Des de Yudanaka vaig anar a Jigokudani (literalment Vall de l`Infern) on hi he els famosos macacos japonesos que es banyen als onsen (banys termals) que hi ha habilitats per a ells.
Per arribar al parc vaig haver de caminar una mitja horeta despres d`agafar el bus local per 20 minuts. No hi havia gens de neu, aixi que el cami, mes aviat planer va ser agradable.
En arribar a l`entrada, em van dir que els micos encara no havien baixat de les muntanyesi que m`hauria d`esperar. Be! No hi ha problema.
Aixi que amb altra gent ens toca esperar. Entre ells hi ha dos grups amb cameres profesionals. Un dels grups era, crec, alemanys. L`altre, mes informal, era de la televisio local de Nagano.
La presentadora em va donar conversa, resulta que es de la prefectura de Chiba, treballa a Nagano i va sovint a Nagoya on viu sa mare... el Shinkansen deu viure d`ella!jeje!
Despres, per la tarda, vaig anar a Obuse, per veure el museu del gravador Katsushika Hokusai, la casa del seu mestre i un altre museu d`u pintor local, que ara no recordo com es diu... pero que em va agradar forca.
Ah! Pel cami vaig trobar un arbre de jinjols!
A l`estacio, el jefe d`estacio (valgui la redundundancia)venia pomes Fuji, enooormes.
3 pomes per 150 iens. Una ganga.
Cap al ryokan al rotemburo que fot un vent i un fred que no vegis!
A la tele surt tot de gent celebrant una mena d`entrada a l`hivern. I imatges de la cara nord dels Alps Japonesos amb nevades forca importants.
L`endema agafo altre cop el Shinkansen fins a Karuizawa, on fa un fred que pela... 5 graus centigrads!
Alli visito el volca Asama-yama, que esta actiu i fumeja constantment, despres un passeig per un mini llac que es diu Kumoba i fins que es fes l`hora de tornar a agafar el tren, al costat de l`estacio hi ha una mena de "Roca Village" amb tendes de marques amb saldos.
Mentre estava a l`estacio esperant, van arribar un grup de dones que van comencar a repartir-se fruita.
Una d`elles em va recordar la tieta... amb l`anecdota del "no lo quiero no lo quiero pero me lo ha quitao"
els que no siguin de la familia no saben de que va, ho sento
Jo em vaig posar a riure i una d`elles en veure-ho, se m`acosta i em dona uns quants caquis!
Hoe! Quin bon rotllo.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada