El fotut es que primer hi he pujat, directe a l`andana 3 com havia llegit als retols lluminosos, pero un cop asseguda he mirat per la finestra i veig que el tren de l`andana 4 marcava que anava fins al que he pensat que hi deia Takayama, pero que realment hi deia Toyama (el primer kanji es molt semblant als dos noms, Takayama i Toyama, i el segon no cal dir que es el mateix, oi?), i ruc de mi de no llegir el nom en romaji (lletres llatines) que hi ha a sota. Aixi que agafo els vartols i em poso a la cua de l`altre tren.
Entre la primera confusio i que despres, mirant be el planol he vist que la linia de Takayama tambe arribava a Toyama, tot i fer mes tomb (el doble de temps...) he decidit agafar-lo igualment. El tren correcte havia marxat ja feia 2 minuts i aquest ho faria en 5.
Que carall de precisio suissa... Precisio nipona!
Pel cami he llegit la guia i en veure que parava a Kanazawa, he decidit passar d`anar a Takayama i quedarme a Kanazawa.
Doncs, que contenta que estic d`haber-la cagat en agafar el tren!
Kanazawa m`ha encantat!
Primera impressio, quina canya d`estacio! La de Kyoto es molt mes gran, pero si la Kyoto eki em va agradar de dins, aquesta impressiona la facana. I un detall curios, el rellotge digital en que el que serien leds, son rajolins d`igua. Mola!
Per variar, he visitat el castell.
Aquest no tindria gaire cosa d`impressionant. Doncs nomes en queda una minca part del que va ser, una veritable ciutat fortalesa. Potser no tan gran com Himeji, pero si mes espectacular i fortificada.
El que es pot visitar esta totalment restaurat. I dic totalment!
Aixi com altres castells, com el d`Osaka, son reproduccions de formigo, aquesta esta feta com si s`hagues construit de nou amb els materials originals.
I fent aixo han deixat parts de l`estructura a la vista, mostrant com les columnes, vigues i altres elements arquitectonics van encaixant entre ells, sense cap clau a l`estructura.
Molt interessant.
Per altra part, encara n`estan restaurant molt de troc... El "monstre restaurador" em torna a perseguir
Al costat mateix del castell hi ha el Kenroku-en, un dels tres millors jardins del Japo (els Japonesos i els seus "tres millors", "tres mes grans", tres mes antics"...)
Veritablement val la pena de visitar-lo.
Hi ha racons sorprenents.
Si hi aneu a l`epoca dels cirerers florits, busqueu-ne un amb unes flors realment espectaculars, que diu que tenen 300 petals! Jo no se si creure-m`ho...
Tambe hi ha diverses cases de te, forca finolis... un te, ras i pelat, 700 iens.
Pero tambe hi ha quioscs on per menys quartos (400 iens) et porten un platet amb Ankoro o Dangos i una tassa de genmaicha (te d`arros)
Si no fos pels grups d`"imserso" que porten les guies amb megafon que van cloquejant pels caminets, seria un paradis.
Ah! I tambe he compres el perque al Japo la tassa d`atur es de les mes baixes de mon... Per fer una cosa que poden fer tres persones (o quatre a molt estirar), n`hi havia dotze! Ja us penjare la foto...
Conxus! I jo que em queixava de la brigada municipal... un que fa veure que penca i els altres dos que s`ho miren...
Kanazawa es va salvar dels bombardejos de la Segona Gerra Mundial, i per tant conserva, al menys una petita part, els carrers amb aire tradicional.
Al barri de Nagamachi es concentren les cases de les antigues families Ninja de la zona. Si, si! Nijes! No he pogut entrar a cap, pero es reconeixen pels murs grocs coronats de rajoles que les envolten.
Hi havia un corb que m`ha seguit un bon troc... Jo i les meves paranoies, crec que era un ninja camuflat, aixi tan negre i saltant de mur en mur sense fer soroll...
Li he fet una foto, ja us el presentare.
Li he posat Kuromaru. Je, je!
Dema agafo altre cop maletes i cap a Nagano i Yudanaka.
Ara si, a les muntanyes.
I no em puc equivocar de tren, que tinc seient reservat!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada