar d'arreglar les coses i pitant cap a l'aeroport!
Volando voy! Volando vengo, vengo!
行ってきます!

Frikades³

2008-10-24T20:58:00.008+02:00

Frikades al cub!
I no parlo de frikades matemàtiques.
Bé, podria. De moment us deixo un acudit gràfic per a matemàtics (o no tant).

Del que va avui és de personatges de còmic, animació, cinema i, fins i tot, personatges reals; que els de Cubeecraft s'han dedicat a "cubicar".
En aquesta web hi trobareu els retallables d'alguns personatges com en Bender (Futurama), en Batman, l'Indiana Jones, la "rana Gustavo", en Krilin, l'Usagi Yojimbo, les tortugues chincha (dic Ninja...), en Darth Vader, en Peyton Manning (un jugador de futbol americà, que a casa seva el deuen conèixer), etc. Fins i tot la TARDIS, la caseta de policia que el Dr.Who feia servir per viatjar en el temps!
I els que segueixin l'actualitat i volen jugar a fer de polítics (o pensen que aquests són uns ninots, i com a tal...) hi trobaran l'edició limitada dels retallables de l'Obama i en McCain. I dic limitada, perquè passades les eleccions, el retallable del perdedor ja no estarà disponible.

Jo em quedo amb la "rana Gustavo" (és trist... ara no sé com es diu en català)

El Domo!

El Totoro. Encara que vist així no em vénen tantes ganes d'abraçar-lo...

Ah! I el Kirby!
I ara no em digueu que es veu massa pixel·lat... ;P

De moment no els he montat perquè se m'ha espatllat la impressora...
Té pana de pobre... M'he quedat sense tinta!
Però si voleu algun d'aquests ninotets només cal descarregar la plantilla, imprimir-la, retallar i doblegar unint les pestanyes. Diuen que no cal enganxar amb cola.
Mola!

Per què llegir segons què...?

2008-10-16T15:30:00.008+02:00

AVÍS: Potser seré una mica escatològica. (Només una mica, eh!)
Així que si ets una mica tiquis-miquis, no segueixis llegint

N'hi ha que quan s'asseuen a la tassa llegeixen el diari, el llibre que tenen a mitges, fan sudokus o encreuats, juguen a la DS, etc.
Jo ho he fet tot, però acabo no fent (satisfactòriament) el que m'havia portat a visitar el Sr. Roca.
Així que, si la cosa s'allarga, acabo llegint l'etiqueta del xampú...
De vegades vario i em llegeixo la de l'exfoliant, o del desodorant, o...
Bé, qualsevol cosa que tingui a l'abast sense haver d'aixecar-me...

El descans de la feina (si és que es pot anomenar així, ja que estàs més pendent de l'hora que de desconectar...), és un altre moment en que acostumo a fer les coses abans esmentades. Però, ahir, mentre sopava (bé... pel temps que tinc i per l'hora que era seria un piscolabis nocturn), no tenia ganes de llegir el diari. Més que res perquè ja n'havia llegit gran part mentre el revisava (^^;). El sudoku no m'atreia gaire, i els encreuats que posen al "Metro" son tan xorres que necessites haver près algun psicotròpic per a poder trobar-los un sentit...
Així que vaig arrambar el que tenia a mà.
Com que al menjador no hi ha xampú... Vaig començar a llegir l'etiqueta de la quallada que estava engolint.
És d'una marca "blanca" d'una coneguda cadena d'hipermercats...
A part dels ingredients... Que per la quantitat de coses que diu que porta, el percentatge de llet deu ser molt baix...
(Quan era petita em deien "menja i calla!", però ara m'haurien de dir "menja i no llegeixis, que se't sentarà malament!")
El que em va sobtar van ser els consells de conservació.
Jo tenia entès que l'escala Cèlsius era un estàndar... Que arreu 0ºC eren el mateix.
Però sembla que a Portugal, segons aquesta marca, aquesta escala no és igual que aquí...
Suposo que els iogurts s'haurien de conservar amb les mateixes condicions, oi?
Doncs a Portugal els han de mantenir més freds que a Espanya.

Als iogurts d'aquesta marca hi posa el mateix. No sé si passa en altres productes.

Potser és que al igual que les milles no medeixen el mateix a terra que al mar..., el graus centígrads també seran diferents depenent del país on un es troba...
O potser és que a Portugal són més "xulos" i s'ho mengen tot més fred! XDD

Res... que m'he emparanoiat amb això...
Avui tornaré a fer el sudoku...

Però jo... l'edamame, me'l volia menjar!

2008-10-14T19:21:00.007+02:00

On hi hagi un bon plat d'edamame i una cerveseta, que es retirin els quicos i els "ganchitos"!

L'edamame no és res més que les beines de soja, collides just abans de que les llavors madurin i es facin dures.
Es consumeix com un aperitiu, acompanyant plats, sopes o transformat en dolços.
Com a aperitiu, les beines es bullen lleugerament en aigua salada i, a continuació, les llavors s'espremen directament de les beines a la boca amb els dits.
Estan boníssimes i, com diria en Shin-Chan, "Això és la glòoooooria!"
El xungo ha de ser quan estàs al mig d'un restaurant i prems la beina de tal forma que surt la llavor disparada cap a una altra taula...

Rodant pel móns de la www he trobat una joguina, de la Bandai, que emula aquest vegetal.
Bé, crec que és un clauer anti-estrés.
Es diu Mugen Edamame (edamame infinit), i simula una beina amb tres llavors que en prémer-la treuen el cap.
Si ens haguéssim de treure l'estrés pelant bajoques de soja quedariem amb els dits escaldats... Així que què millor que una beina amb llavors que no s'acaben?

Fever Fever! L'espot té la seva conya!

Algu dirà que per a descarregar estrés no hi ha res millor que petar el plàstic de boles que es fa servir per a protegir embalatges... Però també s'acaba!!!
Doncs... Bandai també ha creat el plàstic de bolestes infinit!!
El Mugen Puchi Puchi!

(suposo que el puchi es refereix al so de petar les boletes... com les galetetes Pocky, els "Mikado" a Occident, es diuen així pel soroll en partir-se... digo...)

També he trobat aquest vídeo d'un "puchi puchi" humà, en plan de campanya "Free Hugs"

El puchi puchi no...
Pero si trobo una Mugen edamame, m'en pillo una!!! XDDDD

Buri buri!

2008-10-09T15:54:00.004+02:00

Alguns, quan sentiu "buri buri!" us quedareu tan amples.
Però si us digués "culet culeeeeet!",
de ben segur us vindrà una imatge al cap, oi?
Si, en Shin-Chan fent un "calvo"... (^^;)
Bé... La dansa del cul...

Fa molt de temps algú em va passar una foto d'un nen que és clavat a en Shinnosuke.

Llàstima que aquest nano és coreà... Sinó, mireu el peto que porta...

Avui m'he assabentat, que l'any que ve existirà de debò el Shin-Chan!
Encara que no s'hi assemblarà tant com aquest nen coreà que s'ha fet famós a base d'anar de bústia en bústia de correu electrònic...

Resulta que el proper setembre (data encara per confirmar, encara s'està rodant) s'estrenarà una nova peli de Shin-Chan.
"Una altra?" direu...
Sí! Però el que té d'especial aquesta és que no serà un anime!
Del director Takashi Yamazaki, la pel·lícula es dirà "Ballad: Namonaki Koi no Uta" (Balada: La cançó d'amor sense nom).
Es tracta d'un live-action, basat en la 10a pel·lícula "Crayon Shin-Chan: Arashi wo Yobu. Appare! Sengoku Daikassen" (クレヨンしんちゃん嵐を呼ぶアッパレ！戦国大合戦), coneguda aquí com "Shin Chan, el petit samurai", en la que en Shin-Chan viatja al passat, al Període Sengoku (1477-1573), famós per les Guerres Civils que tantes pelis de samurais han inspirat.
Aparentment la trama d'aquesta nova pel·lícula és una paròdia d'una faula japonesa que explica com una princesa s'enamora d'un militar de baix rang i es nega a fer un casament arreglat, enmig de la història apareix un nano d'11 anys anomenat Shinichi i que ve del futur.

Entre el repartiment hi trobem en Takei Akashi ( fent de Shin-Chan),

La Yui Aragaki (la princesa que s'enamora d'en Hiroshi) i en Tsuyoshi Kusanagi (dels SMAP, que farà el paper de Hiroshi Nohara.

Ara tinc un dubte... Serà capaç en Takei d'emular el pervertit d'en Shin-Chan?
Podrà fer la dansa del cul sense arruïnar la seva carrera abans de començar?
Això ho haurem de veure l'any que ve...

Una curiositat... que en Kusanagi és de Kasukabe, Saitama!
Siiiii! Com en Shin-Chan!
Formaria part de l'Exèrcit de Kasukabe?
Bé... De l'Escaldat no... No me l'imagino amb faldilles...
(><)

Capbussada "Imperial"

2008-10-08T15:19:00.004+02:00

Aquest individu que diu que és espanyol... però que té una pinta de hooligan que no s'aguanta, deuria confondre els fossats que envolten el Palau Imperial del Japó amb un onsen.
Calenteta no deuria estar l'aigua... Però al menys li hauran sortit unes hores d'"hotel" gratis... A la comissaria...

A en Gerardo, que és com es diu aquest intrèpid nedador, no sembla importar-li ni el mal temps ni l'aspecte tèrbol de les aigües del fossat del Palau Imperial de Tòquio.

(em recorden les aigües del llac/xarquimera del parc de la Ciutadella... els de la quedada de DnF, ja sabeu de què parlo...)

Tal com va arribar al món i amb més valor que complexes, en Gerardo va decidir fer una capbussada en aquestes aigües davant la mirada atònita de policies, curiosos i turistes.
El que deuria ser algun conegut seu, des de la vora i megàfon en mà, li anava donant instruccions per a que deixés de fer l'ase.
O millor dit, el cigne. Ja que a part de carpes, hi ha cignes que neden per aquest fossat.
I de pas s'hi caguen... Contribuint a la dubtosa salubritat de l'indret...

Molt bé del terrat no deu estar en Gerardo...
Quins collons! Tenir la gosadia de posar en remull el melic en aquest lloc, podent gaudir d'un dels innombrables banys termals de que disposa de forma natural tot l'arxipèlag japonès...
Si fins i tot els macacos en frueixen!

Espero poder-los veure a Jigokudani!
Que micos els monos!
Vull dir...
Que monos els micos!

Tens oïda friki?

2008-09-25T18:16:00.004+02:00

No, no...
No em refereixo a que tinguis orelles d'elf o de Mr. Spock!
Visitant el bloc "another point of view" (mireu a poti-poti d'enllaços) m'ha encaminat a una mena de test friki-auditiu.
On sonen una sèrie de sons de pel·lícules i has d'encertar de quina es tracta.
Jo he tret 63 punts!

I tu?

	I received 63 credits on The Sci Fi Sounds Quiz How much of a Sci-Fi geek are you?
Quiz by SheGoddess: quick weight loss

Shoujo? N'estàs segura de que és un shoujo?

2008-09-25T15:47:00.019+02:00

Alguns ja saben que un dels meus manga favorits és Hanazakari no Kimitachi he, de la mangaka Nakajou Hisaya.
Aquest shoujo no està llicenciat a Espanya (al menys que jo sàpigui... si algú se n'assabenta, que deixi un comentari... Onegaishimaaasu), així que m'he anat comprant els 23 volums de què consta la sèrie, a part de que he pogut trobar-ne les "scanlations" en castellà!

La història tracta de la Mizuki Ashiya, una noia de pare japonés que està vivint a Estats Units i que és fan de l'Izumi Sano, una jove estrella del salt d'alçada.
La Mizuki decideix anar al Japó per conèixer en Sano, però el problema comença per haver-se de matricular en una escola masculina, la Osaka Gakuen, on estudia el noi... De fet, ella "és de Vilaplana"... Bé! Digue-m'ho clar! Que és més plana que una post de planxar! Així que amb un simple cosset pot dissimular el pit o millor dit simular el pit d'un noi.
Els problemes continuen perquè resulta que ha de compartir l'habitació amb el noi que admira i se li fa molt difícil d'amagar el seu gènere (encara que ell ho descobreix el primer dia...). I segueixen perquè en Sano, per problemes personals amb l'excusa d'una lesió, ha decidit no tornar a saltar mai més.
Així que la Mizuki decideix convèncer-lo de que continuï amb la carrera esportiva tan prometedora que tenia.

D'aquesta sèrie se n'ha fet el dorama, tant la versió nipona com la taiwanesa. Per això hi haurà gent que conegui de l'existència d'aquesta sèrie manga a partir d'haver-ne vist el dorama.
En el meu cas va ser al revés! Estava buscant cosetes de Hanakimi, que és com es coneix popularment la sèrie, i em vaig trobar el dorama taiwanès, i d'allí tots els dorama japonesos que vaig poder!

Una vegada, estava llegint el manga i un parell d'amics em van preguntar que què llegia... Els ho ensenyo i em salten... Mite-la! Que pilla! Llegint Yaoi!!
He de confesar que he llegit yaoi alguna que altra vegada... Bé... I alguna més, també!
Però aquest manga no és yaoi! És un shoujo!
Encara que hi ha alguna pinzellada de shounen ai, no hem d'oblidar que la trama transcorre en una escola exclusivament masculina tota plena de bishounen (aquí, vulgarment anomenats bollicaos) i que només això ja dóna peu a aquest tipus d'històries.
Bé... El meu personatge preferit és en Nakatsu. Un noi esbojarrat que li encanta menjar, jugar a futbol, que em va costar d'entendre què deia perquè parla en Kansaiben i que s'enamora de la Mizuki tot i creure que és un noi. Amb el dilema de si és gay o no, declara el seu amor sense complexes.
Encara que la Mizuki, és tan fava, que no capta ni les directes d'en Nakatsu ni les indirectes de'n Sano...

No fa gaire em vaig assabentar de que l'autora d'aquest manga havia dissenyat els personatges d'un joc per a la NintendoDS, el Duel Love.
Aquí teniu l'espot que el promociona al Japó:

(Nota: els dos individus que surten al final del vídeo són els que han fet la cançó de la intro...)
És un joc per a noies, en que el jugador pren el personatge d'una noia que és transferida a mig curs a una escola.
Però aquesta escola té un secret. Per les nits, en un edifici annex hi tenen lloc uns combats entre alguns alumnes masculins.
Aquests són els "objectius" del joc.
S'ha d'aconseguir que un d'aquests guanyi al "King" que ostenta el títol de l'anterior competició de lluita. Però aquí no es necessiten armes, ni combos de cops, ni rajos d'energia vital, ni res d'això... El que s'ha de fer és guanyar-se la confiança d'un dels "objectius" per a convertir-se en el seu "second" (una mena d'entrenador) i ajudar-lo a entrenar-se, donar-li ànims als combats, curar-li les ferides, fer-li massatges...
Aquí! Aquí és on m'han vingut els dubtes!
Tot i que és un joc shoujo, i que el jugador és femení... Sona molt yaoi...
O sinó mireu això...

Kimochii...
Clarament shoujo? O intencionadament yaoitzat?

Bé... Ja hi he jugat!
I he aconseguit que en Jin, que em recorda moltíssim en Sano de Hanakimi, guanyi el títol.
Amb això, el joc s'amplia i obtens un album de fotos, com si d'un safari fotogràfic es tractés...
També un espai de trainnig per a fer cures i massatges... (No coments...)
I un arxiu de vídeos amb els moments estelars, declaració d'amor inclosa! (@^^@)
He he!
M'he viciat a aquest joc!
Ara a veure si aconsegueixo que en Yuma guanyi!
Aquest s'assembla molt a en Nakatsu. També té el cabell panotxa, és esbojarrat i també parla en Kansaiben. I com a Hanakimi en Nakatsu és el millor amic d'en Sano, aquí en Yuma és l'amic d'en Jin. Encara que no el torna boig el menjar com a en Nakatsu, sinó tot el contrari! Es gasta l'assignació i el que cobra del treball a mitja jornada que fa fent Takoyaki en una paradeta del parc, comprant jocs i manga, i s'oblida de menjar.

Shoujo o yaoi... m'és igual!
Amb aquests ikemen...

PD.
Ja m'he petat el joc!
Encara que m'han quedat algunes fotos del "safari" per completar...
He aconseguit que els 5 objectius guanyin el torneig!
Aquest joc em recorda aquells llibres de "Tria la teva aventura" en que depenent del que triaves la història s'acabava malament.

Una altra cosa... Havia dit que en Yuma es gastava la setmanada comprant manga i jocs, però en una de les llaaaaaargues converses que t'has d'empassar per a seguir amb el joc (ja que fins que no les has passat una vegada no te les pots saltar) parla de dos germans que ha de cuidar i pel que sembla no tenen pares... Així que, en el fons, és un noi responsable...
Sense deixar de ser una cabra boja, això si!

Karaoke digital?

2008-09-07T21:49:00.006+02:00

Donant tombs pels rius d'internet, o millor dit pels llocs frikis que poblen internet, he trobat una pàgina web on pots jugar a una mena de karaoke mecanogràfic.
El que s'ha de fer és anar picant el texte de la lletra de la canço tal com va sonant, com si d'un karaoke es tractés.
Si, si! I no cal cantar i emprenyar els veïns, a no ser que piquis molt fort el teclat quan escrius.

TypingMania ens dóna unes quantes cançons d'anime i la seva transcripció en romaji, kanji i furigana. Així que no hi hauria d'haver molt problema.
Jo m'he trobat que picava més lletres del compte, ja que no sé escriure sense mirar el teclat (#^^#) i vaig picant d'oïda. Però ells utilitzen una transcripció diferent a la que estic acostumada i el que sona tsu (つ) ho escriuen tu, el shi (し)com a si, suposo que el chi (ち) com a ti, el fu (ふ) com a hu...
Així que quan sortia alguna d'aquestes "síl·labes" escrivia com sempre i m'encallava.

La més fàcil de totes les cançons (Tatchan, segur que t'agrada) és la "Symphonic Poem Nausicaa".
Bàsicament perquè és tot un lalalala... Em recorda la Masiel...
Començant amb aquesta al nivell 00, fins al nivell 13, en tenim unes quantes per a provar la nostra destresa i oïda!

Au va! Us hi animeu?

La nineta dels meus ulls...

2008-09-03T07:21:00.006+02:00

No, no!
No parlaré de cap criatura, ni de cap "carinyu", ni res per l'estil...
Sinó d'això, de la nineta de l'ull. O millor dit, d'unes lents de contacte per a simular una mirada molt "moeeeee".
Si sou de les (o dels) que feu Cosplay us pot interessar això!
El més segur que hagueu gastat força temps en fer-vos una disfressa, que ha quedat de primera, però... que li falta aquella cosa, aquell punt, que la faria més impactant, o més semblant al personatge que voleu emular, oi?

Doncs des de Corea (si, no vénen del Japó, per estrany que us sembli) ens arriben les lentilles que faran que els teus ulls semblin més grans.
DueBa i G&G ens ofereixen unes lentilles circulars de diferents colors que fan que la nineta sembli molt més gran.
Com els ulls típics de l'anime o el manga (bé... si vénen de Corea, será del Manwha)

Així que si tens pensat de disfressar-te per al proper Saló del Manga...
Ja ho saps! Enfunda't uns ulls que causaran furor.

やったあああ~！

2008-08-12T13:03:00.016+02:00

O sigui "Yattaaaa~!", que vol dir "Visca! Ja ho tinc!"
Després del desengany de no poder visitar el Museu Ghibli la primera vegada (i de moment l'única) que vaig anar al Japó, he aconseguit l'entrada!
El museu té un aforament molt limitat i s'han de comprar les entrades amb fins a tres mesos d'antelació, a través d'una mena de servicaixa que hi ha a les botigues "Lawson".
A Europa es poden comprar a Italia, França i Anglaterra. Però la primera no dóna l'opció de compra per internet, així que l'oferta se'm redueix a dos proveïdors.
L'altra vegada ho vaig intentar amb el francès... Quina colla d'impresentables! (#¬¬)&#†ø…
El primer mail els el vaig enviar massa aviat i em van respondre que no podien reservar les entrades fins tres mesos abans de la data de l'entrada.
Fins aquí, bé! És la metodologia del museu.
Els vaig tornar a escriure quan entrava dins el termini.
Us han respost a vosaltres?? Doncs jo encara espero!
I no és que no hi hagués places!
Perquè ho vaig estar mirant al web del museu i fins dies abans de sortir n'hi havia.
El mínim que podien fer és dir que no podien, carall!
Una altra raó per a que els gavatxos no em caiguin bé...

Enguany ho he fet a través del proveïdor anglès. I tot ha anat de primera!
M'han costat més els ports que l'entrada, però al novembre tanquen gairebé tot el més i no volia córrer el risc de quedar-me una altra vegada amb les ganes d'anar-hi!
Així que, a Mitaka m'esperen el dia 10!

I, si puc, aniré a veure, encara que no entengui gairebé res, l'última peli d'aquest estudi (Gake no ue no Ponyo, "Pon-yo" del Penyassegat).
I mentre estigui de viatge aniré actualitzant, quan pugui conectar-me, i explicant el que vaig veient i vivint.
Les imatges de l'slide són algunes de l'anterior viatge.

Unper Ghibli
L'Estudi Ghibli (スタジオジブリ, Sutajio Jiburi) és un estudi japonès d´animació. Les seves pel·lícules d'anime han estat provocatives, imaginatives, emotives i extensament elogiades per tot el món.

El seu nom deriva del mot que els italians utilitzen per els seus avions de exploració del Sàhara en la Segona Guerra Mundial, el qual deriva de la paraula italiana utilitzada per al vent calent que bufa en aquest desert. Encara que el nom és Italià, la pronunciació quan es refereix a l'Estudi és “jibree” o “ji-bu-ri”, per adaptar-se a la fonètica de la llengua japonesa. La teoria darrera del nom era que ells estaven “bufant” un nou vent en la indústria de l´anime.

Fundada el 1985, està dirigida per l'altament premiat director Hayao Miyazaki (宮崎駿) juntament amb el seu col·lega i mentor Isao Takahata (director de la famosa i antiga sèrie d'anime “Heidi”).

Els seus orígens daten de 1983, amb la pel·lícula Nausicäa de la Vall del Vent (風の谷のナウシカ Kaze no tani no Naushika, 1984), que va començar com un manga en una publicació de la revista Tokuma Shônen (徳間書店). Tokuma era la companyia “mare” de l´Estudi Ghibli, i va cedir a Disney els drets de vídeo i distribució de varies pel·lícules; entre elles La Princesa Mononoke (もののけ姫 Mononoke Hime, 1997) i El viatge de Chihiro (千と千尋の神隠し Sen to Chihiro no Kamikakushi, 2001). El compositor Joe Hisaishi ha creat la banda sonora per a moltes de les pel·lícules de l'Estudi.

La més famosa i lloada pel·lícula de l´Estudi Ghibli que no fou dirigida per Hayao Miyazaki és “La tomba de les cuques de llum” (火垂の墓 Hotaru no Haka, 1988), dirigida pel seu mentor Isao Takahata, una trista pel·lícula centrada en les vides de dos orfes en la postguerra de la Segona Guerra Mundial de Japó.

Sembla que vinguis d'Arbeca!

2008-08-05T17:19:00.007+02:00

Encara que aquesta dita prové de mooooolt més tard del que parla el tema...
No me n'he pogut estar!! XDDD
Algun dia potser en parlaré d'aquesta frase... Però no pas avui.

Fa més d'un mes que vaig anar a Arbeca (i després en vaig venir! he he!), precisament el 22 de juny.
Em vaig trobar que feien "portes obertes" (entre cometes, perquè de porta no n'hi ha cap...^^) a l'espai arqueològic dels Vilars.
Ja l'havia visitat altres vegades, amb guia i sense. Però mai havia pogut assistir el dia en que es pot visitar "oficialment".
Aquest dia s'instal·la una grua per a poder observar des d'una bona alçada tot l'assentament.

I durant tot el dia hi ha visites guiades.

Si hom hi posa una mica d'imaginació, es pot sentir un Indiana Jones.
Encara que aquí no hi ha trampes amb boles de roca enormes que et van perseguint per tot el fossat...
Aquí l'única bola que et pot caure a sobre és el Sol...
Que, collons! Com picava... (~.~;) ufff...

La Fortalesa d'Els Vilars d'Arbeca,(750 B.C.-325 B.C.) comarca de les Garrigues, està situada en una zona de plana defugint els turons propers, a 4 km d'Arbeca. Construïda fa 2.800 anys, és única en el món ibèric català. Les seves característiques defensives la feien inexpugnable: una muralla amb dotze torres, una barrera de pedres clavades (chevaux-de-frise) i un fossat de 13 metres d'amplada. Era una expressió de poder davant les comunitats del territori circumdant i, molt possiblement, la residència d'un cabdill o príncep.

Va estar habitada ininterrompudament durant quatre-cents anys. Els seus constructors eren gent que pertanyia al grup cultural dels camps d'urnes, anomenat així pel costum d'incinerar i enterrar en vasos ceràmics les cendres dels seus morts.

Dos-cents anys després, en contacte amb altres cultures mediterrànies, els habitants d'Els Vilars van viure el procés d'iberització, esdevenint el poble anomenat pels escriptors antics com els Ilergets. La fortalesa va ser aixecada a la plana, menyspreant els tossals de més fàcil defensa, sobre el barranc d'Aixaragall, controlant l'aigua i les terres al·luvials.

Amb el pas del temps la fortalesa va sofrir diversos canvis en els seus accessos i urbanisme. Les muralles i el fossat degueren impedir el seu creixement, ja que al segle IV aC els seus habitants abandonaren la fortalesa sense que aparentment hi hagi cap causa traumàtica que ho expliqui.
(extret de viki i del web oficial d'Arbeca)

El 15 d'agost és Festa Major a Arbeca.
I, com acuriositat, el dia 8 al Parc Arqueològic dels Vilars, es celebrarà, a partir de les 9 del vespre i fins a mitja nit, el V Mercat a la Fresca.Amenitzat pel grup de grallers La Revolta.
A les 23:30, La Cremallera Teatre presentarà el seu espectacle exclusiu per als Vilars: Contes a la vora del foc dels Vilars

Una altra activitat a la Festa Major, que no crec que tingui res a veure amb els Vilars, però que és d'allò més divertida, i que per a participar-hi no has de tenir gaires manies..., és l'Arbequí de Ferro. Una mena de gimcana en que algunes de les proves són dignes dels marines: arrossegar-se pel fang, travessar fossats, saltar rodes de tractor... Després d'estar xop i arrebossat de fang, què millor que menjar-se una poma ben sucosa per la set? La pega és que aquesta poma l'haurem d'agafar directament amb la boca d'un ribell plè de pinço... o omplir una "galleta" (no dic farrada, que els d'Arbeca se n'enriuen... i ells diuen galleta! conxus!) de vi que prèviament haurem begut a galet d'un porró. Fins aquí molt bé! Algun traguitxol ens podem empassar, oi? Però la mala llet ve quan el teu grup és dels últims en participar i el vi... es recicla! No vull saber el percentatge de babes que ens hi podem trobar al final de la prova... ;P

Us hi animeu?
Apa, doncs! A Arbeca hi falta gent!
Així podreu dir, que si, que veniu d'Arbeca!

Per a riure una estona!

2008-07-28T11:51:00.008+02:00

Per fi!
Finalment m'he pogut llegir un del llibres de la saga "Mundodisco" d'en Pratchett.
(Gràcies Mukona! Gràcies Omar!)
El primer que em llegeixo és "Brujerías".
I com el títol del post bé diu, és per a riure una estona.
Si no us agrada l'humor anglès, no cal que comenceu a llegir-lo.
Encara que... jo crec que l'humor català s'assembla força a l'anglès: càustic, que s'enfot del mort i de qui el vetlla, començant per un mateix...

Sinopsi: Tres germanes bruixes s'oposen radicalment als reis del país de Lancre.
Tenen els seus motius per fer-ho, i també un maquiavèl·lic pla per a alçar-se amb la victòria. Naturalment, els habitants de Lancre es veuran involucrats i tot derivarà cap una convulsió caòtica.

En Terry Pratchett es un dels escriptors més populars en l'actualitat i el segón en vendes del Regne Unit després de J.K. Rowling. La seva aclamada sèrie del "Mundodisco", de la qual porta venuts més de trenta dos milions d'exemplars, s'està publicant a quaranta països i cada nova entrega es rebuda amb ànsia per tots els seus admiradors.
El seu secret? Res no escapa a la mirada intel·ligent, desenfadada i irònica d'aquest autor que, en la millor tradició satírica britànica, destrueix l'ordre establert de tots els gèneres.
(sinopsi i pròleg extrets de "Brujerías" editat per Debolsillo)

El moment que m'ha agradat més?
El cacao mental que té la Mort a l'escenari (i no dic res més que sinó seria un spoiler monumental...)
I el meu propi cacao imaginant-me la seva cara de o_O; tot i no tenir capacitat d'expressió facial...

Ara em llegiré "Brujas de viaje", a veure com serà...

Si! si! Provant...

2008-07-25T21:55:00.010+02:00

A veure què us sembla el reproductor que he posat al peu de la pàgina.
El que tenia fins ara (MyFlashFetish) m'agradava perquè em donava molt de joc en quant a aspecte i perquè la cerca la fa en diferents servidors (fins i tot a youtube!).
Això vol dir que trobava moltes cançons! No totes les que buscava però força a prop.
Però tenia un problema... es saturava molt fàcilment i molts cops només es podien escoltar una o dues de les cançons de la llista...
El que he posat ara (Radio.Blog), és una mica més limitat a l'hora de triar-ne l'aspecte, per no dir absolutament limitat...
I a l'hora de buscar cançons per a fer la llista de reproducció també.
Doncs no busca a tota la xarxa, sinó que es basa, crec, en els propis servidors dels usuaris i en un format concret. Així que per a afegir alguna cançó que no estigui als seus arxius s'ha de pujar a un sevidor i amb un programa concret...
Així que, de moment, amb el que trobi m'espavilaré!
Coses bones?
És més manejable, pots triar escoltar la llista per ordre o aleatòriament, a part de poder triar la que vulguis, que torni a començar quan ja s'hagi escoltat (encara que aquesta opció, a part d'un que jo em sé, no caldrà... Dubto molt que hi hagi algú que s'estigui amb el bloc obert més que el necessari per llegir les meves cabòries), es veu la caràtula de l'àlbum al que pertany (sempre que estigui a l'arxiu i faltaria que fos correcte... Doncs buscant una cançó d'Skunk Anansie m'ha sortit amb una caràtula de Pavaroti...)o_O
També pots triar entre que les cançons es fonguin o no.
No sé si ho he dit bé això... Vull dir escoltar la cançó completa i que passi a la següent des de l'inici; o bé que mentre una acaba baixant el volum, la següent vagi augmentant-lo.

Bé... no sé si em deixo res.
Ja veuré com queda, si afegeixo cançons o les canvio totes...
El temps dirà.

Edito
Finalment l'he tornat a posar al lateral, ja que he trobat com modificar-ne el format... També l'aspecte, encara que no dóna tantes opcions com l'anterior.
I n'he tret l'opció de veure'n la caràtula... Queda raro veure un quadre sense res quan el que sona no té cap imatge associada
Aniré fent més proves....

Els camins de la Wii són inescrutables...

2008-07-11T18:01:00.007+02:00

Temps enrere, en un dels molts mails que solem rebre amb vídeos, powerpoints xorres i pseudofilosòfics, jocs, avisos, cadenes de la "sort", i un llarg etcètera; em va arribar un vídeo que em va agradar. Si més no, em va cridar l'atenció. (Gràcies, Mima!)
Els que em coneixen saben la meva "passió" per tot allò que soni a japonès, i de tant en tant em passen coses com aquesta.
Es tracta de l'espot de la Wii (suposo que per als Estats Units).

M'agrada el joc de paraules entre "Wii" i We.
Tot i que tenen una deixa, a aquest parell de nipons se'ls entén quan parlen en anglès!
Cosa força estranya! Si ja es xungo intentar entendre un americà, que sembla que porti un mitjó (o un xiclet per a fer-ho més autòcton) a la boca, pitjor es intentar entendre un japonès parlant en anglès... a part del mitjó hi deu portar la geta (sandàlia de fusta) i tot... (lol)
També em va cridar l'atenció la música.
El que sona no són banjos, són shamisen
Tot i que aquest és un instrument tradicional, hi ha un parell de germans que el toquen com si d'una guitarra elèctrica es tractés...
Són els Yoshida Brothers (吉田兄弟Yoshida Kyoudai)

Buscant més coses d'aquest parell, vaig trobar referències a un altre grup que es diu Mokey Majic amb els que havien col·laborat en un disc amb la canço Change.

Com que està en anglès i en veure que el vocalista molt oriental no és que diguem... de primer moment vaig pensar que eren americans i que en fer aquesta col·laboració havien afegit alguna paraula en japonès a la lletra de la cançó i havien ambientat el videoclip al país del sol naixent.

Però... Oh! Sorpresa! Buscant més cosetes, em trobo que canten cançons completament en japonès...
Que són dos germans canadencs que viuen al Japó.

Però... Ara me'n faig creus... Seré ximpleta!?
En comptes de pensar les múltiples raons i possibilitats del perquè uns occidentals cantin en japonès, va i penso... "Que raro es veu un occidental parlant en japonès..."
Quèeeee? I jo he pensat això?
I després m'extranyava de que quan vaig anar al Japó i preguntava alguna cosa en japonès em responguessin en anglès!?... Si jo mateixa he fet el mateix...

Bé... després de donar-hi tombs...
Vull una Wii!
Els camins de la Wii són inescrutables...

Em barrufa!

2008-06-24T16:22:00.005+02:00

He!
Mireu, mireu!
Jo em creia que, com diu la cançó, els Barrufets vivien molt lluny d'aquí, a l'altra banda del món...
Però ara resulta que ho fan ben a la vora.
I doncs? Què us pensàveu?
Han estat vistos aquest dissabte a l'Aleixar!
(^·^)

Aquests són els Barrufets... dic els més menuts de l'escola!

Tremola Nina! Que vénen les Mamma Mia de l'Aleixar!

2008-06-23T20:18:00.014+02:00

Holes a tothom!
Aquest és el primer post, i com el nom del bloc indica, el més segur que no tingui gaire cosa a veure amb els que vindran més tard (o si..., no ho sé).
Per començar, felicitar a totes les mares que han tingut el coratge i el bon humor de pujar a l'escenari per celebrar la fi del curs 2007-2008 al pati de les escoles.
Aquí us deixo una mostra de la seva actuació.
Ho sento... el vídeo no és gaire bo...